I si us passara a vosaltres? Quan els drets fonamentals es negocien en els pressupostos, tots perdem

A La Vall Diversa celebrem aquest any el nostre IV Aniversari, però malauradament, degut a l’escala de l’extrema dreta arreu del món, i a la nostra terra, vivim un moment crític: per primera vegada en anys, els nostres drets no sols es troben estancats, sinó que perillen. Des de les primeres manifestacions a Barcelona el 1977, les persones trans i racialitzades han estat les que sempre han encapçalat la lluita per la diversitat. Ara, de nou, són les persones trans les que estan sofrint una retallada de drets amb la modificació de la Llei Trans Valenciana, una llei que fins ara era considerada de les millors de tot l’Estat espanyol.

A la nostra comarca, La Vall Diversa continuem treballant per crear una xarxa diversa i inclusiva. Malgrat que la societat de la Vall d’Albaida avança, encara hi ha molts fronts oberts. Reclamem polítiques LGTBIQ+ concretes, com un pacte comarcal contra la LGTBIfòbia i un pla LGTBIQ+ a Ontinyent, una població de quasi 40.000 habitants on aquest tipus de recursos són pràcticament inexistents. Aquest pla hauria d’incloure formació al funcionariat, tècnics especialitzats i, sobretot, la descentralització del Servei Orienta, un recurs fonamental que ofereix assessorament integral i suport especialitzat al col·lectiu LGTBI, les seues famílies i als professionals que necessiten orientació en aquest àmbit.

D’altra banda, des de La Vall Diversa, juntament amb associacions com l’Arc de Sant Martí de Xàtiva, el CLGS La Safor, Gailes d’Alzira, Orgull Rural del Marquessat i La Vila Diversitat de La Vila Joiosa, hem unit forces en la Federació Diània LGTBIQ+ per plantar cara a aquest atac als nostres drets i reclamar una descentralització real dels serveis. Per això, aquest dissabte 28 tornarem a omplir els carrers de València. Eixirem per alçar la veu contra les retallades en drets LGTBIQ+ i, especialment, per denunciar la regressió que s’està impulsant en la Llei Trans Valenciana.

Però anem al que realment ens preocupa ara mateix: el canvi sobtat i silenciós en la llei trans valenciana.

Un cop de timó sense debat ni consens

Recentment, i gairebé de forma dissimulada, mitjançant una esmena als pressupostos autonòmics, la llei trans valenciana, vigent des de 2017, ha estat modificada sense cap mena de debat públic ni consens, i molt menys comptant amb les persones afectades: les persones trans valencianes. Aquestes esmenes, aprovades per forces puntuals en el legislatiu, no responen a una majoria social sinó a acords de passadís. Entre els canvis més greus:

• S’eliminen obligacions clares de protecció.
• Es permeten teràpies de conversió baix l’eufemisme d’”acompanyament voluntari”.
• S’introdueixen exàmens mèdics obligatoris per a menors trans.
• Es dona dret als pares a bloquejar el canvi de gènere dels seus fills.

Associacions LGTBIQ+ de tot el territori hem denunciat aquesta reforma com un retrocés greu i una forma de vulnerar drets adquirits a base de negociacions pressupostàries.

Un miratge amb conseqüències reals

Quan els drets fonamentals, com el reconeixement de la pròpia identitat, queden subjectes a negociacions pressupostàries, es crea un precedent perillós. No només es deixen desprotegides les persones trans, sinó que s’envia un missatge clar: els drets civils ja no són inqüestionables, sinó moneda de canvi. Aquesta fragilitat afecta a totes i tots, fins i tot a aquells que creuen que mai necessitaran aquestes lleis.

Hui és el nostre col·lectiu LGTBIQ+ el que es mercadeja. Demà serà l’educació pública. Després vindran la sanitat universal, els drets laborals, les pensions… Cap dret estarà segur quan acceptem que la dignitat humana puga ser objecte de regateig polític. Aquesta no és una lluita sectorial: és la batalla per preservar els fonaments mateixos de la nostra convivència democràtica.

Drets laborals i de gènere: l’exemple a seguir

Mentre els drets trans es qüestionen, altres àmbits com els drets laborals o la igualtat de gènere al País Valencià continuen sent referents. La Llei 9/2003, per exemple, obliga a prevenir la bretxa salarial, garantir la igualtat en els processos de selecció i facilitar la conciliació. A més, des de 2022, les empreses de més de 50 treballadores han d’elaborar plans d’igualtat amb mesures concretes. Aquests drets no es posen en dubte cada any: són normes fermes, amb recorregut i revisió periòdica, que no depenen dels canvis polítics.

Per què no pot ser igual amb els drets trans?

Quan les dones i les persones treballadores gaudeixen de proteccions jurídiques estables, es construeix una societat més justa i cohesionada. Aquests drets universals beneficien a totes i tots, incloses les persones trans, perquè estableixen un estàndard de dignitat que no pot ser qüestionat segons qui governe.

Cap a una ciutadania que no deixe ningú enrere

Si volem una societat veritablement inclusiva, hem d’exigir que els drets de les minories siguen tan ferms com els de la majoria. No es tracta de ser molts o pocs: es tracta de justícia. Subratllem la importància de protegir el drets LGTBIQ+ contra el ritme polític, independentment d’etiqueta o color, genera pertinença en tota la comunitat. Una societat que mantinga els seus compromisos legals amb totes les persones, dona mostra de ser una comunitat de la qual qualsevol dona, persona treballadora o trans puga sentir-se orgullosa.

Els drets no poden dependre dels pressupostos. Igual que es va fer amb els drets laborals o els drets de les dones, ara és el moment de blindar els drets LGTBIQ+. Perquè, com ja vam dir fa temps, “protegir una minoria és protegir tota la societat”.