Lemons és un dels grups de pop que més està creixent a la nostra comarca. Format per 6 joves músics amb molta il·lusió, Lemons ha aconseguit guanyar un concurs a Torrevella que ha permés que aquest “grup de col·legues” compartisca cartell amb grans estreles com Omar Montes, Ayax y Prok o Marc Seguí al Crazy Urban Festival. A més, també actuaran el dia 24 d’agost a les Festes d’Ontinyent, i presentaran el seu gran disc “Volverá a salir el sol”. Nosaltres hem entrevistat al seu cantant i guitarrista, Guillem Morant, per conéixer les grans experiències que han viscut i viuran.
Pregunta: Durant l’estiu vos estem veient en diversos pobles de la comarca i també a altres llocs. Com esteu vivint aquesta temporada?
Resposta: Està sent molt intensa perquè veníem de llocs puntuals durant el curs com Barna, Madrid o València com presentant el disc, i vam parar pels exàmens. Quan hem tornat ens han començat a contractar molt i estem anant a molts pobles i tocant tres o quatre vegades cada cap de setmana. Estem passant molt de temps junts, i ara tenim moltes ganes d’aquestes quatre dates més importants que ens queden referents a la presentació del disc. Tenim moltes ganes de reprendre-ho, tornar a tocar-lo molt i tornar a disfrutar-lo. Encara que va molar molt la gira durant el curs se’ns va fer un poc curta.
P: Tocar en les Festes d’Ontinyent supose que és important per a vosaltres perquè toqueu en casa, no?
R: Clar. Vam presentar el disc en Ontinyent a finals de l’any passat. Vam estar en una saleta molt xicoteta i vam fer la presentació del disc per als nostres col·legues i van vindre 100 persones. Va ser una cosa molt íntima, i ara tenim l’oportunitat de presentar el disc davant de tot el poble en un dia tan gran on l’Ajuntament ha posat tant de la seua part. Estem molt il·lusionats i esperem que la gent vinga i ho gaudisca.
P: Com has nomenat abans, vau actuar en Madrid i Barcelona. Com va ser l’experiència?
R: Són molt diferents una de l’altra. Primer vam fer Ontinyent i Madrid, però ho vam fer nosaltres soles. Aquesta primera volta en Madrid vam aconseguir prou repercussió, però com estàvem sols no va ser tan important. Després vam fer una gira amb Esquina Finlandia, un grup de València. Ens vam juntar i vam fer una espècie de gira que ha de continuar en setembre, ja ho anunciarem. Quan vam anar a Barna va ser un poc estrany perquè no teníem molt de públic cap dels dos grups en Barcelona, i ens vam tirar a la piscina. Eixíem a Barcelona i teníem 20 entrades venudes, el clima era un poc raro. Estàvem un poc espantats, però al final vam vendre com 50 entrades i havíem omplit el 50% de l’aforament. No és cap triomf, però haver venut més de les que esperàvem per a nosaltres va ser com una espècie de triomf que ens va fer confiar en el concert de després.
En Madrid ens vam emocionar un poc més perquè anàvem en molta més seguretat, vam vendre quasi 100 entrades, quasi totes les de l’aforament. No teníem ni idea, però eren les festes patronals i era una sala que estava en el centre de Madrid. Estava a rebentar i no seu esperàvem. Va ser superguai eixe cap de setmana. Tenim molt bon record. Ja no pel record, sinó per tot el que vam aconseguir.
P: Quina acollida està tenint l’àlbum ‘Volverá a salir el sol‘?
R: A la gent està molant-li molt. Òbviament, quan estàs gravant-lo tens unes expectatives molt més altes, però a la vegada inassolibles i dius: “Estic fent el millor disc del pop nacional que existeix, vaig a triomfar”. Anem a llocs guais i guanyem concursos gràcies a aquest disc. La gent ens diu que els al·lucina, però l’abast que ens haguera agradat no estem aconseguint-lo. Estem gaudint i fent coses que mai haguérem esperat.
P: Com descriuries l’àlbum?
R: De moltes maneres. Per a mi, que l’escrit amb companyia de Marc, és com si fora una espècie de diari. He clavat ahí totes les meues vivències. Sempre podré recordar-ho com una etapa de la meua vida i dels meus companys perquè hem invertit una sèrie d’il·lusions i esforços increïble.
P: I al grup ‘Lemons’ com el descriuries?
R: El descriuria com un grup de col·legues que un dia es va juntar i no teníem massa clar el que preteníem. Ara podem estar molt orgullosos del que estem aconseguint. Estem al·lucinant perquè la setmana que ve anem a tocar en Omar Montes i és una bogeria. Aquestes coses no les esperes, i arriben i les abraces.
P: Com vos va afectar la pandèmia a nivell de grup i música?
R: Al principi ens vam espantar molt. Vam dir: “Ara què fem?” Pensa que teníem un disc en plena efervescència, estàvem començant a pensar que era el moment. Teníem uns plans de futur i de sobte se’n van. Estàvem començant a fer els fruits que ara estem veient. Vam haver de passar per eixa etapa i assimilar que anava a ser així. En eixir vam conéixer a Ferran Gisbert i vam començar a produir temes i a consolidar el disc com a algo més que 4 cançons. Vam acabar eixe estiu després de la pandèmia i vam reprendre totes eixes il·lusions que s’havien esfumat un poc.