La família ‘ontinyentina’ al Deportivo Alcoyano perd un efectiu amb l’adeu de Jordi Gil, com a segon entrenador del club peladiller. Una decisió presa pel mateix tècnic d’Ontinyent tot i tindre sobre la taula la proposta de renovació. Els motius, com comenta Jordi Gil es deuen a ‘la situació familiar/laboral que m’exigeix màxima atenció per a ells”. Una elecció que ‘encara siga molt dura, després d’haver lluitat durant catorze anys per aplegar al futbol professional i haver-ho aconseguit, crec que és el millor per a mi i per als meus” afegeix Gil.
Es trenca així l’idíl·lic tàndem Parras-Gil que va començar a l’Ontinyent CF i va continuar en etapes posteriors a la vorera del Collao. Tots dos es van creuar en el camí i la professionalitat, el treball i la fidelitat va fer la resta. Amb el pas dels anys, Parras s’ha convertit ‘en un pare. Sempre ha lluitat per mi, ensenyant-me infinitat de coses, coneixements sobre aquest esport i com gestionar un grup de professionals, sempre amb educació i obtenint màxima implicació per part de tots” ressalta Jordi Gil.
Anys compartits que queden arrere, amb moments tristos, però d’altres espectaculars que es quedaran en l’àlbum dels records per contar-ho als fills. ‘Al seu costat hem viscut coses increïbles. En 4 anys en Alcoi, hem fet història, amb 2 ascensos, les eliminatòries de Copa del Rei, davant 5 equips de 1a divisió (Huesca, Levante, Real Madrid, en dues ocasions i Ath Bilbao) aconseguint eliminar-ne a 3 d’ells. Però també hem viscut la cara amarga del futbol amb la desaparició del club del meu poble Ontinyent CF” apunta l’entrenador ontinyentí.
Més enllà de les persones més pròximes, Jordi Gil abandona l’Alcoyano amb una motxilla carregada ‘amistats i companys que ara són amics. Me’n vaig amb l’orgull d’aquell que sap que ho ha donat tot allí on ha estat i, sobretot, amb un somriure per fer allò que més m’agrada’, recalca Gil.
Jordi Gil no es tanca les portes i no descarta reprendre el camí professional amb el mateix grup de persones que ara deixa. “Espere que no siga un adeu i sí un fins prompte, perquè algun dia tornaré a compartir vestidor amb els meus amics del cos tècnic -Parras, Juanfran, Gabri i Miquel” conclou Gil.