El nou director de l’Agrupació Musical d’Ontinyent està especialitzat en la direcció d’orquestra, i ha viscut 9 anys a Estònia
Álvaro Gómez Gómez (Olmedo, 1984) és el nou director de l’Agrupació Musical d’Ontinyent. La seua especialitat és la direcció d’orquestra, tot i que va començar amb el clarinet al món de la música. Les seues vivències a Estònia i la seua passió per formar als més joves al món de la música el fan un director que arriba a Ontinyent amb la il·lusió d’emprendre una nova aventura a la seua vida.
Eres de Valladolid i has treballat també a Estònia, per què has decidit vindre a Ontinyent, i en concret a l’Agrupació?
Va aparéixer l’oferta de treball, i jo tinc una relació especial amb Ontinyent per algunes persones que conec. Em semblava un repte interessant, d’una banda de la qual m’havien parlat i que tenia gent molt jove, i vaig decidir intentar-ho. No hi ha més secret que això.
La teua especialitat és l’orquestra, per què has donat aquest canvi a una banda? Perquè són dos mons semblants i diferents
Són diferents, però no deixa de ser el món de la direcció. Sí que és veritat que el títol en el qual jo em vaig formar és en el de direcció d’orquestra, però no crec que siga tan diferent. És un grup de músics amb el qual fer música. Quan la gent pensa i parla d’orquestra ho posa a un nivell, i quan parla de banda ho posa a un nivell un poc més baix. En això no estic d’acord. Simplement són agrupacions diferents.
La tradició dels moros i cristians és molt forta en aquesta zona. Coneixes aquest tipus de música?
Et done la mateixa resposta que a l’Agrupació. És un món a conéixer per a mi, soc bastant nou i si et diguera el contrari mentiria. Però no deixa de ser música, i la música mai la coneixes en realitat, sempre et posen una peça nova i t’has de ficar en l’època en la qual estava compost, en l’autor, en quin moment de la seua vida la va compondre… Crec que és un treball igual, no crec que hi haja cap problema com per a ficar-se en aquest món i conéixer.
“Em semblava un repte interessant, d’una banda de la qual m’havien parlat i que tenia gent molt jove, i vaig decidir intentar-ho”
Has sigut director i fundador de la TIYO (Tallinn International Youth Orchestra), què has aprés a Estònia?
Moltíssim, quasi tot el que sé en el món de la direcció. No et puc donar una resposta concreta. He passat 9 anys de la meua vida allí, era molt jovenet quan me’n vaig anar. Portaria moltes coses d’allí, és una cosa que m’ha funcionat molt. La passió, el fet de creure que la música és una cosa tan important sobretot per a la gent jove. Hi ha molts més joves als quals li agrada la música clàssica, d’orquestra o l’òpera de la que pensem, però que simplement no tenen l’oportunitat d’anar a veure-ho.
Jo anava a l’òpera i a concerts de l’orquestra nacional tots els caps de setmana en Estònia, perquè l’entrada em costava 5 euros. Entraves i estava pleníssim de gent jove. Des que visc a la Comunitat Valenciana he anat una vegada a l’òpera, i l’entrada em va costar 150-180 euros. Com pretenem que la gent d’avui dia que li agrada música d’orquestra vaja a veure-ho en directe si no ho poden pagar?
Què esperes que t’aporte a tu l’Agrupació?
Moltes ganes de fer música i de créixer, simplement. Que la gent tinga moltes ganes de fer música al millor nivell possible al qual es pot arribar. Que m’aporte molta il·lusió.
Quins projectes tens amb l’Agrupació? Aneu a presentar-se a algun certamen?
Gran pregunta. No soc molt partidari de les entrevistes abans de començar. No soc capaç de dir el que faré amb la banda. És vendre fum, perquè puc vendre una cosa meravellosa, però sense conéixer a la banda és mentida. El meu primer propòsit és conéixer la zona, les inquietuds, què és el que vol la gent. I a partir d’ahí convéncer a la gent en l’amor per la música, intentar donar molta il·lusió. No et puc dir que la meua intenció és anar a un certamen dintre de dos anys. No ho sé.
Soc molt creient de la gent jove, si tens un repte marcat i el veuen il·lusionant treballaran per això. Al final una banda naix d’un centre educatiu. S’aprenen uns valors increïbles que no s’adquireixen amb una altra cosa. A mi no m’agrada l’objectiu dels certàmens si aquest és quedar per damunt d’una altra agrupació. La música està feta perquè algú puga gaudir escoltant-la. La finalitat és convéncer a la gent d’això.