L’Eset Ontinet va aconseguir aquesta setmana passada l’objectiu que es va marcar abans de començar la temporada després de l’ascens: la permanència en Lliga EBA. Per això, hui parlem amb el seu entrenador i exjugador professional de bàsquet, Saúl Blanco, per fer un repàs del que ha sigut el curs, les claus dels bons resultats, la situació de l’escola i el seu futur.
Pregunta: Com esteu anímicament tu i l’equip després d’aconseguir l’objectiu?
Resposta: Bé, estem contents. Ja no tan sols per haver aconseguit l’objectiu la setmana passada, sinó també perquè portem 3 victòries seguides. Aleshores, ens dona un poc d’ànims i energia per afrontar aquests 3 partits que ens queden sent ambiciosos. Ja li ho he dit als xics, l’objectiu s’ha aconseguit, però cal intentar quedar en el millor lloc possible, i anem a lluitar per intentar quedar sèptims.
P: Quines han sigut les claus per a aquesta bona temporada?
R: Sobretot, a la primera volta fer-nos forts a casa. Ha sigut la clau, durant tota la primera volta no vam aconseguir cap victòria a domicili, però ens vam fer forts a casa. Ho vaig dir a principi de temporada, jo signava guanyar tots els partits a casa i perdre tots els partits fora. Això significa que anem a estar en la zona mitjana de la taula, en la zona tranquil·la i, a més, brindant-li victòries a la nostra afició.
Ho vam complir durant la primera volta, cert que la segona vam començar guanyant fora de casa i després vam tindre diverses ensopegades ací a Ontinyent, però ho vam anar solucionant aconseguint victòries a domicili. La clau crec que fer-nos forts a casa i el bon ambient i bon rotllo que hi ha al vestuari sent una pinya.
P: Precisament, s’heu fet forts a casa i vau estrenar el pavelló Fernando Rubio. Però, continueu pensant que necessiteu un nou pavelló o esteu a gust amb l’actual?
R: Estem contents, molt a gust perquè el col·legi La Concepció no ens posa cap problema. La col·laboració amb ells és fantàstica i el pavelló per instal·lacions és una meravella. És un dels millors i dels més bonics que hi ha ara mateixa en el nostre grup de Lliga EBA. Però, és cert que, no tan sols per a nosaltres, sinó també per a tota la ciutat d’Ontinyent, que es necessita un pavelló nou. Cada vegada hi ha més demanda, i estan tant el poliesportiu com els col·legis a tope i és complicat. A més, si volem créixer com a club necessitem tindre a tots els equips en la mateixa seu. Al final som un equip nòmada, tenim equips entrenant en l’institut Jaume, en el col·legi La Concepció, en el pavelló Europa, en el poliesportiu, alguns equips alternant dues canxes en la mateixa setmana per problema de pistes.
Aleshores, a l’hora de fer sentiment de club és complicat. El ideal seria que tots els equips del mateix club entrenassen en les mateixes instal·lacions. D’aquesta forma, per exemple, després d’un entrenament d’un aleví pot entrenar un cadet o l’equip EBA. Els jugadors es van creuant. Són coses que tal volta a simple vista pareixen tonteries, però que al final fan que el sentiment de club augmente i tot el món es senta identificat. Això és bo per als jugadors, entrenadors, pares i per a la ciutat, i facilita molt eixe treball de coordinació de no haver d’anar desplaçant-se.
P: També eres director esportiu de l’escola, com està sent eixe treball amb les altres categories?
R: Aquest any està sent complicat, perquè el bot de categoria nacional a EBA és molt gran. Tan sols és una divisió, però és un bot molt gran. Entrenem 4 dies a la setmana, i després és complicat pel tema que et comentava. Jo estic 4 dies al col·legi La Concepció, i per horaris m’és impossible acudir a altres entrenaments. Aleshores, està sent un poc complicat, però estem en comunicació i intentem que a poc a poc anem seguint amb eixa formació, amb eixe treball, amb gent que m’està ajudant amb la coordinació i inclús formació dels entrenadors més joves.
P: Aquesta és la teua segona temporada a Ontinyent, continuaràs una tercera?
R: Jo estic molt content i tot el món que em coneix sap que estic a gust ací i que treballe de forma seria. Sempre es contempla eixa opció, però ja no és tan sols decisió meua. La directiva és la que ha de decidir, i en el moment en el que acabe aquesta temporada, haurem de sentar-nos a parlar si volen que continue, i si no, a buscar nous projectes.
P: A més, fa poc es va canviar el nom de Club Martínez Valls a Ontinyent Club Bàsquet, què et pareix aquest canvi?
R: Crec que és un canvi necessari, perquè l’equip de Lliga EBA competix a nivell nacional i és una bona opció per a dur al nom d’Ontinyent fora de la comarca i de la regió. A més, ajuda a que tots els xiquets del poble que vulguen començar a fer bàsquet i no siguen alumnes del Martinez Valls es senten un poc identificats, perquè hi ha molts pares que ens pregunten, sobretot en les edats més xicotetes: “És que el meu fill va a altre col·legi”. No passa res. Tot i que ens diem Martínez Valls és el club de bàsquet d’Ontinyent, i ací pot vindre qualsevol xiquet de qualsevol col·legi d’Ontinyent. Inclús tenim gent de fora, tenim jugadors d’Agullent que estem col·laborant amb ells a l’escola esportiva, tenim gent de Banyeres, de Moixent, i després a l’equip EBA gent de fora de la Comunitat Valenciana.
P: Què missatge li manaries a l’afició acabant aquesta temporada i de cara a la pròxima?
R: El que dic sempre, que la gent que és assídua al pavelló que continue venint, que ens continue donant suport, que continue animant el bàsquet a Ontinyent. Som l’equip en la divisió més alta a la ciutat i necessitem eixe suport. La gent que no ha anat mai al bàsquet i llija aquesta entrevista que s’anime a provar-lo, que vinga, que gaudisca i segur que repeteix. Aprofite per a cridar a totes les empreses que vulguen col·laborar amb el projecte del bàsquet a Ontinyent que s’animen, que és algo molt bonic i tots junts de la mà podem continuar creixent.