Ja fa temps que volia escriure sobre aquest tema, però, entre unes coses i altres, encara no havia tingut temps de posar-me a això. Ara és el moment en què no puc desaprofitar l’oportunitat. Les vesprades de pluja és el que tenen, t’animen a teclejar l’ordinador.
Fa diversos mesos que pels nostres carrers es pot contemplar un tipus de senyalització de les mateixes que, almenys, són bastant diferents a les que fins ara s’havien col·locat. I és que, retolar un carrer és important, ja siga per a recordar a una personalitat del lloc, alguna cosa que va poder existir en un temps en aqueix mateix espai o el topònim amb el qual es coneixen tots aqueixos racons de la ciutat.
Un, que és curiós, quan viatja li dona per observar els rètols dels carrers i he de dir que m’agrada que en els mateixos aparega explicat qui és o que és el que allí apareix retolat. La informació sempre és benvinguda i, la veritat, és que sempre li he trobat originalitat a aqueixa mena de senyalització que, a més d’indicar-te on estàs, també t’explica qui va ser o que va ser.
Ontinyent s’ha apuntat al carro i, que conste, jo no escric aquestes línies per a posar medalles a ningú, però he de reconéixer que la idea m’agrada, que la mateixa em sembla original i que la veig encertada. Per a molts igual és una succinta ximpleria, jo la veritat és que ho trobe interessant. Crec sincerament que és positiu que en aqueixos rètols aparega explicat, d’alguna manera, un trosset, encara que siga xicotet, de la història d’Ontinyent. Crec fins i tot que s’ha arribat tard, que aquesta manera de retolar els carrers havia d’haver-se fet molt abans, bàsicament perquè haguera sigut una bona manera de conéixer amb anterioritat de forma més directa i plana a figures com Gomis, Mayans, Segrelles o Daniel Gil, figures importants, personalitats significatives per a la història de la nostra ciutat.
Recorde que els rètols dels carrers sempre donaven que parlar en altres èpoques. Fins i tot es va parlar, amb una certa polèmica en el seu moment, que el color d’aquests rètols vènia parell als colors utilitzats pel partit que llavors ostentava l’alcaldia. En una societat que finalment ho acaba polititzant tot, fins als rètols dels carrers tenien el seu comentari. En fi, polèmiques sempre hi ha hagut i sempre n’hi haurà, es faça com es faça i es pinte del color que es pinte.
Per a mí, en aquesta ocasió, és més important el contingut que el colorit. En els rètols que s’estan instal·lant pels nostres carrers apareix la paraula Ontinyent, en què part i barri de la ciutat estàs ubicat, el nom de la persona a la qual se li dedica aquest carrer o plaça i, als peus del seu nom, qui va ser per a meréixer un espai urbà a la nostra ciutat. Com a informació, no està gens malament perquè crec sincerament que en tan poc espai no es pot explicar més ni possiblement millor.
Com he esmentat anteriorment, m’agrada fixar-me en els rètols dels carrers quan viatge, possiblement per això li he donat aquesta importància a aquests xicotets canvis. No crec que siga ni més ni menys que els mateixos mereixen. I és que saber més, encara que siga en xicotet i de colors, sempre, sempre està bé.