La salut mental és l’estat d’equilibri que inclou tot allò relacionat en la forma en la que pensa, sent i actua una persona per enfrontar la vida. Però, algú t’ha ensenyat com aconseguir-la?
El 10 d’octubre es commemora el Dia Mundial de la Salut Mental per tal de donar-li la importància que mereix, però per tots i totes és conegut el tracte que té a Espanya. Pot ser, un dels motius principals siga la falta de personal qualificat en centres mèdics, obligant a la ciutadania a tenir que recórrer a un professional privat.
Si comparem la mitjana de professionals de la psicologia pública que hi ha a Espanya, amb la que té Europa, observem que comptem amb 12 psicòlegs i psicòlogues menys per 100.000 habitants. Aquest país, per tant, està a la cola en Salut Mental.
Moltes voltes hi ha hagut debat entre quina és la qualitat de la psicologia pública, al comparar-la en la de la privada. Però la veritat, és que la diferencia principal entre tots dos professionals, tan sols està en qui es pot permetre pagar aquest servei.
El passat 8 de setembre, es publicava l’oferta de places del Ministeri de Sanitat per a l’examen d’oposicions de l’any 2022. En el cas del MIR (medicina), l’oferta ascendeix fins a 8.188 places; mentre que els psicòlegs i psicòlogues (PIR) tan sols optaran a 204 vacants. La diferencia és evident: tots i totes tenim metge de capçalera, però no psicòleg.
L’Ajuntament d’Ontinyent, per exemple, al mes de juliol va implantar un nou Servei d’Atenció i Seguiment per a la Malaltia Mental, que comptava amb dos psicòlogues i una educadora social amb un contracte de sols sis mesos. I encara que la intenció del consistori és prorrogar el projecte fins 2024, no està clara la continuïtat. De la mateixa forma que la Generalitat, que ha llançat un pla dotat de quasi 70 milions d’euros que suposadament cobrirà actuacions relacionades en la millora de la salut mental a la Comunitat fins 2027, i especialment la dels més menuts i menudes.
Però, estes ajudes fins a quant estaran en vigor? Són suficients? Arribaran a tota la ciutadania de la mateixa manera? Inclús m’atreviria a dir que fins al moment, tots els projectes, mesures i ajudes que han arribat, no han deixat de ser “pa per a hui i fam per a demà”.