Contrabandistes i Mariners, mai ens hem posat d’acord, de qui guanya l’acte del “Contrabando”. Els mariners defensen la idea que nosaltres, tractem de passar el “contrabando”, i la seua força i resistència ens obliga a retrocedir per camí on hem arribat. Nosaltres en canvi, defensem que després una forta batalla podem passar el “contrabando” per a repartir-lo entre la gent.
Bé una, o l’altra versió, el que sí que estem d’acord, és que a l’acabar l’acte en la plaça, es torna pel carrer Major, repartint allò que les dues comparses han tingut a be omplir els carros i les carrosses per a repartir entre el magnífic públic assistent.
Aquells purets portats a la capital de la Vall d’Albaida, en un “contrabando” real, que generà en més d’una història i rialles que de vegades es tornen a cotar al voltant duna taula a les comparses, que en cas d’haver parat eixos cotxes la Guàrdia Civil, les històries ara, serien ben diferents.
Purets jo he repartit de menut, anys en els quals tot era bo per a repartir en el “contrabando”, “contrabando” en el que pareixia un “todo a 100” o les famoses tendes multi preu dels xinesos, recorde repartir, samarretes de totes les talles, pel·lícules de VHS al final de les tendes de lloguer de pel·lícules, calçotets, bragues i sostenidors, … o en aquesta última dècada, en la que repartim gots de cervesa, cuixot i formatge, per omplir la panxa dels que van damunt de les carrosses i dels amics i coneguts que s’acosten a mirar-nos.
Moltes són les coses que han evolucionat al voltant del que representa aquest acte. Una d’elles, ha sigut la recuperació i incorporació del “Ball del Contrabando” . Ball que es recupera per a la capitania de 2004 y que després amb motiu del 150 aniversari de la comparsa s’amplia amb un segon ball, que la comparsa interpreta a la plaça de la Concepció abans de sonar els primers dispars dels trabucs en homenatge al primer tro i a la persona designada per a la interpretació del “Contrabando”.
Amb el rigor històric que dona el cafè licor, alguns atribuïen a D. Carmelo Ripoll, l’auditoria del contraban per allò de formar part de la comparsa de contrabandistes, i al ser mestre, havia de conèixer els versos d’Esponceda: “Navega, velero mío sin temor……” , Versos que en els contrabandistes, el contraban era cosa de dos o tres, que eren els elegits o els atrevits, en el que cada any es disputaven la possibilitat de declamar els versos, El Calderer, el Rapit, Cañete, Pitxi el de la Gepsar, i el practicant (Els anomenem pels malnoms, perquè em pareix millor per a una quadrilla de contrabandistes)
I a l’altre costat, Vicent Beneyto, incansable, durant quaranta anys defensant la barca, i castell, amb el que tinc la sort de compartir vàries coses amb ell: La meua primera interpretació del “Contrabando”, a principi dels 90 el vaig tenir com a adversari, i arran de que la societat de festers ens va nomenar a proposta de les comparses “Contrabandiste i Mariner” d’ofici vaig tenir l’honor d’interpretar el “Contrabando” amb ell, amb motiu de la celebració de Fetes d’Interès Turístic Internacional. Trajectòria que aquest any li ha segut reconeguda per la societat de Festers amb la imposició de l’insígnia de primer Tro d’Honor.
Estant totalment d’acord, que sense estes persones, l’acte tal vegada haguera desaparegut. La incorporació de sàvia nova a la interpretació dels personatges, i el treball constant de les dues comparses, amb el suport de la societat de festers (encara que pense que no tot el que es deuria) l’acte ha seguit creixent, i deu de seguir creixent, perquè cal recordar, que és part del patrimoni cultural de la nostra ciutat, i que a pesar de ser considerada com una ambaixada menor, esta escrita “ex processo” per a la ciutat d’Ontinyent i que és un acte oficial, fa més de 130 anys.
Que tingueu bones festes i ens veiem el dissabte de matí a la plaça.