El 2022 ja veu el seu final. Aquest ha sigut un any molt especial per als clubs ontinyentins i, entre ells, per al CAVA Ontinyent-Stocklogistic, qui ha completat un any ple d’activitats per celebrar el seu 50 aniversari. Vicent Revert, el seu president, valora com ha sigut l’any, la història del club i revela què passarà amb estreles com Orlando Ortega o Fiorldaliza Cofil.
Pregunta: Com valora aquest any de celebracions a nivell de club?
Resposta: Vam començar fent el Meeting Internacional. Va estar bé, perquè va ser el que volíem. No era cap competició en la qual buscàvem i concretàvem atletes, sinó que venien esportistes de nivell internacional. Però, eren amics i com venien ells ens vam veure obligats a posar calendari internacional, perquè sinó, no podien participar.
Després vam fer alguna cosa de xiquets a nivell de competició a novembre per a les escoles d’atletisme. Van vindre amics catalans i mallorquins, perquè ens uneix una relació personal amb ells. Més tard vam fer uns cicles de conferències. Un d’ells d’esport paralímpic, perquè els xiquets amb discapacitat fan també un gran sacrifici per a estar entrenant. Vam portar un home que va ser ex director tècnic del Comité Paralímpic Espanyol, Eleuterio Antón, qui, a més, va ser atleta d’elit en el seu temps. Va fer una molt bona explicació sobre l’esport, i també per demanar ajuda a entrenadors de la Federació d’Atletisme, perquè necessiten bons tècnics per als xavals. Finalment, vam fer una xarrada que va ser la més tècnica de totes.
P: I a nivell competitiu, com valora l’any? Quins esportistes han destacat?
R: A nivell competitiu, els esportistes que més han destacat han sigut en el grup que tenim en dominicana. Fiordaliza Cofil va fer l’or en 400 mixtos en la República Dominicana. Orlando Ortega va ser seleccionat en l’Iberoamericà, però es va tornar a lesionar, i esperem que estiga ahí.
Després, el més important és la fàbrica. Pense que no estaria bé parlar-te de noms. Tens els xiquets que progressen adequadament, i la prova és que per equips en el Campionat d’Espanya de Clubs en la categoria sub-16 vam ser quints de 54 equips. Això ja és una demostració important de progrés dels nostres xavals. Pense que dir un nom de la gent més menuda seria discriminar als altres. Dels més majors, Nacho Pastor a nivell de veterans o les germanes Baldó ho han fet molt bé.
P: Quins seran els objectius del CAVA per a l’any que ve?
R: Nosaltres no hem buscat mai grans bots. Intentem consolidar el que tenim i progressar un poc. Conservar l’escaló que hem pujat cada any i intentar progressar un poc més. El més important és que l’escola va a continuar funcionant igual, i esperem que puguem ajudar-los a que vagen millor. A nivell de clubs de gent més major no estem buscant cap fitxatge com fan altres. No estem per eixa llavor, però sí que és molt possible que tinguem, perquè estem en l’època de canvis de club i llicències i dir-te noms és un poc prompte.
En passar aquest més ja podríem parlar de noms. Potser podem tindre alguna baixa com la de Fiorfaliza Cofil. No perquè ella vulga anar-se’n, sinó tot el contrari. Ella ha dit que vol quedar-se. El problema és que nosaltres som amics, per dir-ho d’alguna manera, del València. Ells la necessiten per a la seua lliga, perquè van guanyar per dos punts i van ser els que li va donar ella. Molt probablement Fiordaliza fitxe pel València. Nosaltres podem tindre algun atleta més del grup del rugby. Incorporacions noves no puc dir-te. Va a ser sobretot que la pedrera tinga un any més.
No tenim la mentalitat de guanyar la lliga, tot i que hem participat algun any i sempre hem intentat quedar el millor possible en el que teníem, però tampoc hem estat en disposició de tindre una gran quantitat de diners per a guanyar. Orlando va cridar l’altre dia dient que continuava en el club. Orlando Ortega seguirà en el CAVA.
P: Ha descrit moltes voltes el CAVA com l’amistat, per a vosaltres significa això?
R: El CAVA és una agrupació de gent en la que tenen una manera de pensar i interessos en comú. Hi ha clubs o gent que diu els dominicans els tenim per diners, doncs no. Els tenim perquè un entrenador i jo ens coneixem des de fa molt de temps. Ens hem ajudat, i és una ajuda tindre un club amic en Espanya. Com entre nosaltres hi ha bona relació i ens respectem uns a altres, ells estan a gust en nosaltres i nosaltres amb ells. Estan ací i no en altre lloc que potser li donarien més diners, perquè ací diners pocs o cap. Al ser un club de Divisió Nacional no tenim cap problema de tindre gent d’eixe nivell.
P: Per això, els atletes que han vingut a donar xarrades han sigut internacionals, això és una qüestió que destaca que el CAVA té nivell?
R: El CAVA ha tingut nivell sempre. Al principi estàvem començant, érem un poc ‘pardillos’. Però, a partir de l’any 70-80 comença a tindre una repercussió, aleshores era el Club Atletisme Ontinyent. En l’any 80-90 competitivament ens tenien molt de respecte. Del 90 al 2000 el CAVA era un dels 8 millors clubs d’Espanya. Anàvem a competir i els veiem com a molt grans i ells ens veien en molt de respecte. Aleshores, a partir d’ahí tenim un declivi, i a partir de 2006 comencem a remuntar en l’escola i des de baix.
Tota la llavor que ha fet el CAVA amb atletes internacionals com Juanvi Trull, Andreu Martínez, Ureña, Alexis Sánchez, Orlando Ortega, etc. Han passat molts per les files del club, i han sigut internacionals en el club. En l’actualitat té dos rècords d’Espanya, un de Mònica Pont de marató, i altre de 110 metres tanques d’Orlando Ortega. Hem tingut baixos, però ha sigut un club referent a nivell de la Comunitat Valenciana.