Com una innocentada de sa mare. Així va començar la idea del bocairentí Javi Sanz de solcar des del Campanar fins al Sant Crist realitzant highline. Els veïns de la localitat més turística de la Vall d’Albaida es van meravellar fa poc més d’una setmana quan van veure a un grup de persones caminant sobre una corda pel cel de Bocairent. Sanz va ser la persona que ho va organitzar tot, ja que, tot i que és mestre a Catalunya, ell és de Bocairent, i no hi havia cap millor lloc per a realitzar el primer highline des d’un campanar que al seu poble.
P: En què consisteix aquesta modalitat highline?
A diferència del funambulisme, que és el que tots coneixen o es pensen que és, és un esport d’equilibri que consisteix en caminar des d’una part fins a l’altra amb una cinta que, a diferència del funambulisme està feta de polièster. En funambulisme està fet d’un cable d’acer totalment rígid i l’equilibri es fa en una barra de ferro. En aquest cas, nosaltres ho fem amb el nostre cos, amb els braços alçats. Es pot fer on vulgues, nosaltres vegem els llocs i mirem si ahí es podia posar una línia i ho mesurem. Mirem si és possible i ho posem.
P: Teniu algun arnés?
Sí. De fet, és un esport que diria que és més segur que l’escalada o qualsevol altre esport. Hi ha una cinta que és la principal, que és per on caminem. Després hi ha altra cinta que va per baix, que és la de seguretat. Així, si trencara una, estaria l’altra. A eixes dues cintes va com una anella en una corda que va el nostre arnés. Si caus et quedes penjat i ja està. Cada corda d’aquestes aguanta 3 mil quilos, i a cada part depén del lloc on ancorem a la roca, en el para-vol, o si hi ha arbres grans també podem gastar-los.
P: Què se sent quan estàs ahí dalt?
Depén del moment, perquè quan estàs començant i són les primeres vegades l’únic que sents és por, tensió i ganes de no estar ahí. Però, quan has superat eixa por i controles moltes més coses és com estar en l’ara, com si fora una meditació. El plaer d’estar caminant en mig del buit bàsicament.
P: Per què vas començar a practicar aquest esport?
Vaig començar perquè havia vist alguns vídeos i era com que estava fora de mi. Vaig veure alguns vídeos i vaig dir: és un esport que em pot agradar. També faig escalada i coneixia un amic que coneixia a algú que practicava aquest esport, i vaig començar a practicar entre dos arbres. Cada vegada un poc més llarg. Sempre sense altura, per damunt de l’aigua, fins que vaig tindre l’oportunitat d’anar a l’altura i poderprovar-ho.
P: Com va sorgir la idea de fer-ho a Bocairent?
En Bocairent ma mare va fer en el Dia dels Innocents com un Photoshop que posava la cinta des del Campanar fins a la Serra Mariola com alguna cosa impossible, com una innocentada. Després d’experiències vam veure que era possible muntar una línia des del Campanar fins al Sant Crist un poc més baix i al final es va parlar i vam fer el tràmit amb l’església, l’Ajuntament, etc.
P: Com eren les vistes des d’allí dalt?
Pots imaginar-te. Damunt per a mi que soc de Bocairent… Per als meus amics també perquè és una línia especial. Crec que en Espanya no s’ha muntat cap d’un campanar. En França sí que es va fer des de Lurdes. Per a mi caminar per damunt amb vista a la plaça de l’Ajuntament, tindre el Campanar damunt de tu és algo especial.
“En Bocairent ma mare va fer en el Dia dels Innocents com un Photoshop que posava la cinta des del Campanar fins a la Serra Mariola com alguna cosa impossible”
P: La gent del poble que et deia?
Tots al·lucinats i encantats al mateix temps. Ens han donat l’enhorabona. Els va agradar la iniciativa, la majoria ni coneixien aquest esport. A veure si ho repetim l’any que ve, tot coses positives.
P: I ho repetireu?
Si tenim l’opció, per descomptat. El màxim impediment que teníem era saber si teníem el permís de l’església. Però, va ser molt positiu perquè el rector de Bocairent sense cap problema ens va dir que sí.
P: Què creus que necessita aquest esport per a evolucionar i que siga més conegut?
Evolucionarà, però el problema d’aquest esport és que no està fet per a tots, com l’escalada que pots començar des de coses molt faciletes. Des del pis passes a l’altura. Persones que tenen por a l’altura, amb vertigen… És un esport molt dur a l’inici, i molta gent comença, però poca gent continua. Aleshores, perquè evolucione el que estem fent, cada vegada ens estem visibilitzant més.