Veïns de la capital de la Vall d’Albaida reclamen a l’arquebisbat de València que es pronuncie sobre aquest assumpte
Anys i dècades porten els veïns d’Ontinyent esperant una actuació ferma per reformar l’Ermita de Santa Anna. Per això, s’està preparant una manifestació a la capital de la Vall d’Albaida que encara no té data, però que serà a finals d’aquest mes de maig, però abans de les eleccions del 28M.
L’any 1978 va morir Maria Nadal Guerrero, una ontinyentina que va llegar la seua herència de 23,3 milions d’euros a la comunitat parroquial de la localitat. Aquesta xifra tenia uns percentatges que s’havien de destinar a la parròquia de Santa Maria (11.709.379 euros), Càritas Interparroquial (5.854.689 euros) i la casa d’exercicis espirituals de Santa Anna (5.854.689 euros).
Segons el testimoni que va deixar Maria Nadal, el 10% d’aquesta quantitat s’havia de destinar a Santa Anna. La gestió correspon a l’arquebisbat de València, el qual ha exercit un silenci durant molts anys. Eixe és el motiu de la indignació del poble d’Ontinyent, que té por per l’estat de l’Ermita de Santa Anna, la qual cada vegada està en unes pitjors condicions davant la indiferència de l’arquebisbat.
En canvi, la part que es va destinar a Càritas sí que es va utilitzar com dessitjava l’ontinyentina, complint amb la voluntat de Nadal. D’altra banda, amb part dels fons de l’herència es van comprar unes campanes a Holanda i 60 tapissos per adornar l’església a l’estil vaticanista. A més, es va construir la casa Abadia, on resideix el sacerdot.
Per què aquests diners els gestiona l’arquebisbat?
Quan Maria Nadal va faltar, el marmessor de l’herència va ser el rector d’aquella època, Sr. Fernando Cremades. A les últimes voluntats que es plasmaven al testament de l’ontinyentina s’explicava que aquestes quantitats de diners s’havien de repartir entre els legataris beneficiaris. En canvi, el rector ho va entregar a l’arquebisbat de València per ordres d’aquest.
Cal recordar que Maria Nadal va ser nomenada Filla Predilecta d’Ontinyent a títol pòstum, tal com va decidir la votació a l’Ajuntament d’Ontinyent l’any 2010, per “les seues bones accions i la seua solidaritat amb els més desfavorits”.
