Sergio Gandia no va dubtar a emplenar el formulari per formar part del voluntariat que s’ha desplaçat cap a Algemesí. Aquest dissabte a les 8 del matí era un dels molts ontinyentins i ontinyentins que no ha dubtat a muntar-se a l’autobús amb destinació solidaritat. El testimoni de Sergio resumeix el sentiment de moltes de les persones que altruistament han dedicat el seu temps a encendre una llum d’esperança amb tanta foscor.
Baixada de l’autobús a Algemesí i imatges colpidores comunes en tots els carrers; molt de fang i destrucció. Sergio ha descrit la instantània com ‘un caos. La gent ho ha perdut tot. Tardarà mesos a tornar a la normalitat’. Tota l’expedició s’ha posat mans a l’obra, cadascú on li han assignat. A Sergio li ha tocat primer en una casa, ajudant a traure mobles, runa i fang. Posteriorment, s’han traslladat a l’escoleta Municipal, ‘ningú havia entrat ningú abans. Tinc una amiga que treballa allí’ relata Sergio Gandia. Les aules del pis de baix i el patí acumulava més de 10 cm de fang. ‘Hem pogut llevar tot el fang, així com els mobles i joguines, treballant conjuntament amb gent d’Alcoi i altres pobles”.
Després del recés per poder dinar, tocava actuar a un barri al costat del riu Magre, ‘perillós per a la gent que viu allí. Estava tot desfet, l’aigua ha aplegat a 1,80 cm i les cases estaven rebentades’ ha fotografiat verbalment Sergio Gandia. Abans de donar per tancada la jornada, s’ha dut a terme el treball de desenrunar un taller de mecànica amb una porta destrossada i amb molt de fang.
I el pitjor de tot és que no es poden descartar més víctimes. Durant tot el dia, l’UME, l’exèrcit i els bombers han focalitzat les tasques en buidar els pàrquings amb bombes succionadores d’aigua. ‘Es té constància de desapareguts de gent que havia intentat entrar o eixir al pàrquing. No es descarta trobar més gent dins dels vehicles’ apunta Sergio.
Punt final a un dia difícil d’oblidar. I entre fang, runa i molta desolació, Sergio Gandia ha destacat com ‘d’agraïdes estava la gent amb nosaltres. No s’ho esperaven perquè a Algemesí no plovia tant. El riu Magre baixava sense pensar en un desbordament, però el veïnat diu que ningú els va avisar. En poc temps l’aigua va pujar molt de pressa sense temps per poder a reaccionar. Una tromba de fang, aigua, canyes i troncs ho va destrossar tot’.
Galeria de fotos: Sergio Gandia
