La mort del papa Francesc va obrir tots els noticiaris, diaris i televisions. El dolor dels fidels davant una figura que va voler donar un caire més progressista a l’església es va multiplicar en fer-se públic el decés de Jorge Bergoglio. Després, tots els focus mediàtics es van centrar en el Vaticà: El motiu de la mort, els dies de vetla i sobretot el dia del soterrar. Un acte, este últim, que va omplir la plaça de Sant Pere i va comptar amb presència vallalbaidina. Xesco Vañó, actual rector de l’església de Sant Pere Apòstol d’Aielo de Malferit, va voler participar en el funeral del Sant Pare.
Xesco Vañó havia de viatjar a Roma per altres motius quan li va pillar la mort del Papa. ‘La idea era participar en el Jubileu dels adolescents, dissabte 26 d’abril, perquè era el dia en el qual anaven a fer sant al beato Carlo Acutis. Jo acompanyava a la companyia de teatre Talita Cumi, que ha fet un musical sobre la vida del beato Carlo Acutis, i que a la Comunitat Valenciana l’han vist més de 5.000 persones. El motiu era participar en eixa canonització, en el Jubileu d’adolescents i representar el musical a una parròquia que ens va cedir l’espai’.
Amb la mort del papa Francesc, tot semblava canviar, però al final tots els plans de l’expedició valenciana es van poder dur a terme. Aprofitant el viatge a Roma, Xesco va voler participar en el funeral ‘com a celebrant. En l’àmbit personal, va ser una meravella, perquè va ser providencial, mai m’esperava estar en el soterrar del papa Francesc ni poder estar en eixe moment de l’Eucaristia. Especialment fou, quan ja es retirava el fèretre, perquè vaig recordar moltes paraules, moltes accions, moltes coses que este papa ha fet d’una manera innovadora’.
L’actual rector d’Aielo de Malferit, qui va lluir una estola amb Sant Blai i el Sant Crist del Calvari, dos referents religiosos del seu poble Bocairent, va mostrar el seu orgull ‘d’haver estat en eixe moment històric, perquè vaig poder recordar tantes paraules i tantes vivències d’un papa, d’alguna manera controvertit per a moltes persones perquè no entenien la seva forma de ser, però que ha obert una forma de ser en una l’església més pròxima, més humana i on tots puguen cabre’.
