12.6 C
Albaida
Dissabte, abril 20, 2024
HomeVall d´AlbaidaBèlgidaIsabel Benavent: “Necessitem un poquet d’alegria davant tot el patiment que estem...

Isabel Benavent: “Necessitem un poquet d’alegria davant tot el patiment que estem vivint aquests dos últims anys”

130 quilos de pólvora es traslladen des de Bèlgida fins a València per a oferir la Mascletà de Falles del dijous 17 de març.

La pirotècnia valldalbaidina Aitana, encapçalada per Isabel Benavent, tractarà de plantar cara a l’oratge per fer vibrar a milers de persones amb una mascletà que vol servir d’homenatge per tot el patiment d’aquests dos últims anys.

  • Hola, Isabel. Podries contar-nos quina és la teua relació amb les mascletaes de València?

La pirotècnia Aitana es va donar d’alta en Delegació de Govern l’any 2010. Ens van donar l’autorització en setembre i el març de l’any següent, de 2011, vam començar en la plaça i ja no vam parar fins que va arribar la pandèmia. En 2020 la teníem també el 17 de març i no es va poder fer. En 2021 no se’n va fer cap en l’Ajuntament i ara, en 2022, veurem si l’oratge ens la deixa fer, perquè està la cosa complicant-se.

En València, fa dos dissabtes, vam fer una mascletà en Convento Jerusalen, la simbiosi de foc modern, i el dissabte següent vam fer la mascletà nocturna de la Junta Central Fallera. Ara, aquest dijous ens tocaria la mascletà en la plaça de l’Ajuntament, també de la Junta Central Fallera.

  • Què significa per a una persona que es dedica a la pirotècnia arribar a disparar una mascletà a la plaça de l’Ajuntament?

Sincerament, anar a la plaça de l’Ajuntament és molta responsabilitat perquè hi ha molta gent veient-te, però jo he de dir que el nervi encara no l’he perdut. Des de la primera traca que tire en qualsevol poble, eixa adrenalina i eixa preocupació de que tot isca bé i no passe res a mi no se’m va en cap espectacle. Encara em pregunten com pot ser que em pose tan nerviosa, però no es pot evitar.

A banda dels nervis, disparar en la plaça és… Pensa que és un lloc que té molta simfonia, un lloc molt creatiu. De fet, nosaltres enguany anàvem a fer la simulació de les palpitacions del cor per totes les desgràcies que estan passant, que estan passant moltes en dos anys. La guerra, la covid, el volcà de La Palma… Necessitem un poquet d’alegria davant tot el patiment d’aquests dos últims anys.

  • Un dels moments més característics de les retransmissions televisives de la Mascletà és el final, quan la gent es llança damunt del pirotècnic per a felicitar-lo. Com definiries aquest moment?

Això és increïble. Quan veus el reconeixement de la gent que s’acosta a donar-te l’enhorabona, gent coneguda i desconeguda, i et conviden a que puges al balcó, això és indescriptible. A mi m’agafen ganes de plorar perquè m’emocione molt. Quan veus que la gent gaudeix amb una feina que t’han designat és molta felicitat.

  • Fa un moment parlàvem de la possible suspensió de la Mascletà a causa de l’oratge, en aquest cas, què passa amb la mascletà?

Això depén de la part que contracta, en aquest cas la Junta Central Fallera. Ells son qui decideixen, d’entre les mascletaes anul·lades, quan es dispararan. Pot ser en Fira, el 9 d’Octubre, en els Desemparats… això no ho sabem. Tant de bo no se’n tinguera que anul·lar cap, però de moment ja van dues.

  • Una mascletà que ha sigut suspesa, pot guardar-se per a més endavant o s’ha de tornar a produir una nova?

Guardar-la és viable si tens lloc. En el nostre cas, l’empresa és gran i tenim lloc per a guardar-la. La pólvora es pot emmagatzemar, el problema és quan es xopa. En eixe cas és pitjor que tirar-la perquè has de desmuntar-la i destruir-la. Depén de com estiga la pólvora en el moment de la suspensió canvia molt el que passa, perquè pots guardar-la i ja està o pot ser que s’haja banyat tota.

El pitjor que pot passar, per a mi, és haver-la muntat i que comence a ploure, però hages de disparar-la. Al no tindre prevista la pluja pot ser que no done temps de tapar-la bé, es xope, i després comence a anar malament. Un castell en aigua a xorros no passa res, però la mascletà és molt arriscat. Pot no passar res o tallar-la per complet. És el nostre ofici i és un ofici d’adrenalina fins al final. Fins que no sona l’últim coet i veus que a la gent li ha agradat sempre estan els nervis.

ARTICLES RELACIONATS

SEGUEIX-NOS A...

5,400FansLike
956FollowersFollow
629FollowersFollow
725SubscribersSubscribe