Com un té l’hàbit, costum o simplement l’afició, entre altres, de llegir, perquè llegint ens assabentem de notícies que ens resulten agradables i que, perquè no dir-ho, ens obrin un cert camí a l’esperança. Perquè si bé és cert que la lectura al nostre país no ha patit un recés quant a estadístiques lectores, la veritat és també que no estem en els primers llocs de la classificació a nivell europeu. Un mal endèmic que no és nou i la dinàmica del qual és difícil de canviar. Per això adquirixen gran valor unes certes iniciatives a nivell docent que poden ajudar al canvi i que poden també despertar eixe interés ensopit per la lectura en totes les seues facetes.
Com deia l’escriptor i periodista britànic George Holbrook Jackson, el propòsit de la lectura no és aconseguir que s’embenen més llibres, sinó que els lectors gaudisquen més de la vida. Vaig poder llegir, com no, fa uns dies que un col·legi a Ontinyent havia posat a la disposició de l’alumnat exemplars de diversos periòdics perquè els mateixos puguen, si així ho volen durant l’espai del ‘recreo’, poder llegir-los acostant, d’esta manera, un altre format d’informació molt allunyat del qual oferixen les xicotetes pantalles que sembla que són les que han pres massa protagonisme últimament.
És inevitable que un es retrotraga a èpoques passades, quan en aquells ‘recreos’ escolars on dia si dia també plovia (igualet que ara) i ens havíem de quedar a les aules. Hi havia dies de jocs de taula, però també hi havia dies de lectura, raó per la qual era molt fàcil que ens caigueren entre les mans ‘La història interminable’ o ‘El Lazarillo de Tormes’, per posar dos exemples que s’han quedat gravats en la meua memòria d’aquells anys.
I hi havia temps per a les dos coses, si les dos coses t’agradaven, clar. També és cert que en aquells anys de youtubers res i els influencers els portàvem pegats en les carpetes on triomfava tot allò que isquera en les pàgines bé de ‘Don Balón’ o en les de la ‘Super Pop’. La nostra internet era el carrer, on es passaven hores i hores. Si els nostres germans majors giraven els cantons imitant als soldats imperials de la saga de Star Wars, nosaltres volíem ser Daniel LaRusso, fent cada dos per tres la grulla. Ens conformàvem amb poc. Com déiem abans de la pluja, igualet que ara.
Tornant al principi, és interessant, molt interessant, sota el meu punt de vista, que comencen a florir este tipus d’iniciatives a nivell escolar. El tornar a aconseguir el contacte amb el paper imprés és tornar a la forma d’informació de sempre, la que sempre ha existit i la que millor a resistit sempre.
És tornar a l’espai de lectura més autèntic, més clàssic, sí, evidentment, però també a una manera de gaudir, com va deixar escrit George Holbrook Jackson, de la mateixa en el sentit més autèntic de la mateixa acció. És, en definitiva, la qual cosa ens demostra que uns certs costums i uns certs usos no desapareixen ni passen de moda, simplement queden una mica adormits, com en una espècie d’estat d’hibernació, per a tornar a despertar lentament del seu ensopiment i tornar a ser grans protagonistes del moment.
Ara ja només ens quedarà comprovar si l’esmentat escriptor britànic tenia raó en la seua afirmació. Esta mateixa afirmació s’ha convertit amb el pas del temps en una cita i en una frase cèlebre. Per alguna cosa serà. A ella ens agarrem quan tenim l’oportunitat de conéixer iniciatives tan interessants de les quals ens assabentem, clar, no podia ser d’una altra manera, llegint.