L’escriptor ontinyentí acaba de presentar la seua última novel·la titulada ‘La última corona’. Aquesta obra històrica sobre la Batalla del Guadalete està ambientada en l’any 1711 i comprèn gran part del territori nacional en terminologia de fa 300 anys
Com va anar la presentació?
La veritat és que la presentació va anar molt bé, jo estic molt content perquè vaig tornar a ser capaç d’omplir la sala Cultural Caixa Ontinyent, que no és fàcil. I tampoc és que jo fora un futbolista o una estrella de rock. La gent va respondre a la presentació del que simplement és un escriptor de novel·les històriques desconegut.
Fa quatre anys vaig tindre la satisfacció de viure el mateix amb la presentació de ‘El Guardían del Linaje’, i aquesta vegada amb ‘La última corona’ ha tornat a ocórrer. La meua primera gran satisfacció va ser veure aquell saló ple a pesar de les dificultats de la pandèmia i que l’acte també es va retransmetre a les xarxes socials.
A més, la novel·la es publica perquè una editorial de Santander es va fixar en el manuscrit a través de l’agència literària. Em permet així eixir del terreny de l’autoedició, i tindre darrere una editorial.
‘El Guardían del Linaje’ sí que estava autoeditat?
Sí, el vaig publicar amb autoedició. L’experiència va ser molt gratificant, però ara jo volia fer un pas endavant i donar lloc a una obra més generalista i no tan local com és ‘El Guardían’. Aquesta nova novel·la comprèn gran part del territori nacional en terminologia de fa 300 anys, està ambientada en l’any 1711 i parla de la Batalla del Guadalete.
I com és el procés de recerca i investigació que hi ha darrere d’una novel·la històrica?
Si vols endinsar-te en el món de la novel·la històrica has de documentar-te; si no, el que escrius és un relat de ciència-ficció i no una novel·la històrica. Una novel·la d’aquest tipus és aquella que tot i que té ficció està basada en fets històrics autèntics. En el meu cas, per exemple, reòmplic amb la imaginació, però els fets són els que van ocórrer.
Comentaves que fa quatre anys que es va publicar ‘El Guardían del Linaje’ i m’agradaria saber si aquest nou llibre se te’n va ocorrer durant aquest temps o ja tenies la idea abans.
Podríem dir que la història de ‘La última corona’ se m’ocorre pràcticament de forma simultània a ‘El Guardían del Linaje’. Jo dic que açò és com quedar-se embarassat: fa quatre anys em vaig quedar embarassat d’una novel·la, he estat gestant-la i la setmana passada va arribar el part. I en aquest cas el que ha nascut és una xiqueta: La corona.
Jo no soc un escriptor professional i a l’escriptura i a la novel·la li dedique el temps que em sobra, però tampoc tenia cap pressa per publicar el següent llibre.
Ricardo, imagine que serà una trama prou complexa amb 500 pàgines.
És llarga, però la trama és molt contínua i molt fàcil de seguir. No torna boig al lector. Que els capítols siguen curts va molt bé perquè anima a llegir i a seguir sabent què ocorre.
A l’hora de redactar, imagine que tindràs gent fonamental per a revisar i donar-te consells sobre el que escrius.
En certa manera una novel·la d’aquestes és un obra coral, perquè és una obra en la que participen més persones. És essencial una bona correcció literària. La meua correctora, Ana María Penadés Guevara, és una persona que sap barbaritats; jo no pensava que ningú seria capaç de fer tantes correccions amb tanta pulcritud. A més, en aquesta novel·la també era molt important la seqüència del temps.
També considere que una ferramenta rellevant per a escriure una novel·la és un Excel que puga recollir la descripció dels personatges per a no perdre el fil.
I així per acabar. Saps si hi ha molta gent lectora de ‘El Guardían del Linaje’ que ara vulga llegir aquesta nova obra.
La veritat és que sí. Ha sigut una sorpresa per a mi perquè no podia imaginar-me que podria tindre seguidors. Crec que d’alguna forma tinc a gent fidel que estava esperant perquè o bé li agrada com escric o bé li agrada la forma que tinc de tractar als personatges i volen repetir. A més, els seguidors de les xarxes socials m’han estat comentant que tenien ganes del pròxim llibre i és una cosa que dona molta alegria.
El que puc dir és que no avorrirà en absolut i que qui l’agarre per davant en un poc d’estima es quedarà enganxat prompte.