José Vicente Colomer i Ángel Monte, vicepresident i president de cada penya, expliquen com serà la sèptima edició d’aquesta festivitat taurina
José Vicente Colomer és el vicepresident de Bou i Corda, i Ángel Monte el president del Pont Vell. Ambdues penyes taurines organitzen el Bou de les Penyes que se celebrarà a Ontinyent el pròxim dissabte 29 d’abril. Aquest serà el primer any que aquesta jove festivitat faça el recorregut complet. A més, hi ha novetats que podeu llegir a l’entrevista, i descobrir com seran els cinc bous que s’exhibiran des de les 8:30 h fins la vesprada-nit.
Pregunta: Quines novetats hi ha aquest any per al Bou de les Penyes?
Ángel Monte: Enguany el que canvia és que per fi tenim el pont obert. Abans de la pandèmia no teníem el total del recorregut perquè dalt en l’Ajuntament se’ns tancava. Vam aconseguir tot el recorregut, però va vindre la pandèmia. Després ens van tallar el pont per les obres i, realment, no hem tingut tot el recorregut mai per un problema o per altre. Aleshores, enguany tenim tot el recorregut: El Camí dels Carros, la Cantereria, passem pel Pont Vell, la plaça de Baix i l’Ajuntament fins als jutjats. Això és una novetat que el Bou de les Penyes no havia tingut encara. 5 bous com sempre: 2 de matí i 3 de vesprada amb la companyia de l’associació convidada que és la de Yàtova, que tancarà el festeig amb el 5é bou.
José Vicente Colomer: El tros de l’església, que ja han llevat la porta d’accés, serà una part més del recorregut. I ahí el que es pose estarà baix la seua responsabilitat. Abans era com un resguardo.
P: Hi va haver algun incident?
Á.M.: Sí, entre l’incident de l’any passat, i no tan sols per això, pensem que això no està apte, perquè pots posar una porta de seguretat, però el muret i la barana que té on es posava molta gent major a mirar, xiquets, gent de totes les edats allí mirant el bou, pot votar-ho. No fa ni mig metro la part més baixeta. Aleshores, creem que és un punt negre que hi havia i després del que va passar l’any passat…
P: Això forma part del bou de la Puríssima, però pot servir de referència per a ells?
J.V.C.: Hauria de ser així.
Á.M.: Serà així. No puc dir per què després l’Ajuntament potser decideix altra cosa. Però, a dia de hui, les reunions que he tingut jo, això va a ser sempre així.
P: Aquesta és una festa molt jove, com vegeu l’ambient?
J.V.C.: Cada any es desborda i va a més. L’únic que podria fer-ho anar a menys és que coincidira a altres pobles la mateixa data que nosaltres. Fora d’això, açò va a més.
Á.M.: Com ell diu, cada any que passa creem que ens hem superat. Estem fent millores des del primer any fins a enguany, que és la sèptima edició. Crec que anem amunt, i estem encertant les formes de traure el bou, en portar tots els anys diverses ramaderies, i això atrau molta gent del món del bou. Això va parlant-se i va creant molta més afició.
P: Quina és eixa forma que comentes que vos està anant bé?
Á.M.: Tots els anys centrar-se en el que has pogut fallar en els anteriors. Per exemple, enguany en la barrera d’ahí dalt diem que això siga de recorregut. Després, les nostres formes de traure el bou que el portem molt solt, molt viu. Busquem ramaderies en les quals els bous es menegen molt. Les primeres edicions no tenien bou al matí i vam aconseguir fer-ho. Era una cosa que no sabíem si aniria bé i ha anat a més. En Ontinyent sempre el bou ha sigut per la vesprada. Hi ha gent que ara ens diu que li agrada més el bou pel matí que per la vesprada, perquè la gent ve fresca, i el de la vesprada després de dinar a la gent li costa arrancar un poc més.
J.V.C.: També nosaltres veiem el bou enfundat i no li donem importància. Però, això de cara a fora, la gent quan veu un bou enfundat diu: “Açò no ho havia vist mai”. Nosaltres i ells hem anat a molts llocs a exhibir bou. Quan veuen un bou exhibit per Ontinyent tot el món diu: “ostres, enfundat?” Eixa característica fa que atraga gent. La forma de portar-lo i traure’l.
Ángel Monte: “Crec que anem amunt, i estem encertant les formes de traure el bou”
P: Heu comentat el tema de la data que està en l’aire. Hi ha alguna data que voleu que es consolide?
Á.M.: Sempre hem intentat fer-ho el primer cap de setmana de maig, perquè pensem que en juny fa massa calor. Algun any ho hem tingut en juny, i a les 4 de la vesprada l’animal està dins d’un camió i quan ix es cansa abans. Sempre busquem el millor, i creem que maig és una època bona perquè ni fa molta calor ni fa molt de fred i creem que és el millor per a l’animal i per a nosaltres.
J.V.C.: També pel que comentàvem de que no coincidira amb altres poblacions. A principis de maig no hi ha tanta exhibició per la Comunitat Valenciana que poguera restar gent al bou. Seria una data molt bona.
P: Quines característiques tenen els bous d’enguany?
J.V.C.: Nosaltres traem un bou de Miguel Parejo i un de Fernando Machancoses. Després, el que fem conjuntament, que és de Vicent Benavent. En quant a les característiques, nosaltres busquem sempre bous corredors, que siguen àgils i que ens aguanten el tiró del temps que han d’estar en el carrer. A banda d’això, el bou no és precís que estiga una hora perquè hem dit una hora. Si en mitja hora té prou es tanca i s’acaba la història. Però, es busca la característica del bou lleuger que trote i que ens done festa i tinga el puntet ‘picantet’.
Á.M.: Des del Pont Vell busquem el mateix. Sempre solem anar al Cali perquè són bous que es menegen molt. Sempre que els portem ací ens han fet córrer barbaritats i és la característica que busquem. Un bou que isca i córrega molt i preferim que dure mitja hora bona a que dure una hora més lenta.
P: El de Yátova com creeu que serà?
Á.M.: Igual, Benavent feia temps que no venia. L’any que va vindre ho va fer molt bé. Vam parlar en ell i va dir que tenia un parell de bous que ha vist que funcionen molt bé, i ell creu que va a donar espectacle, que és el que busquem.
J.V.C.: El problema que tenim en el Bou en Corda és que darrere de la pandèmia no hi ha bous per a corda. Per a posar un bou en corda primer l’han de traure al carrer sense res. Després l’han d’embolar. Aleshores, fins que la ramaderia no tinga bous seleccionats única i exclusivament per a la corda hi ha molts ramaders que no tenen. Darrere de la pandèmia van haver de matar els animals, els homes havien de donar de menjar i no van tindre altre remei que matar als animals menys bons que tenien en la ramaderia.
JOSÉ VICENTE COLOMER: “busquem sempre bous corredors, que siguen àgils i que ens aguanten el tiró del temps que han d’estar en el carrer”
P: A banda dels de Yátova, vindran altres penyes que no exhibeixen bous i que vindran a visitar?
Á.M.: Sí, de Moixent vindran segur perquè és una població que està al costat i són molt aficionats al bou. D’Aielo de Malferit i Vallada també. Nosaltres tenim gent que vindrà de Madrid, d’Almassora, sempre solen vindre. Com les dues penyes es menegen per molts llocs, quan has anat solen acudir.
J.V.C.: S’ha de tindre en compte que nosaltres exhibim en la nacional. Enguany és el primer any que no exhibim. Aquest any es fa en Grazalema. L’any passat es va fer en Terol, i vam exhibir un bou, l’altre any en Conca. Vull dir, que la Penya Taurina de Bou i Borda d’Ontinyent ha estat pràcticament en tota Espanya. La coneixen en molts llocs. De Lodosa venen ací i passen 3 o 4 dies. La gent d’allí és supersimpàtica i molt agradable.
P: Quina és la relació de les dues penyes?
Á.M.: Boníssima, espectacular. Per a nosaltres Bou i Corda és un referent, perquè nosaltres som una penya més xicoteta. Sempre diem que anem a fer les coses com fa Bou i Corda, perquè els veus que ho fan molt bé. Tenen molt d’ambient. Sempre que hem necessitat de Bou i Corda ens han ajudat en tot. Som una penya un poc més jove i ells sempre ens han donat totes les facilitats per a entrar en el Bou de les Penyes que estem fent conjuntament. Gràcies a ells podem compartir una festa.
J.V.C.: No hi ha cap problema en les dues penyes. Hem estat sempre molt unides, i sempre que hem fet alguna cosa hem tingut acord de seguida.
P: Vicent, sent d’Aielo de Malferit eres vicepresident de Bou i corda d’Ontinyent. Què és el que et va cridar?
J.V.C.: Em va cridar l’ambient d’aquesta penya i la cordialitat que hi ha ací dins. Vaig vindre ací, ningú em coneixia de res i em vaig quedar impressionat de veure l’ambient i com es viu la festa del bou. Sense intentar mai solapar a ningú. Nosaltres fem la nostra festa i punt. Això em va agradar molt, i com tinc molta relació en gent d’Ontinyent, perquè d’Aielo són 6 km, quan es va fer la junta nova el president em va dir si volia formar part d’ella i jo vaig dir que sí de seguida.
