El triatleta ontinyentí Vicent Gandia ha participat aquest cap de setmana als Campionats d’Espanya de Duatló per Equips Contrarellotge i per Relleus celebrats al municipi madrileny d’Alcobendas. Al primer, celebrat el dissabte de matí, Gandia va pujar al segon graó del pòdium. Al segon, l’endemà, l’ontinyentí es col·locava al coll la medalla d’or com a campió d’Espanya en categoria elit.
- En primer lloc, Vicent, enhorabona per aquestes dues medalles! Pots contar-nos en que van consistir aquestes competicions?
Dissabte vam córrer el Campionat d’Espanya Contrarellotge per equips, on cada minut prenia l’eixida un equip. Cadascun dels equips podia tindre de quatre a sis participants, però obligatòriament havien d’arribar a meta quatre companys de l’equip al mateix temps. Ací guanya l’equip que menys temps fa. Nosaltres en aquesta competició vam quedar segons.
La prova del diumenge va ser el Campionat d’Espanya de Duatló per relleus, amb tres postes. Cada membre de l’equip havia de fer un duatló supersprint, dos quilòmetres corrent, cinc amb bici i un altre corrent, i li donava el relleu al següent company.
- Actualment estàs estudiant en Madrid i el teu club actual és de Sevilla. Coneixies als membres de l’equip abans de la competició?
Un xic de l’equip, Igor, també està entrenant amb mi en la Blume. Respecte de la resta, tenien un francés que ha vingut a tres competicions, un xic de Sevilla i Genís, que entrena en Olot.
- Com es van desenvolupar les dues curses?
En el Campionat per Equips tenien un equip que podia córrer molt ràpid, i això vam fer. Vam intentar córrer els primers 5.000 metres el més ràpid possible. Vam aconseguir arribar primers al segment ciclista (20 quilòmetres) però l’equip que va quedar primer ens va poder retallar temps en aquest segon segment. En bici sabíem que tots anàvem a estar pràcticament iguals, per això vam apostar per tractar de traure la màxima diferència en el primer segment de córrer. Al final va funcionar l’estratègia i vam quedar segons.
El diumenge, al Campionat per Relleus jo era el primer dels tres. L’estratègia era donar el relleu primer, segon o tercer, el més avant possible amb el grup capdavanter. Després, Igor, que era el segon, havia de fer el mateix per a que el tercer company, que era Genís, rematara. Ígor i jo vam passar el testimoni en segona posició i Genís va aconseguir guanyar la prova.
- Després d’haver guanyat dues medalles en aquests Campionats d’Espanya, quins són els pròxims objectius?
La pròxima competició que tinc a la vista és la Copa d’Europa de Caorle (Venècia), és per a la que vaig a entrenar. El que no sé és si entraré o no entraré, perquè això va tot per punts ITU. Però eixe és l’objectiu i és per al que estem treballant.
- Durant les últimes competicions podíem veure que no acabaves d’estar content amb els resultats ni de trobar bones sensacions. Què suposen els resultats obtinguts aquest cap de setmana?
Al final el resultat és una recompensa a tot l’esforç que fas. És molt gratificant perquè veus que tot el que has estat entrenant durant tant de temps està d’alguna manera recompensat. Fer pòdium en un Campionat d’Espanya, i a més guanyar, era una cosa que feia temps no podia ni somiar-ho.
Estar en Madrid entrenant no és una vida fàcil perquè, per exemple, jo he tornat ara a passar les pasqües a casa, però als meus pares no els veia des de Nadal. Tindre estes xicotetes recompenses et fan veure que val la pena tant de sacrifici.