El passat dimecres 28 de setembre es van iniciar les obres de restauració de la façana de l’església de la Immaculada Concepció d’Otos i el seu campanar. Després de més de dos anys de retard plens de dificultats, finalment ha començat el projecte que porta endavant el consell parroquial i el rector Ender Reyes. Es tracta d’una actuació que beneficiarà al conjunt del municipi, des del punt de vista turístic, i del patrimonial gràcies a la revalorització d’un edifici tan emblemàtic, visible i cèntric d’Otos.
La façana principal de l’església presentava una degradació considerable i perill de possibles despreniments. Per tant, la parròquia ha materialitzat una obra esperada i ambiciosa amb la finalitat de millorar l’aspecte exterior de l’edifici i també les humitats. Al projecte redactat per Tecum Arquitectura s’ha optat per picar i eliminar el revestiment deteriorat que cobreix la paret.
Posteriorment, s’aplicarà un nou morter i, sobre ell, una emprimació i dues capes de pintura al silicat transpirable, de color i acabat en mate. De forma que serà un tractament molt més durador en el temps que els anteriors, en els quals es va repintar amb capes que han saltat per la seua exposició atmosfèrica permanent.
També està previst extraure la pedra original de la façana a la zona de la socolada inferior, un espai que està més exposat a la brutícia i que permetrà expulsar la humitat de la paret. A més, al lateral esquerre de la façana s’instal·larà un retaule ceràmic antic dedicat a la Puríssima que ha sigut regalat per Josep Escrivà, rector d’Otos en la dècada de 1970.
El temple parroquial es va construir entre els anys 1724 i 1748. Al llarg de les últimes dècades s’han efectuat diverses actuacions sobre la façana. La primera d’elles es va realitzar en 1974 amb motiu del IV centenari de la fundació de la parròquia d’Otos l’any 1574 per l’arquebisbe Juan de Ribera. Va resultar bastant agressiva al suprimir algunes decoracions originals de pedra.
Tanmateix, es va instal·lar una escultura de la Mare de Déu a la fornícula superior de la porta (estava buida des de la destrucció de l’anterior en la Guerra Civil) i es va substituir la Cruz de los Caídos franquista per una altra de tipus ceràmic al lloc on ara s’instal·larà el retaule ceràmic de la Puríssima. Posteriorment, en 1996, amb motiu de la celebració de la primera missa de Benjamín Fayos, es va restaurar la valuosa xapa que cobreix les fulles de la porta d’entrada al temple, a la qual estan esculpits els símbols de les lletanies marianes com són el sol, la lluna o el pou de saviesa.
L’actuació més recent va tindre lloc el 1999 abans de l’ordenació sacerdotal a Otos de Juan Antonio Cabanes. Fa 23 anys, els pintors Bataller de Castelló amb una grua restauraren algunes parts del revestiment i aplicaren una capa de pintura que va resultar bastant efímera. També, en aquell moment, l’Ajuntament va instal·lar una rabosa metàl·lica confeccionada per Ximo Boluda al rombe decoratiu que hi ha davall de la campana major, com a homenatge a la llegenda otosina de la raboseta.
L’actuació actual és necessària, però presenta el problema del seu finançament. Atés que ha sigut denegada la subvenció de la Conselleria de Cultura i se li ha de fer front bàsicament amb les aportacions dels feligresos locals que tornaran el préstec sense interessos concedit per l’Arquebisbat. Lamentablement, aquesta limitació de recursos impedirà executar alguns detalls de l’actuació. Esperem que gaudim prompte d’una façana restaurada i que s’actue també en l’estructura interior del temple.
Text de Dani Alfonso, cronista d’Otos