Article d’opinió d’Helena Gandia Galbis (Regidora de Compromís a l’Ajuntament d’Ontinyent)
Parlar de sanitat a Ontinyent és, per a mi, parlar d’una realitat que conec des de diferents llocs i amb diferents responsabilitats. Ho faig com a regidora de Compromís per Ontinyent, amb el compromís de defensar uns serveis públics dignes i de qualitat per a la nostra ciutat. Però també ho faig com a comare a l’Hospital d’Ontinyent, com a professional que ha treballat quasi tretze anys al Centre de Salut Ontinyent II, i també com a usuària de la sanitat pública, perquè totes i tots, en algun moment de la vida, necessitem ser ateses i cuidades.
Per això, quan parlem de sanitat, no podem fer-ho des de la distància ni des dels titulars. Hem de parlar des de la realitat del dia a dia: de les consultes, de les urgències, dels passadissos, de les esperes, de les famílies preocupades i també dels i les professionals que sostenen el sistema amb esforç, vocació i, massa vegades, amb una sobrecàrrega difícil de mantindre. La sanitat pública és un dels pilars fonamentals del nostre estat del benestar, i per això cal defensar-la amb determinació.
En este context, Ontinyent continua esperant la plena posada en marxa del nou hospital. No podem continuar assumint amb normalitat els retards ni la sensació que un projecte tan important es quede a mig camí. La Conselleria de Sanitat ha de posar-se a treballar de manera decidida perquè el nou hospital siga una realitat en ple funcionament, amb tots els recursos, serveis i professionals necessaris. Ontinyent i la comarca mereixen una sanitat a l’altura de les seues necessitats, i això exigeix decisions, planificació i voluntat política.
Ara bé, també cal dir una cosa molt clara: el futur de la sanitat a Ontinyent no es resol únicament canviant d’edifici. El repte no és sols inaugurar un nou hospital; el repte real és construir un nou model hospitalari, i també garantir tot el personal necessari per a fer-lo possible. Un model pensat per a les necessitats actuals i futures, amb una visió moderna, integradora i veritablement comarcal. Amb serveis i professionals suficients. Perquè si el que fem és traslladar el mateix model antic a un edifici nou, estarem desaprofitant una oportunitat històrica. I tampoc tindrà sentit tindre un edifici nou si està buit de contingut perquè no es dota amb tot el personal.
És cert que hi ha un problema general d’escassetat de professionals de la medicina, i això afecta molts departaments i molts hospitals. Però també és cert que els professionals no només miren on hi ha una vacant: miren on hi ha un projecte. Quan un hospital ofereix una proposta clara, ben planificada, amb serveis ben organitzats, amb possibilitats de desenvolupament professional i amb una aposta real per la qualitat assistencial, els professionals venen. En canvi, quan no hi ha un projecte clar, quan només es canvia l’edifici però es manté un model antic, desgastat i poc ambiciós, molts i moltes professionals arriben de pas, i no es plantegen el nou hospital com un lloc on desenvolupar la seua carrera professional.
Això és, precisament, el que hem d’evitar. El nou hospital d’Ontinyent no pot ser només un contenidor nou per a fer exactament el mateix de sempre. Ha de ser una aposta per una altra manera d’entendre l’assistència sanitària, més eficient, més coordinada, més humana i més adaptada a una realitat comarcal. Necessitem un hospital que siga atractiu per a atraure professionals, que oferisca condicions dignes de treball i que permeta construir trajectòries professionals sòlides. Necessitem un hospital que mire al futur.
I pel que fa a l’escassesa de personal, s’ha d’afrontar amb propostes polítiques, amb una posició més ambiciosa per part de la Generalitat Valenciana. Per exemple, treballant per facilitar i fer possibles noves facultats de Medicina al País Valencià, que impulsen la formació de noves generacions de professionals sanitaris de totes les especialitats, amb totes les garanties i qualitat formativa.
La transformació del model sanitari per a Ontinyent també necessita planificació, lideratge i una aposta clara per part de la Conselleria. La Generalitat ha d’entendre que el nou hospital d’Ontinyent no és una obra qualsevol, sinó una peça clau per a garantir una sanitat pública de qualitat a les nostres comarques. Necessita recursos, serveis, personal i també idees. Necessita entendre que fer-lo realment comarcal implica repensar serveis, circuits, necessitats i potencialitats. Implica deixar enrere la lògica d’un hospital quasi local i apostar de veritat per un centre amb una funció més àmplia, més moderna i més ben connectada amb l’atenció primària i amb la resta del sistema.
Des de la meua experiència professional, sé perfectament que els edificis són importants. Les infraestructures dignes importen, i molt. Però també sé que un hospital el fan les persones, l’organització, la visió i el projecte compartit. Sense això, qualsevol nova infraestructura corre el risc de quedar-se curta abans d’hora. Per això és tan important que la reivindicació no es quede només en “volem el nou hospital”, sinó en “volem el nou hospital plenament en marxa, amb tota la cartera de serveis, amb tot el personal, i amb un model nou i amb futur”.
També és fonamental no oblidar el paper de l’atenció primària. Haver treballat quasi tretze anys al Centre de Salut Ontinyent II m’ha ensenyat que una sanitat forta es construeix des de la base, des de la proximitat, des del seguiment continuat i des de la prevenció. No podem pensar l’hospital aïllat de la resta del sistema. Necessitem una sanitat ben articulada, on els centres de salut i l’hospital treballen de manera coordinada i on el pacient estiga realment al centre.
Com a professional de la salut, com a usuària i com a regidora, tinc clar que la ciutadania d’Ontinyent mereix més. Mereix una sanitat pública de qualitat, pròxima, humana i preparada per als reptes del present i del futur. Per això, també des de Compromís per Ontinyent continuem treballant per a una sanitat pública i de qualitat per a la nostra ciutat. Fa anys que reclamem millores, governe qui governe. I una vegada més, ho farem en el Ple Municipal d’abril, en el qual presentem una moció amb reivindicacions clares i actualitzades.
Reclamem que la Conselleria de Sanitat es comprometa, a través d’un calendari concret i vinculant, a especificar la data d’obertura real del nou Hospital. També volem conéixer amb detall l’estat de les gestions per tal que el nou Hospital òbriga amb tots els serveis, recursos i personal. Així mateix, proposem que l’Ajuntament sol·licite tota la informació sobre la interrupció del servei de quiròfan, que està suposant una dificultat afegida durant estes últimes setmanes. I exigim que se solucionen les incidències en l’aplicació GVA +Salut, que està impedint a la gent poder demanar o consultar amb normalitat les seues cites mèdiques.
I a més, creiem en la força col·lectiva, i per això proposem al Ple que l’Ajuntament aglutine les diferents reivindicacions del teixit social, el personal sanitari i el mateix Ple Municipal, i es done forma a un document que siga defensat en una reunió conjunta amb representants públics i personal tècnic de la Conselleria de Sanitat. En un tema tan important, la unitat i la força són imprescindibles.
Ontinyent mereix un nou hospital i un nou projecte que genere confiança entre la ciutadania i també entre els i les professionals, on es puga construir una sanitat pública millor per a totes i tots.
Des de Compromís per Ontinyent continuarem exigint que la Conselleria deixe de posposar decisions i es pose a treballar de manera seriosa per a fer possible la posada en funcionament completa del nou hospital. Però també continuarem defensant que no n’hi ha prou amb alçar parets noves: cal alçar una nova manera d’entendre la sanitat, i dotar-la amb tots els recursos. Perquè el que ens juguem no és només una infraestructura, sinó la qualitat de vida, la salut i el futur de tota una comarca.