17.3 C
Albaida
Dimarts, octubre 4, 2022
HomeVall d´AlbaidaOntinyentQue bonica és La Glorieta

Que bonica és La Glorieta

Quan un espai adquireix el caràcter d’emblemàtic és perquè està gravat a foc en l’ànima de la ciutadania. Són generacions i generacions, pares, fills, nets, besnets i el que queda els que han gaudit sempre i per sempre d’aqueix lloc tan nostre, tan emblemàtic i tan representatiu com ho és els jardins de la Glorieta a Ontinyent. Fent una mica d’història direm que aquell promontori primitivament va tindre un encaix religiós on es trobava l’ermita de Sant Antoni i on els pares franciscans van fundar un convent, tot això agranat amb la desamortització de Mendizábal esdevinguda a partir de l’any 1836, acció que va desembocar en l’expropiació d’espais religiosos.

L’ermita va seguir en peus fins a l’any 1876, any en què finalment va ser derruïda. En els seus terrenys es van planificar i es van executar uns jardins coneguts originàriament com a Passeig de Sant Antoni, nom que recordava l’espai devot que havia existit en el mateix lloc. Va ser aquell passeig en els seus inicis motiu d’orgull per a la ciutadania, que passejava per aquell oasi entre frondosos arbres i arbustos florits, apaivagant la set de les càlides vesprades d’estiu bevent de la font que adornava el passeig.

Com ja deia el poeta renaixentista valencià Teodoro Llorente en la seua visita a la nostra ciutat l’any 1897, era molt grat descansar en aquells bancs de pedra en una glorieta molt bonica i bastant ben cuidada. I ben cuidada estava fins que va deixar d’estar-ho. Van ser molts els anys en què La Glorieta va estar deixada de la mà, amb poc interés sobre ella. Recorde de xiquet les vesprades d’estiu en La Glorieta, entre jocs infantils i somnis de grandesa. Allí passàvem les hores mentre els pares xarraven animadament asseguts en aquella gran bancada que envolta tot l’espai adornada de la balustrada de ferro que, amb bon criteri, es quedarà com està.

La Glorieta va ser escenari d’alguns concerts mítics que jo encara recorde com els de El último de la fila o Alaska y Dinarama. Grans nits de sopars de comparsa en un lloc que era i és punt de reunió festera sense discussió, on es realitzava l’acte de la Publicació i des d’on arrancava la seua desfilada. Van passar els anys d’infància i va arribar l’adolescència. I tornàvem a la Glorieta en colla les vesprades del cap de setmana, sense telèfons mòbils, sense wifi, sense comentar res sobre el Fornite. No ens feia cap falta res d’això mentre estàvem asseguts en un dels bancs d’aquells jardins. Dos bancs en línia, dos grups, un de xics i un de xiques, cada grup assegut en el seu banc. Us sona? Si aquells jardins parlaren… Hi ha qui encara recorda baixar la rampa de la Glorieta i veure el xalet de Devís o la cotxera de Morales batejada com a estació d’autobusos.

Una Plaça de la Concepció en plena ebullició. Tot es reformava, alguns elements desapareixien per sempre, La Glorieta sempre es quedava, al costat de l’antiga entrada a la població. Perquè allí es podien presenciar concerts, exhibicions de lluita lliure i si hi havia poder adquisitiu fins i tot podies participar de la Verbena. Era i és molt més que uns jardins.

Amb la reforma que s’està duent a terme tornem a descobrir de nou coses noves sobre aquest escenari tan nostre. Representarà un pulmó verd molt important per a la ciutat. Torna a veure la llum el mur de pedra construït al voltant de l’any 1830 amb la utilització de materials de les ruïnes de l’antic convent de Sant Domingo i que ha romàs ocult sota una capa de caravista durant dècades. Torna la imatge primitiva de la casa del jardiner, demanda veïnal encertadament escoltada que retornarà l’edificació al seu estat original.

Veurem si algun dia es pot accedir per aqueixa porta trobada en el mur anteriorment esmentat i penetrar en el que sembla és un refugi antiaeri de la guerra civil, concretament el número 4, que va començar a perforar-se al mes de setembre de l’any 1938. No hi ha dubte que afegiria un atractiu extra a un lloc encantador, diferent, captivador, que esperem que es cuide com es mereix pel bé i per a bé de tots esperant que aconseguisca recobrar d’una vegada i per sempre aquella antiga i venerada esplendor.

ARTICLES RELACIONATS

SEGUEIX-NOS A...

3,376FansLike
584FollowersFollow
421FollowersFollow
338SubscribersSubscribe