Últimament, alguns quatretondins i quatretondines, no molts encara que fan soroll i van calant amb el missatge, afirmen amb raó o sense raó que Quatretonda no té futur. Ho afirmen potser comparant-se amb altres localitats més grans, amb ciutats… Una sensació que tracta d’escampar-se com una taca d’oli i que potser tots hem tingut alguna vegada, aquesta de poble vingut a menys, envellit, en perill de despoblament i sense futur.
Hem d’observar, però que aquesta és una tònica general i mundialment global, la d’abandonar les zones rurals per amuntegar-se en grans urbs. Mentrestant des d’alguns àmbits es lluita de vegades a contracorrent per mitigar aquesta sensació que a voltes és produïda per fets i dades reals i altres no.
Així doncs, analitzem algunes dades per veure si aquesta visió està fonamentada. Per exemple, el nombre d’habitants, que si bé d’uns anys ençà va en disminució, caldria estudiar els motius, un d’ells la natalitat.
Quantes famílies actuals tenen 7 fills? I 4? I 3? Quantes famílies del segle XX tenien només 1 fill o 2? Siga com siga, hem de saber que actualment som el desé municipi en habitants dels 34 que formen la comarca de la Vall d’Albaida, és a dir dels més grans en població. Si ens fixem en els pobles de la Costera i de la Safor també en tenim una llarga cua per darrere nostre pel que fa a habitants. Per cert, més habitants vol dir més qualitat de vida?
Si de serveis parlem, és clar que no els tenim tots al poble, però sí molts. Forns i carnisseries tradicionals, botigues d’ultramarins, fruiteries i drogueries, peixateria, supermercat amb horari continu i obert fins i tot diumenges, administració de loteria, estanc, farmàcia, tallers de cotxes, perruqueries i centres d’estètica, electrodomèstics, electrònica, gràfiques i impremtes, quiosc, roba, bars, residència de majors, floristeries, fisioteràpia, gasolinera, acadèmia d’estudis, escola de ball, gimnàs, assessoria, arquitectes, advocats, fotògrafs, bancs, tanatori… A Quatretonda podem trobar l’almàssera comarcal i l’oficina comarcal de La Unió de Llauradors i Ramaders. Tenim una economia molt variada, des d’agricultura, ramaderia intensiva, xicotetes indústries, autònoms, serveis entre els quals trobem fins i tot allotjaments turístics i, com és ben conegut, molts habitants que són mestres o professors i altres tipus de funcionariat.
Per no parlar dels serveis públics que ofereix l’Ajuntament i altres administracions. Recollida de fem, ecoparc fix i mòbil, pistes esportives i piscines, espais culturals, biblioteca, editorial BQ, escola d’adults, escoleta infantil gratuïta, escola d’estiu, de Nadal i Pasqua, policia local, serveis socials, aigua potable, enllumenat, festes, manteniment d’espais públics, vies urbanes i camins, neteja i un llarg etc.
A Quatretonda pots fer classes de ioga, taitxí, pilates, informàtica, TRX, atletisme, valencià, restaurar mobles antics, assistir al club de lectura, anar a les visites guiades per la Serra, vore exposicions, escoltar presentacions de llibres, contacontes, xarrades, assistir a tallers d’art floral, d’aprendre a parlar en públic, d'”scrap”… són només alguns exemples recents, a cursos com el de tast de vins, fer gimnàstica per a majors, participar en les tertúlies literàries culinàries, ballar la dansà o fer ball en línia, jugar a pàdel, a frontó, a pilota o anar a vore-la, futbet i duatló per a xiquets… Parlant de trinquet i xiquets, sabeu que a Quatretonda tenim una de les escoles de pilota més grans del País i que els nostres xiquets i xiquetes estan aconseguint grans èxits? També s’organitzen acampades en la Bastida per a adolescents. Si anem al parc del poliesportiu qualsevol vesprada el trobem ple de xiquets, xiquetes i famílies, ple de vida. Si anem a la biblioteca les seues bibliotecàries ens poden explicar el gran nombre de nous usuaris que han entrat enguany en la Festa de Benvinguda, ja que en 2.022 han nascut al voltant de 30 xiquetes i xiquets.
No té molt de futur encara per davant aquest poble? No es pot viure dignament i còmoda amb tots aquests serveis citats?
Si ens en falta algun, tenim línia de bus diària que ens connecta amb Xàtiva en 15 minuts, des d’on podem agafar nombrosos trens, tenim tren Alcoi – València a 5 minuts, a Benigànim, tenim ciutats com Xàtiva, Gandia, Ontinyent, Carcaixent, Alzira, Oliva… a un tir de pedra i amb una infinita oferta de serveis.
Si és per treball, vivim en una de les comarques més industrialitzades del País, la Vall d’Albaida, la capital de la Costera també és un motor econòmic i laboral sobretot en el sector serveis, així com Gandia i la Safor. Si no, també podem acostar-nos a la Ribera, tocant casa i molt viva econòmicament també.
Podem dir que vivim en un emplaçament estratègic i privilegiat, formant part de la gran urbs que es pot considerar formen l’Horta de València, les Riberes, la Costera, la Safor i la Vall d’Albaida, però al mateix temps envoltats de natura com el Paratge Natural Municipal de la Serra.
Si mirem enrere, a la història col•lectiva i el patrimoni que conservem, Quatretonda apareix ja citada al Llibre del Repartiment de Jaume l (s. XIII). L’església i el nostre estimat campanar, a banda del valor arquitectònic, artístic, estètic i sentimental obvi, daten dels segles XVI i XVII, sent de les esglésies i campanars més antics de la comarca.
També conservem un símbol que poques poblacions més poden presumir de tindre, l’antiga seu del nostre autogovern, Ca la Vila (s. XVII), ermites, cases antigues, cellers, assuts, caves, fonts, llavadors, corrals, marges i barraquetes de pedra seca…, festes com la dansà o els bous de Sant Pere que es perden en el temps, nombroses manifestacions religioses i un immens patrimoni natural. Si això no és conservar la història i el patrimoni…
Queda molta vida local per anomenar, per exemple les associacions esportives, festives i culturals, com les bandes de músics, o les que organitzen actes tan importants com les festes de Moros i Cristians, l’AvencTrail, etc.
És clar que som un gran poble, xicotet però gran, rural però desenvolupat. És clar que a Quatretonda hi ha qualitat de vida, s’hi viu tranquil però amb tot a la mà. Però també és clar que no és un món ideal, és una població que ha de continuar lluitant per progressar i fer un poble millor, que puga oferir més oportunitats laborals, econòmiques, socials, culturals, esportives, de benestar… I sobretot, ha de treballar per ser un poble unit i amb l’autoestima col·lectiva ben alta perquè ens ho podem permetre!