Juan Carlos Sempere Bomboí és un compositor, director i mestre albaidí que recentment va guanyar el premi 2022 Legacy Award que atorga l’Akademia Music Awards de Los Ángeles. Al juliol de l’any passat ja va guanyar el premi d’aquesta acadèmia a la ‘Millor peça clàssica’ amb el poema simfònic ‘Azul Segrelles’. Aquest guardó li va permetre estar nominat per al d’aquest any, al qual se li premia no per una peça, sinó per tota la seua gran trajectòria.
Actualment, és el president de l’Associació de Compositors de música de Moros i Cristians (ACMMIC), a més de director de la SM La Tropical de Benigànim i del grup Barxell d’Alcoi. A més, està estudiant un doctorat de musicologia a la Universitat de Valladolid.
Pregunta: Com se sent després de guanyar un premi tan important com el de l’Akademia Music Awards?
Resposta: Contentíssim. Guanyar un premi sempre és motiu d’alegria, però sobretot per com ha sigut. Tot açò ve a partir d’una obra que vaig escriure quan encara no podíem fer concerts, no teníem encàrrecs, i tampoc hi havia festes. En aquells moments vaig fer el poema simfònic ‘Azul Segrelles’. És una alegria, però més en les circumstàncies en les quals ho vaig escriure.
P: En què es va inspirar per a la composició?
R: Vaig fer l’obra perquè volia. No hi ha darrere cap encàrrec, i així pots ficar allò que a tu t’ix de dins. És una peça dedicada a diverses col·leccions de José Segrelles, el pintor d’Albaida. Al final vaig decidir 3 que són les 3 parts que conformen l’obra: ‘La Catedral’ i ‘Los muertos mandan’, dues col·leccions de dibuixos que va fer per a les novel·les de Blasco Ibáñez, i una tercera i última part que està basada en els quadres que va pintar per a ‘Las mil i una noches’. A partir d’ahí va eixir aquesta obra, Azul Segrelles. El blau és perquè és característic en quasi tota l’obra del pintor.
P: Què es valora concretament en aquests premis?
R: Són dues fases. A juliol de l’any passat vaig guanyar el premi a la ‘Millor peça i compositor clàssic’. Ahí sí que hi havia un jurat tècnic que valora l’estructura, l’harmonia, les melodies… A la nominació de després ja es premia a partir del vot d’uns acadèmics. Aleshores, ara em van nominar al que ells anomenen el Legacy Award, el llegat. Al diploma que m’han enviat diu en anglés que mel donen “per crear un llegat musical que ha sigut considerat atemporal i important per a les generacions futures”.
P: Actualment viu en Albaida. Té una trajectòria molt important i ha guanyat premis internacionals. Per què continua vivint en casa i no en altre lloc?
R: En el seu dia vaig apostar per consolidar-me ací i tindre una plaça donant classe que em done un sou estable. Soc professor per vocació, soc feliç en l’aula i mai m’he plantejat un canvi. Puc continuar composant i gravant des de casa, i més en els mitjans que tenim hui. També gravaré un poema simfònic que es diu l’Oráculo de Delfos i que és una de les peces que em van premiar en altre concurs en San Diego amb una medalla de plata l’any passat.
Gràcies a aquestes obres que estan premiant-se fora comences a poder gravar-les en orquestres professionals. Aquests premis t’obrin la porta i et donen a conéixer. No s’ha de donar-li més importància que eixa, sempre en els peus en terra. M’acaben de premiar una altra vegada en els Estats Units, però jo ara mateixa vinc de donar classe i soc feliç en els meus alumnes. I a la nit me n’aniré a assajar amb La Tropical de Benigànim i soc feliç en els meus músics i per això crec que la meua vida seguirà ací.
P: És el president de l’Associació de Compositors de música de Moros i Cristians (ACMMIC), què pensa sobre la situació de la música festera?
R: En ACMMIC treballem per la dignificació i el reconeixement del gènere de la música festera. Hem aconseguit coses que ens han costat moltíssim com per exemple que l’SGAE (Societat General d’Autors i Editors) ens reconega com a gènere. És una associació que aglutina a la majoria de compositors, alguns han sigut els nostres referents i damunt té eixe punt de romanticisme. És una entitat que la va fundar gent que ja no està entre nosaltres i que estimàvem moltíssim com el mestre Blanquer o Pedro Joaquín Francés.
Quant al què pense de la música festera que està escrivint-se ara, crec que evidentment queda molt per escriure. Quan pareix que no, arriba un compositor i ens sorprén en alguna cosa novedosa. És curiós que no tenim dones, així que aprofitem aquesta entrevista per a fer una crida a que s’apunten dones compositores de música festera, que hi ha. Perquè ens donen eixa visió diferent de la que tenim nosaltres. Intentem aglutinar a tots els compositors de totes les zones.
“Vull aprofitar aquesta entrevista per a fer una crida a que s’apunten dones compositores a l’ACMMIC”
P: Li agrada més la faceta de director o la de compositor?
R: He arribat a unir les dues. Dirigisc pensant com a compositor i compose com a director. Si haguera de triar soc compositor, perquè és pel qual em vaig formar, encara que després he estudiat altres instruments, el meu instrument és el piano. Vaig començar perquè com a pianista desconeixia el món de la banda. Estem parlant de fa 30 anys quasi, i enguany complisc 25 com a director.
Quan em vaig apuntar a les classes de direcció, en un dels meus grans mestres que és José Rafael Pascual Vilaplana, mai vaig entrar en la intenció de dirigir una banda, sinó en la de conéixer el món de la banda. Després ja vaig començar a estudiar composició oficialment al conservatori d’Alacant en Joan Enric canet, que ha sigut el meu gran mestre i del qual he aprés molt tant de la música com de la vida. Són professors que un sempre du en el seu cor.
P: Té algun repte més? Ja siga en La Tropical de Benigànim o personalment
R: Ara ve un any en el qual he decidit ‘apretar el freno’. En setembre entraré en el tercer any de doctorat en Musicologia en la Universitat de Valladolid, on estic especialitzant-me en música hispana del segle XIX i XX, i la meua prioritat és acabar-lo. Va a vindre’m molt bé perquè estic de director titular tant en el grup Barxell d’Alcoi com en La Tropical de Benigànim. En aquesta en desembre vam anar al certamen de Valencià que han anat ajornant-nos durant dos anys, i com vam guanyar el primer premi hem fet una gravació que es farà en À Punt per al programa ‘València és música’. El músic necessita passar-ho bé i no estar tan pendent de que li isca perfecte, ara ve una temporada de transició.