Vicent Pla, reelegit el passat mes de novembre president de la Societat de Festers, tanca aquest cap de setmana el primer Mig Any celebrat després de la pandèmia amb la il·lusió que comporta reprendre la festa a Ontinyent
Com li explicaries a algú que no coneix el Mig Any que és en realitat? Com el definiries?
Per a mi, el Mig any, com he dit sempre és el conjunt d’activitats culturals i esportives que organitza la Societat de Festers durant tot el mes de febrer per tal de commemorar que han passat sis mesos des de les últimes festes i que falten altres sis per a les properes. Celebrem així que estem a l’equador fester dels Moros i Cristians, per dir-ho d’alguna manera.
Després de dos anys, creus que ha canviat el valor que tenia per als festers?
Crec que sí, perquè ara tenim tots moltes més ganes. Al final el Mig Any no són tan sols els actes; el Mig Any és el punt d’encontre amb els amics, la comparsa, la tertúlia i sobretot amb la festa.
Des de la Societat de Festers, quan vau veure clar que anava a celebrar-se el Mig Any?
Nosaltres des de fa uns mesos. Fa temps que estem preparant-lo i érem conscients que si al final no es podia celebrar havíem de tirar un pas enrere. Teníem que tindreu tot preparat per si la cosa millorava.
Teníeu alternatives?
Sí, sempre hi ha. Però el que no podíem fer era esperar-se a l’últim moment per a organitzar les activitats, perquè tots els preparatius són molt costosos i encara que no es veja, hi ha moltíssima feina per davant.
I quines han sigut les sensacions de la Junta de festes?
Per una part il·lusió per veure que es reprén la festa i que tornem a celebrar els actes com ho féiem abans de pandèmia, i no com féiem l’any passat de forma digital. I per l’altra, amb responsabilitat i prudència, perquè hi ha molt en joc. Celebrar el Mig Any implica una massiva participació de persones, ja que la Societat de Festers és una de les associacions més nombroses de la ciutat.
El concurs d’imatges festeres va triomfar l’any passat i a la presentació del Butlletí ja s’avançava que anàveu a organitzar-lo més avant. Què ens pots avançar sobre açò?
Efectivament l’any passat va triomfar i la participació va ser massiva. Teníem clar que havíem de tornar a fer aquest concurs, però vam pensar que era millor retardar-lo fins que passaren festes. I així d’aquesta forma, la gent podrà aportar fotografies del retrobament amb la festa el més actuals possibles.
Des de la Junta, teniu present alguna proposta més per a pròxims Mig Any?
De cara a festes encara no s’hem plantejat res perquè els nostres esforços ara mateix estan dedicats al Mig Any. Enguany, aquest està plagat d’actes i pràcticament tots els caps de setmana s’han presentat plens des de dijous a diumenge. Hem intentat plantejar actes molt variats per a tots els públics i gustos i crec que és l’any que més actes s’han organitzat.
Ja vas comentar en aquest mitjà que, tot i que ja no és necessari que al Mig Any els festers i festeres porten obligatòriament la mascareta, és una mesura de la qual Ontinyent es podrà beneficiar la setmana gran de festes. Creus que açò significarà ja per fi la tornada a la normalitat?
S’haurà de veure si és o no definitiva; el temps ho dirà. Perquè no tan sols la mascareta afecta les festes, també la forma de relacionar-se als dinars o sopars de comparsa. Una altra mesura que afecta la normalitat és per exemple que ara per al Mig Any moltes comparses han buscat una alternativa i van a un restaurant amb la seua llicència perquè algunes seus festeres no les tenen.
Lògicament, a llarg termini, és el primer que afecta a la vistositat perquè no és el mateix veure a una esquadra amb mascareta que sense mascareta.
Tornen les visites dels escolars al Museu Fester, i després de l’impuls que se li està donant des de la Societat, com veus les reaccions dels xiquets i xiquetes?
Molt bé, la veritat és que qui més han patit que no s’hagen celebrat les festes han sigut els xiquets i les xiquetes. S’ha de pensar que els adults recordem el que és la festa, però els xiquets de curta edat no tenen una memòria suficient; alguns no han viscut els Moros i Cristians i molts altres ni tan sols ho recorden. Doncs per això és molt important que coneguen aquest Museu.
Vicent, per finalitzar aquesta entrevista m’agradaria saber què esperes dels actes que queden d’aquest Mig Any?
Queda l’últim cap de setmana i tal volta el més intens; aquesta setmana passada va vindre carregada, però la següent ni et conte! Espere que la gent participe com ho ha fet fins ara, tot i que teníem moltes expectatives, s’hem quedat sorpresos per la massiva participació perquè d’alguna manera vegen recompensats els nostres esforços.
Aquest és l’any que més comparses i més festers han participat fins al moment en les competicions esportives. I a més, a l’entrega de trofeus també va vindre moltíssima gent. Però és cert que no ens podem oblidar de la responsabilitat i prudència individual que es requereix en aquests moments de pandèmia. Sabem que les mesures estan relaxant-se i que la incidència cada vegada és menor, però no ens podem confiar.