L’incivisme apareix detallat com aquelles actituds, comportaments o accions que vulneren la convivència i el respecte mutu. I és aplicable a tot allò que afecta tant el moment individual com al conjunt de la societat.
Ontinyent s’ha despertat últimament amb massa casos d’incivisme als seus carrers. Fa pocs dies podíem llegir que algun o alguns no van tindre una altra cosa millor que fer en la vida que tirar la porta a terra i irrompre, d’esta manera tan violenta, a l’interior del Molí Descals. Este immoble, de propietat municipal en l’actualitat i que apareix documentat per primera vegada l’any 1415, va ser, d’esta manera, violentat qui sap amb quin objectiu o fi. A pesar que, per una vegada en la vida, no calguera lamentar danys en l’interior, la veritat és que el fet va posar en relleu que encara hi ha persones que no senten cap mena de respecte pel patrimoni de la seua ciutat, declarat res més i ni més ni menys com a bé de rellevància local. És el que té que un immoble com el Molí Descals haja conviscut al llarg dels segles de generació en generació.
La cosa no es va parar ací. Actes vandàlics en espais públics van esguitar el cap de setmana del Festival de primavera. Fanals trencats i desperfectes en parcs de la ciutat. De, nou hi ha qui és pressa de l’avorriment i combat el seu fastig amb esta mena d’accions. Fins el mateix alcalde no va poder mossegar-se la llengua davant el succeït i va condemnar de manera enèrgica este tipus de comportaments llançant eixa pregunta a l’aire de què passaria si alguns espais públics no es tancaren.
Dir que la culpa de tots estos successos la té Fuenteovejuna és segurament desmesurat. No hi ha tot un poble darrere d’estos actes d’incivisme. Però sí que hi ha en eixe poble aquells que es permeten la llicència de violentar l’alié per a la seua pròpia diversió. I esta mala praxi embruta el nom de tota la ciutadania.
No és una cosa nova, sempre ha existit. Sempre ha estat el graciós o graciosos de torn que han volgut ser superhòmens, que han cregut que vandalitzant els carrers de la seua ciutat són millors que ningú. La pregunta a respondre és si a les seues cases també es dediquen a trencar coses o simplement no els arriba l’enteniment més enllà de les seues pròpies accions.
Com a societat hem crescut i hem entés que cuidar el nostre és cuidar-nos a nosaltres mateixos, és sentir-se orgullosos dels carrers per on passegem, dels carrers per on ens divertim, però l’assignatura, malgrat el pas dels anys, malgrat les ensenyances pròpies del temps, segueix pendent. Encara hi ha qui no creu que cuidar això de tots és cuidar-se a un mateix. Mal pensament doncs no creure en el bé col·lectiu.
Com he comentat anteriorment, l’acció d’un o uns incívics no pot esguitar el bon nom de la ciutadania d’Ontinyent, però com he comentat també, l’assignatura continua estant pendent d’aprovar, encara que els suspesos siguen cada vegada menys i amb menys motius per a sentir-se eixos superhòmens anteriorment esmentats.
Per cert, la paraula incivisme no està arreplegada en el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, però té el seu significat. Esperem pel bé comú que eixos incívics desvien les seues energies en una cosa productiva per a la societat i que estos actes viscuts només siguen el xicotet mal record d’un moment concret. Com a societat tots eixirem guanyant amb això.