L’aparició fa poc més d’unes setmanes del true crime Benifontana negra, escrit per qui subscriu al costat del seu bon amic i escriptor Dani Aguilera, ha despertat l’interés en la ciutadania per a continuar esbrinant alguns episodis més foscos ocorreguts a Ontinyent.
No podem oblidar que aquest gènere criminalístic descriu en els seus capítols part de la història incerta del nostre Ontinyent, pel que a ningú no sorprèn, que l’audiència continúe qüestionant-se eixes històries poc contades i per tant, generant numerosos interrogants al voltant d’eixos sucesos més oscurs i fatídics.
En este article d’opinió vull fer referència d’un espai i uns individus, com son la presó d’Ontinyent i els seus moradors al llarg del temps.
Quan reculem en el temps, al Segle XIV, concretament l’1 d’agost de 1381, (esta data es conserva a l’arxiu municipal un document en el qual la decisió del rei de comptar amb una presó a Ontinyent, té com a punt fort d’influència el fet de la posició estratègica que ocupava en aquell moment La Vila)
El rei Pere el Cerimoniós, també més conegut com Pere el del Punyalet, pel fet que, sempre portava damunt un xicotet punyal, va ser un dels monarques més importants i complexes de la Corona d’Aragó.
El Ceremoniós autoritza la construcció d’un edifici destinat als presoners de guerra, delictius, bandolers… vist que, la ciutat d’Ontinyent és un punt estratègic entre el Regne de València i el Regne de Castella.
A causa d’esta importància estratègica i militar, en 1381 els habitants d’Ontinyent vivien protegits dins del nucli emmurallat de La Vila, que comptava amb forts llenços de muralla, torres defensives i portals fortificats com el Portal de Sant Roc. El rei Pere el Cerimoniós vigilava de prop la fortificació d’estes viles interiors per a assegurar que els camins cap a la capital del regne romangueren sempre protegits.
Encara que no tocava directament amb Castella, Ontinyent era considerada una zona de control de pas fronterer clau per motius geogràfics.
Per una banda, el port d’Ontinyent (Biar): La vila controlava els accessos naturals cap a la veïna zona de Biar i les valls que connectaven de manera directa amb les terres de frontera. D’altra banda, la rereguarda defensiva: tota la comarca de la Vall d’Albaida i la vila emmurallada d’Ontinyent van funcionar com el centre logístic i la segona línia de defensa del Regne de València per a contindre les incursions que venien des de Castella. D’aquesta manera tenia control sota els seus enemics.
El gran rival històric de Pere el Cerimoniós va ser el rei Pere I de Castella, conegut com el Cruel o el Justicier. Tots dos monarques van protagonitzar l’anomenada Guerra dels dos Peres (1356-1369), un conflicte de tretze anys marcat de lluites per l’hegemonia peninsular, el control del comerç mediterrani i la Guerra Civil castellana. Encara que, la Guerra dels Dos Peres havia acabat en 1369, l’any 1381 va estar marcat per les incessants campanyes mediterrànies i els conflictes contra la República de Gènova pel control de l’illa de Tenedos i el Ducat d’Atenes.
Fent un pas endavant, ens endinsem al Segle XX, Ontinyent compta amb més d’una presó, com son els propis calabossos i masmorres municipals existents en l’edifici de l’antic ajuntament, també a les esglésies de San Francesc, Sant Carles, els jutjats o la casa del Comte de Torrefiel, actual ajuntament, que van aprofitar tant en els anys de la terrible guerra civil com en els mesos posteriors al final de la mateixa com a centres d’internament per als detinguts. Fins i tot el convent de les Carmelites es va convertir en improvisada presó malgrat trobar-se en estat de ruïna en aquell moment després de ser incendiat en els primers dies del conflicte bèl·lic.
Tant mateix, en aquell moment històric, Ontinyent va comptar amb centre penitenciari i en funció de la gravetat dels fets, aquells captius podien ser condemnats a treballs forçats o fins i tot a la pena de mort. Altres amb delictes menys importants solien ser condemnats a treballar en obres públiques i del seu esforç obligat, els presoners internats en la presó del districte d’Ontinyent treballaven en les obres que anaven sorgint, així i tot, havien de redimir-se.
Una obra d’aquelles que es va dur a terme, va ser l’ampliació d’una antiga senda per a convertir-la en una calçada, en conseqüència va rebre el nom de Camí dels presos, fent honor a tots aquells que havien morat les presons d’Ontinyent, i amb este nom corroborem el gran pes històric i alhora delictiu.
Com hem vist, la petjada de la presó a Ontinyent continua estiguent molt present en la vida quotidiana dels aficionats al true crime de la nostra ciutat, com una mostra més d’eixe costat negre i menys conegut que, pas a pas, explicarem amb més curiositats, així que, obriu bé els ulls … estem en contacte…
