Jugarem amb les paraules i farem una valencianització, a la meua manera, d’eixe famós eslògan noventero, aquell acrònim que deia JASP, jóvens, i sobradament preparats, la popularitat dels quals en aquells anys portaria a la creació del neologisme generació JASP. Aquella denominació venia a definir a la que es denominava en aquells moments la generació millor i més preparada del nostre país.
Com he esmentat anteriorment, ho anem a valencianitzar pel nostre compte i risc i ací som XISP, xavalets i sobradament preparats, com aquells noventeros tan formats que anaven a menjar-se el món.
Perquè efectivament, els jóvens de la nostra època també estan àmpliament preparats. Ens arriben notícies de tota mena d’activitat en què es destaca i molt l’èxit d’estes noves generacions. I les notícies arriben de tots els àmbits, acadèmic, cultural, esportiu, artístic i musical. Quasi res.
Fa unes poques setmanes, un grup de música ontinyentí, Els Mosquiteros, xavals que en alguns casos no aconseguiren encara la majoria d’edat, s’alçaven amb un magnífic segon lloc en la segona edició del concurs musical “Premis Ressonant”. Guitarres, bateria, teclats i una veu poderosa aconseguien per a Ontinyent eixe magnífic guardó, un premi que ha de valorar-se en la seua justa dimensió davant la qualitat dels seus contrincants.
I, clar, l’orgull ens invadix, és normal. Són d’Ontinyent, representen a Ontinyent i, en el meu cas més concret, hi ha un Aguilera per ací pul·lulant. Tercera generació en allò d’integrar grups musicals. Orgull doble. És inevitable.
Sentimentalisme de família a part, que lògicament és present quan escric estes línies, els jóvens tornen a demostrar que xafen fort i este premi és una bona mostra d’això. No hem d’oblidar que darrere de tots estos èxits que, com he esmentat anteriorment, abasten diverses disciplines, hi ha nombroses hores, fins i tot diria que incomptables hores, d’ardu treball, preparació constant, hores d’assaig, un nu i cru entrenament amb l’únic ànim de millorar. Temps que es furta al temps, temps que gaudien, això és innegable, perquè fan el que més els agrada, però que alhora implica esforç, sacrifici i una dedicació constant.
En moltes ocasions eixe sacrifici i esforç han sigut vençuts per l’apatia, el no poder més, el no arribar a més. Els qui van arribar a eixe moment mereixen també el seu reconeixement. No es van quedar quiets, ho van intentar.
Sí, són xavalets i estan sobradament preparats. Preparats per a triomfar, per a superar-se, ho fan a ràpida edat, amb l’objectiu d’aconseguir ser els millors i, sobretot, d’aconseguir això tan important que és gaudir del que fan. Potser és eixe el secret millor guardat que tenen, l’arma més poderosa, aconseguir il·lusionar-se amb eixos assoliments que tan sols són el fruit del treball i la constància. I si damunt t’ho passes bé amb allò que fas, tots els objectius es compleixen.
Perquè sí, que ningú ho dubte, ací som XISP.