Conéixer la història és un bell exercici per a saber de primera mà aquelles efemèrides que han quedat gravades i transmeses de generació en generació com alguna cosa que s’ha de saber, com alguna cosa que no s’ha d’obviar. A vegades com alguna cosa que no s’ha de tornar a repetir. Per això és tan important eixa transmissió.
La població de Bocairent ha presentat un nou volum, concretament el numere onze, de la Col·lecció d’Estudis Locals de Bocairent, publicació dedicada a la investigació i la divulgació de la història i el patrimoni de la localitat i en este cas, amb un titul molt recurrent; “De cap profit cap mort. 150 anys de la batalla de Camorra o de Bocairent”. La publicació está dedicada a commemorar l’aniversari de l’enfrontament entre carlistes i liberals el 22 de desembre de 1873 durant la Tercera Guerra Carlista. I el seu origen es troba en la jornada organitzada a l`any 2023 per la Filà Terç de Suavos, i la regidoria de Cultura d’esta ciutat amb motiu de l’efemèride.
La batalla de Camorra té un lloc molt viu en l’imaginari de les gents d’estes terres perquè es va desenrotllar en zones pròximes als llimits d’Ontinyent, Banyeres de Mariola i principalment a Bocairent, on l’Ermita del Sant Crist va quedar molt prop de l’escenari de la contesa. La mateixa va acabar amb la derrota de les hosts carlistes al comandament del coronel José Santés a les mans de les tropes governamentals comandades pel brigadier Weyler, el qual en un moment determinat va veure tan difícil la victòria que va pensar a llevar-se la vida. No va ser, com podem comprovar, un camí de roses per a ningú.
La batalla va deixar molts ferits… i va deixar morts. Raó poderosa per la qual la història s’ha de conéixer perquè no es torne a repetir una altra vegada. Alguns d’ells van ser enterrats a Bocairent mentres que uns altres van rebre sepultura a Ontinyent. Totes les poblacions afectades d’alguna manera per la batalla es van bolcar a ajudar als ferits i van deixar molt alt el seu esperit de solidaritat. El major nombre de morts va ser inhumat en un camp immediat a l’ermita, on descansen baixes dels dos bàndols.
Esta zona, habitual de senderistes i excursionistes, encara continua acollint el mausoleu en forma de creu que es va instal·lar per a recordar els fets amb una inscripció que recorda als que allí reposen. Caminant per aquells paratges encara és possible apreciar ocultes en la herba suposades trinxeres, ascendint pel viacrucis que conduïx a l’ermita ens és fàcil imaginar el desenrotllament de la batalla, el foc creuat, l’estratègia, les baionetes calades, el foc de cobertura, la artillería, a Weyler seguint des del campanar el desenrotllament de la batalla, però també aombra una vegada arribats al mausoleu anteriorment citat, als peus d’aquella creu, el caríssim preu de la victòria final.
Les guerres carlistes semblen alguna cosa del passat, de molt passat. Però els grans esdeveniments, encara que hagen pasat segles, encara que sembraren d’horror i mort els escenaris i marcaren a diverses generacions, han de ser recordats i, sobretot, han de ser coneguts per les noves generacions també perquè aquells moments van deixar en el record de la ciutadania moltes històries contades, i possiblement moltes altres per comptar. Unes guerres que van generar fins i tot sobrenoms en ciutadans que van sorgir per situacions, accions o persones relacionades amb aquelles campanyes. Alló que continua perdurant a través dels anys, alló que no s’ha perdut… ni es perdrà.
Molt s’ha escrit de la batalla de Camorra. Un dels primers hòmens a realitzar una crònica bastant exhaustiva del que va ser aquella batalla va ser José Navarro Cabanes, periodista ontinyentí molt vinculat a Bocairent. El que va ser un dels fets més dramàtics que han ocorregut en la nostra volguda Vall d`Albaida continua sent notícia com a part de la història que és. No pot ser d’una altra manera. Llegir “De cap profit cap mort” és l’oportunitat de conéixer de primera mà esta història. I caminar per aquells llocs anteriorment descrits és una bona manera de conéixer també, de primera mà, allò que per damunt de tot no ha de tornar a ocórrer mai.