Amb fermesa i convençuts que la unió els fa més forts, així ha presentat el PSOE els seus candidats a les diferents alcaldies de la Vall d’Albaida, en un acte que ha tingut lloc a l’hotel Kazar d’Ontinyent. Una fortalesa i preponderància d’aquest grup polític amb aquesta terra, reflectit amb la presència de Ximo Puig i l’ontinyentina Rebeca Torró, les dues primeres espases que aspiren al tron de la Generalitat.
L’actual president ha entrat amb força sobre l’ambient morisc que envolta el Kazar, anunciant la posada en marxa, per fi, de l’Hospital General d’Ontinyent i soltant alguna directa cap a l’alcalde d’Ontinyent Jorge Rodríguez, fins fa uns anys, company del candidat a la Generalitat Valenciana. Puig ha comentat que la millor manera de reflotar el partit a Ontinyent és ‘situant persones honrades com les que portem en esta llista, amb una visió de la ciutat oberta, progressista i no fanatitzada ni sectària’.
L’acte de presentació ha tingut a Rebeca Torró com a mestressa de cerimònia, deixant càrrecs d’excel·lència en el calaix, per baixar al fang i tirar del carro d’un acte que també ha aprofitat el comodí del públic, amb un Kazar amb bona presència de gent, per demostrar que la marca PSOE es manté viva a Ontinyent i la comarca.
Els alcaldables de la Vall Blanca han tingut la seua quota de protagonisme, algun dels quals s’estrenen en l’aspiració pel bastó del comandament i altres ja tenen un màster en aquests reptes.
Un repte complexe
Tot i aquest glamur de col·lectivitat, la realitat la marca l’escenari de cada municipi i ciutat. En la capital de la Vall d’Albaida, la batalla es preveu dura. En un context en què el PSOE ha marcat molts anys el ritme de gestió, la desbandada pro Jorge en les eleccions anteriors va esborrar del consistori a un referent històric de la política local. Ara, fugint dels cuneros, s’ha apostat per una cara desconeguda per a la societat ontinyentina, però amb moltes hores de dedicació a l’esquena, per reflotar una nau enfonsada els darrers anys. Ningú li pot negar a José Antonio Martínez que li tira moltes hores, però caldrà veure, en tretze dies, si serà suficient per donar una alegria a la militància.