Rodrigo Ferre Bodí pregonarà la Setmana Santa d’Ontinyent a proposta del seu president el dissabte 2 d’abril a l’Església de Sant Miquel del municipi
Aquest ontinyentí d’acollida, natural de Banyeres de Mariola, és graduat en Teologia i Filosofia, destaca el Màster en Ciències del Matrimoni i la Família pel Pontifici Institut Juan Pablo II; i a més és diaca permanent de la Parròquia de Santa Maria d’Ontinyent. Ara La Vall parla amb el pregoner de la Setmana Santa per veure com afronta aquest nou repte.
Com li van comunicar la notícia?
Va ser molt senzill. Es van posar en contacte en mi el president de la Junta de Germandats i Confraries de Setmana Santa en companyia del secretari i del rector plebà de Santa Maria i em van dir que havien pensat en mi per a fer el pregó de la Setmana Santa aquest any.
I quins van ser els seus sentiments?
Realment el que vaig sentir va ser una sensació de gratitud perquè mai m’havia plantejat que podrien pensar en mi per a realitzar aquesta missió. A més de ser per a mi molta satisfacció, moltíssima alegria i un grandíssim honor.
Com afronta fer el pregó?
Amb moltíssima il·lusió, la veritat. Tot i que no vaig a desgranar com va a ser ni què vaig a dir, però és un grandíssim repte. Portem un poc més de tres dècades de pregons a Ontinyent en una entitat importantíssima com la Setmana Santa, ja que són unes festes que tenen molts segles de tradició a Ontinyent i el repte és immens.
Fa tan sols uns anys va ser nomenat diaca permanent de la parròquia de Santa Maria i serà el primer diaca que pregone la Setmana Santa d’Ontinyent. Com afronta aquesta responsabilitat?
Més que una responsabilitat, per a mi és una curiositat. El pregó, abans que em tocarà a mi, l’han fet retors i personatges importants i destacats de la ciutat, com per exemple el cronista oficial del municipi i el fet que jo siga el primer diaca a fer-lo és perqué estic destinat a Ontinyent.
Quina relació té amb aquesta festivitat? Vosté forma part d’alguna confraria?
No forme part concretament de cap confraria però com a diaca permanent destinat a la parròquia d’Ontinyent, i a més de la meua vinculació en tot el que és religiós, em relacione en totes les confraries tot i que no forme part de cap.
A més de ser graduat en Teologia i Filosofia, ha estudiat durant molts anys alguns aspectes de la religió i m’agradaria saber, des del seu punt de vista, quin creu que és el moment que travessa l’Església ara mateix?
L’església està travessant en aquests moments una de les millors èpoques de la seua història. Vivim un moment d’esplendor des de la segona meitat del segle XX, quan estava el papa Pius XII i pense que és un moment fantàstic tot i que alguns mitjans de comunicació s’empenyen en dir el contrari.
A banda que evidentment com sempre hi ha problemes i reptes perquè som humans. La qüestió és que l’Església, en paraules del papa Francesc, “no està formada per sants o per perfectes, sinó per pecadors que necessiten la salvació”.
A més de pare, ha sigut professor i ha estat molt en contacte en els més joves. Com veu a la joventut amb relació a la religió, creu que estem més prop o menys que abans?
Efectivament, des de l’any 1992 soc professor i tinc dos fills i és una evidència que en aquests moments, i no sols la gent jove, també la mitjana edat està un poc més apartà del que és l’Església. I és innegable, però també cal reconéixer que hi ha moltíssima quantitat de gent jove que està buscant el missatge de Jesucrist.
Doncs, diria que és un bon moment per a creure en Déu?
El moment per a creure en Déu ha sigut sempre. I forma part de la mateixa essència del ésser humà i de les seues dimensions. Tot moment és bo per a creure en Déu i no sols per als joves, per a qualsevol persona.