El preparador físic de l’Ontinyent 1931 repassa la bona temporada de l’equip, el seu passat com a jugador i els lesionats de cara al play-off
Salvador Mora Brotons (Ontinyent, 10 de febrer del 1992) és el preparador físic de l’Ontinyent 1931. El conjunt blanc-i-negre està fent una temporada pràcticament perfecta, on el rendiment de tots els jugadors ha sigut espectacular, sent el millor equip de tota la Preferent amb molta diferència. L’equip ha mostrat una superioritat física que, sobretot, s’ha notat a les segones parts. Una cosa de la qual el seu preparador físic té molta culpa. Mora va arribar a El Clariano aquest últim estiu, però en la seua època de jugador ja va defensar la camiseta del desaparegut Ontinyent CF en pretemporada i del seu Juvenil.
Pregunta: Com arriba l’equip a aquest tram final de temporada?
Resposta: Veig a l’equip bé a nivell físic. Aquesta primera calor més forta i prompte del que és normal ens està afectant un poc. Sobretot, de cara a les segones parts on veus algun jugador que acaba més esgotat del normal, però igual que ens passa a nosaltres els passa a tots els esportistes. A nivell de xispa, entrenament, ritme de joc, intensitat en els entrenaments és cert que la preparació de futbol no tan sols es basa a nivell físic, sinó també a nivell d’intencions dels entrenadors.
Que estiguen endollats, perquè si la motivació baixa a nivell emocional, el ritme d’entrenament no és el mateix i això és el que ens preocupa més. Intentar mantindre’ls endollats aquestes setmanes que no anem a jugar-se res, però s’ho juguem tot al mateix temps, perquè baixar ara el ritme implicaria que els jugadors no estigueren en el play-off al 100%. No obstant això, no em preocupa perquè veig que són jugadors que estan sent molt professionals i els entrenaments són de qualitat.
P: S’ha vist a l’equip prou bé físicament durant tota la temporada. De fet, a les segones parts l’equip aguantava millor que els rivals. Quin ha sigut el secret d’aquest bon rendiment físic?
R: El secret és que tots els ingredients que conformen la preparació física: el rendiment, la via energètica o les capacitats que es reprodueixen en un partit de futbol, eixa part complementar-la durant la setmana, però sense passar-se. Sempre trobar l’equilibri entre la càrrega més aguda i la més crònica de cada variable de rendiment. Les variables de velocitat, d’acceleracions, de frenades, variables de distància d’intensitat. Intentar que dins de cada sessió d’entrenament posar uns percentatges i no excedir-se ni quedar-se curts en una gran diferència de setmana a setmana. Jo no puc entrenar una setmana esprints i vindre de no haver fet en cap entrenament esprints. Busquem tindre un equilibri, motivar al jugador en tasques que siguen constructives a nivell tàctic i físic.
P: Pau Sanchis i Andreu Serrano són els únics que no arriben al play-off?
R: Sí. Alberto Botella aquesta setmana li van pegar una genollada i possiblement tinga algo més que el colp. Té un quàdriceps que se li ha unflat moltíssim de la contusió, i possiblement s’han trencat algunes fibres musculars. En principi, al ser un trencament per contusió és més ràpid de curar que un trencament fibril·lar com la que va patir Andreu. Anem a veure com arriba Botella perquè potser no arriba. Depén de com es recupere, com evolucione i com s’adapte. Si són 2-3 setmanes igual sí que podem comptar amb ell, però si no, no. Els altres els veig a tots molt bé i molt endollats. S’ha de cuidar a Juli perquè és un home veterà, i damunt és molt intens com a persona i jugador.
P: Vos està condicionant la preparació aquesta polèmica que hi ha amb la Federació de les places d’ascens a Tercera?
R: Nosaltres hem sigut ambiciosos des del principi, és a dir, volem guanyar-ho tot. Volem fer història dins de Preferent. Però, el subconscient està ahí. Parle amb els jugadors i em diuen: “Igual a dia de hui ja hem pujat, no?” Aleshores, el jugador és difícil de gestionar des del cos tècnic. El jugador al final sap que possiblement ja estàs en 3a Divisió. Depén de l’Alzira aquesta setmana, però si guanya possiblement estigues. Aleshores, com afrontes un play-off al 100% on tens que deixar-ho tot sabent que igual ja has pujat? I més jugadors semiprofessionals que tenen família, una boda, viatges, etc. Moltes vegades això fa que el jugador no estiga igual de motivat. No és la mateixa intensitat que quan vas al play-off i d’ahí depèn si pugem o no.
“S’ha de cuidar a Juli perquè és un home veterà, i damunt és molt intens com a persona i jugador”
P: Tens un passat en l’Ontinyent com a jugador, i també vas coincidir amb Roberto Bas. Com va ser el retrobament amb El Clariano i la vostra relació?
R: Jo estic ací gràcies a Roberto. Quan jo estava en el Llevant els últims anys, ell sempre ha insistit perquè volia que anara. Jo sempre li he tingut molta admiració perquè és un jugador que ha jugat en Tercera molts anys. És un home que li agrada molt el futbol, i per a mi quan jo tenia 19-20 anys i ell ja estava a punt de retirar-se, tots els consells que poguera aportar-me eren d’agrair i interessants.
Retrobar-me en casa, en El Clariano, és un poc estrany perquè penses la il·lusió que està agarrant-se tota la gent, el renaixement del club bassant-se en les arrels de l’anterior, etc. I jo ho pense i dic: “Què he fet?” Encara trobe a faltar jugar, perquè jo vaig estar en l’Ontinyent en la pretemporada en Segona B amb Moreno i era un xaval. Per circumstàncies decideixes deixar-ho i veus els xavals d’ara des de Segona Regional que han començat, i ara estan en Preferent i i són els mateixos jugadors i dius: “Igual he tingut massa pressa en retirar-me”. Jo tinc 31 anys i encara podria estar jugant. És eixa sensació estranya. Sempre has tingut l’espineta de poder jugar en el primer equip de l’Ontinyent. La meua situació de quan era un xaval, però l’equip estava en categories superiors era més complicats accedir a minuts.