L’advocat i escriptor ontinyentí parla sobre el seu nou llibre “Tebdemir, Dux y Rex” i de l’experiència de la signa de llibres d’autors ontinyentins del passat cap de setmana
Ricardo J. Montés (Ontinyent, 1957) és un escriptor i advocat que ha publicat fa escasses setmanes el seu nou llibre “Tebdemir, Dux y Rex“, una novela que destaca la importància del Pacte de Tudmir que va permetre als visigots del segle VIII governar de manera autònoma un territori cristià dins del califat de Damasc. A més, l’ontinyentí va participar aquest passat cap de setmana en la signatura de llibres d’autors de la capital de la Vall d’Albaida a la plaça de la Concepció dins del II Festival de Primavera d’Ontinyent.
Què li va motivar a escriure aquest llibre?
Aquest llibre té un origen molt concret, i és la meua anterior novel·la, ‘La Última Corona’, que la vaig publicar l’any passat. El llibre és la continuació d’aquesta perquè apareix un personatge que li diuen Tebdemir, també conegut com a Teodomir o Tubmir, que va ser governador d’aquestes terres valencianes durant més de 30 anys fa 1300 anys a pesar que els àrabs havien envaït la península Ibèrica. Es produeix un fet insòlit i és que en la Comunitat Valenciana estava establida la província Cartaginense visigoda. Tebdemir és el Dux de la província, i aconsegueix mitjançant un pacte continuar mantenint el seu rang.
També ha servit per a fer un poema simfònic de José Rafael Pascual Vilaplana, no?
Sí, la novel·la forma part d’un projecte cultural més ambiciós. Ha servit d’inspiració, primer perquè JJosé Rafael Pascual Vilaplana escriga un poema simfònic titulat ‘Dux Ripa Rubea’, que està al voltant del mateix personatge que estàvem comentant, Tebdemir. Però, també la música i la novel·la han servit perquè una companyia del Conservatori de Dansa de Riba-Roja haja fet un espectacle coreogràfic preciós que compta la història de Tebdemir.
Quina acollida ha tingut el llibre?
El llibre ha tingut una acollida molt bona. Té el seu origen en la població valenciana de Riba-Roja del Túria, perquè és allí on Tebdemir tenia la seua seu, el seu palau des d’on governava tota la província Cartaginense. Hui eixe palau són unes restes arqueològiques molt importants que es diuen del Pla de Nadal. Tal vegada més importants d’Europa. Des de Riba-Roja s’ha fet un homenatge a aquesta persona en aquesta triple variant cultural: una novel·la, un poema simfònic i un espectacle de dansa. Tot això està en marxa i tindrà un recorregut més enllà de Riba-Roja.
“Tebdemir va ser governador d’aquestes terres valencianes durant més de 30 anys fa 1300 anys a pesar que els àrabs havien envaït la península Ibèrica”
Com d’important és plasmar aquestes històries?
El que va fer Tebdemir fa 1300 anys és un fet insòlit, perquè vas ser capaç de continuar mantenint la governança d’un regne cristià dins del califat de Damasc quan a la vella Hispània havien desaparegut els visigots i estàvem dominats pels àrabs des del 711. Després de la desfeta de la Batalla de la Laguna de la Janda tota Hispània passa a ser àrab, i és una dominació musulmana que durarà 700 anys fins que es produeix el final de la reconquista, els Reis Catòlics i la Presa de Granada.
Tenim la peculiaritat que hi ha un personatge que és capaç de mantenir l’autonomia d’un regne cristià dins del califat de Damasc. Podríem dir corrent molt en el temps que Tebdemir és el precedent del primer president autonòmic valencià perquè va regentar en autonomia i independència eixe regne en la tolerància dels moros. Tolerància des del punt de vista tributari. Li deixaven fer perquè s’havien compromés mitjançant el pacte de Tudmir a una compensació econòmica en forma de tribut.
A banda de la novel·la, aquest cap de setmana va ser la signatura de llibres, com va ser l’experiència?
Una experiència molt interessant perquè era la primera vegada que tots els escriptors locals compartim una taula i un espai per donar a conéixer les nostres publicacions i per interactuar amb els lectors que s’arrimaven amablement a la plaça de la Concepció i s’interessaven per les nostres obres. És la primera vegada que a nivell local s’havien juntat els escriptors. L’experiència és positiva, va ser molt agradable. Vam vendre llibres també i tenim ganes de poder-ho repetir. A veure si és possible l’any que ve d’una forma més consolidada de manera que siga la fira de llibre que Ontinyent sens dubte es mereix.