El projecte “Els camins de la lectura. Les sendes de l’escriptura” ha fet que la Biblioteca Municipal Ramon Haro Esplugues d’Agullent es situe entre les millors en l’àmbit nacional. La ‘XXIII Campaña de Animación a la Lectura María Moliner 2023 del Ministeri de Cultura y Deporte’ ha determinat aquesta setmana la resolució, avaluant els projectes de més de 550 biblioteques de tota Espanya, entre els quals ha destacat “Els camins de la lectura. Les sendes de l’escriptura”.
Rafa Revert, bibliotecari d’Agullent, és la persona que ha encapçalat aquest projecte que no és nou, sinó que significa un projecte de molt de treball al llarg dels anys. Des de la biblioteca agullentina apropen la lectura a tot el món amb els llibres a domicili, i donen vida als relats i històries de les famílies al seu arxiu gràfic. A més, també tenen projectes com Lletres i comboi. Un reconeixement que posa en evidència que Agullent és un espill on poder mirar-se al món de la cultura. I també ho és la Vall d’Albaida, ja que han sigut 5 les biblioteques de la comarca que han guanyat el Premi María Moliner, com les de Castelló de Rugat, l’Olleria, Llutxent, Bocairent o Quatretonda.
Pregunta: En què consisteix el projecte ‘Els camins de la lectura. Les sendes de l’escriptura’?
Resposta: Tots els anys, el Ministeri i la Federació Espanyola de Municipis i Provincies convoquen el Premi María Moliner, on presentem sempre un projecte que fem amb l’any anterior, inclús de vegades s’allarga en el mateix any on ens presentem. El nostre projecte d’aquest any és, sobretot, l’herència de tots els projectes anteriors. És la 8a vegada que guanyem el Premi María Moliner. Estan en 360 premis i, aquest any, ha sigut el resultat de tot este camí que hem anat forjant, afegint nous projectes.
El que fem és treballar més enllà de la biblioteca. El nom així més metafòric és per això, perquè el que obrim són camins. Camins per poder llegir, ensenyar-se a escriure i a aconseguir el plaer de la lectura i que puga ser també algun ofici. Com a camí és allò que anem a recórrer. Ho poden fer acompanyats de nosaltres, que per això ho fem als nostres usuaris, o també ho poden fer sols.
Té tot tipus d’activitats que no miren ni d’edats, ni de gèneres, ni de situació socio-econòmica, ni de res. Tenim clubs de lectura per a adults, treballem amb les ames de casa i els jubillitats, també amb els bebes, treballem amb el cole… Creem que és eixa xarxa que fem d’ajudar-se. El projecte el presentem a nivell municipal. La biblioteca sola seria impossible. Necessitem el recolzament municipal, d’altres institucions i també de la massa social del poble.
P: Heu guanyat aquest premi en 8 ocasions, quina és la diferència d’aquest any?
R: La suposada diferència és com ha valorat el jurat el projecte. Cada any estimulem iniciatives diferents. Per exemple, l’any passat vam introduir la relació amb la literatura pròpia, com es el cas de les rondalles, i amb la ruta de l’espai d’Enric Valor. Vam afegir el club de lectura i diverses iniciatives que pareix ser que el jurat ens ho ha valorat a bé, com treballar en totes les franges d’edat i tot tipus de persones.
Ens donen eixe premi especial, que és de major puntuació. Els que hem aconseguit aquest premi especial de 10 mil euros podem invertir no sols en llibres, sinó també amb mobiliari i equipament per a la biblioteca.
P: Concretament, en què aneu a gastar eixos diners?
R: Estem pensant-ho. El 40% és de llibres. Intentarem reforçar aquells fons que no en tenim molts, com còmics o lectura fàcil, que és, sobretot, per poder treballar, tant de bo quan es pose en marxa el centre de dia, amb la gent gran. És una manera que aquest tipus de llibres adaptats, la gent major que no ha tingut contacte amb la lectura en valencià, puguen fer-ho.
P: Què significa per a vosaltres aquest reconeixement?
R: Visibilització. La situació de les biblioteques públiques és tan complexa perquè treballem municipalment, ens connectem a la xarxa de forma autonòmica. Però, en canvi, tenim una repercussió o certes lleis marcades per part del Ministeri o del govern. Aleshores, som un projecte que tu fas per al teu poble, sempre amb mirada cap a la comarca. Aquest reconeixement no sols fica Agullent en un mapa cultural, sinó que, sobretot, al món de la biblioteca. Veure com amb els recursos que tenim es poden fer moltes coses. A banda, visibilització de la nostra tasca, que de vegades sol estar un poc més emprenyada a falta de coordinació entre tots.
P: Hui en dia amb les tecnologies, s’està perdent la lectura, quina penses que és la situació de la lectura i la cultura en Agullent?
R: Ací té una massa i un múscul fortíssim. La cultura perquè és un programa que porten anys de dur sempre activitats noves, explorar diversos camins… El govern de l’Ajuntament d’Agullent sempre ha entés la biblioteca com un eix per a moure aquells fils. A banda de tots els altres que hi ha, com a cultura la biblioteca pot ser un d’ells. Les biblioteques, a nivell general, han canviat o estan en eixe procés. Hi ha molts projectes. Per això, nosaltres també ens sentim tan xicotets amb aquest gran premi, perquè molts portem molts anys desenvolupant projectes molt bons, que tenen un impacte bestial amb la seua societat més pròxima. El món digital ens menja els talons. Per això, molts bibliotecaris inquiets fan maratons de, per exemple, modificar, actualitzar, i professionalitzar les entrades de Wikipedia perquè siguen articles de qualitat.