Este dimarts se celebra el Día Internacional para la Eliminación de la Violencia Contra las Mujeres, una data que Ontinyent reivindica com a imprescindible mentre persistisca qualsevol forma de violència contra les dones. Al nostre diari hem entrevistat a la Regidora d’Igualtat, Paula Soler amb la qual hem parlat sobre el 25N i totes les activitats que s’han dut a terme des de l’Ajuntament. Paula Soler subratlla que el 25 de Novembre “no és una celebració, sinó un recordatori necessari” i destaca el paper fonamental de l’educació, la cultura i el teixit social en la lluita contra el masclisme. Este dimarts tindrà lloc una manifestació pels carrers d’Ontinyent.
-Creus que algun dia deixarem de celebrar el 25N o a dia d’avui és una utopia?
No és una celebració, és un recordatori el 25 de novembre, de fet que deixe de ser necessari organitzar-ho és un objectiu que, com a responsables polítics, ha d’estar una meta a aconseguir. Però, mentre n’hi ha que en dones patim violència física, psicològica, econòmica, sexual, tenim l’obligació política i, sobretot, moral, de tenir aquest dia ben actiu.
-Cal educar des de baix, però quan parles amb joves, què és el que més et preocupa del que escolta? I què és el que més l’esperança?
L’educació és la base i cal treballar des de la infància, que és l’etapa en què es construeixen les relacions, els valors i els límits que marcaran la vida adulta. Per això, des de la regidoria, impulsem activitats en col·laboració amb les coordinadores d’igualtat de centres des de ben xicotets en totes les escoles d’Ontinyent. El que més em preocupa en la joventut de hui dia són les xarxes socials i internet, perquè amb un sol clic trobem, de vegades, continguts o models de relacions que no són reals i també el control en les relacions entre joves que hi ha a través de les xarxes, perquè crec que estem hui dia molt més controlats a través del WhatsApp, el mòbil, etc.Però amb esperança que és una generació molt més conscient, molt més valenta i més informada de les generacions passades
-L’art, la música i la creativitat estan molt presents en la programació. Creu que la cultura arriba on a vegades no arriben les lleis?
Les lleis són imprescindibles perquè marquen els drets, les obligacions i garanteixen la protecció que les dones necessiten, però incorporem l’art, la música i la creativitat a la programació tant del 25 de novembre com del 8 de març perquè és un llenguatge que arriba d’una manera diferent, molt més directe i emocional. A vegades, a través de l’art o de la música, s’expressa allò que en paraules costa d’expressar.
-Com estan les estadístiques de violència masclista a Ontinyent?
Les dades que s’ens transmeten en les comissions, en les meses interdisciplinars de violència de gènere són dades constants, no van ni a la baixa ni a l’alta, sempre es mantenen en els mateixos valors i són les que estan reflectides en la web de la subdelegació de govern.
– La iniciativa de col·laboració amb les farmàcies és una de les novetats d’enguany. Com va sorgir la idea d’implicar un espai tan quotidià com les farmàcies?
L’any passat vam implicar els instituts i els comerços i enguany, des de la regidoria d’Igualtat, l’equip tècnic i jo, vam pensar com continuar fent una programació que arribarà molt més enllà a les activitats que formen part del 25 de novembre i vam pensar en les farmàcies perquè és un punt on totes les persones, siguen majors, joves, tinguen xiquets, no tinguen xiquets, van molt en el seu dia a dia. Qualsevol persona una vegada al mes, pel motiu que siga, passa per la farmàcia, siga per recollir panyals, medicaments, productes de bellesa, el que siga. Creiem que és una forma d’arribar molt útil.
-I encara por a denunciar?
Hi ha por a les víctimes, por a no ser cregudes, por a perdre l’estabilitat econòmica que puguen tindre perquè tinguen una dependència econòmica de la seua parella, a trencar la família, que tinguen por que pensen que denunciant és trencar la família, sobretot si tenen fills o filles, a enfrontar-se a un procés dolorós emocionalment. És un procés dur en què has de contar el teu relat, que ja per si és dolorós, diverses vegades, perquè la justícia no és tan àgil com ens agradaria. Has de contar el relat davant de la policia, has de tornar a contar el relat davant de la jutge, l’has de contar a l’advocat d’ofici, o si tens un advocat, al teu advocat. És repetir el relat moltes vegades. I també m’agradaria destacar que ja no és que hi ha por a denunciar, sinó que moltes vegades hi ha víctimes que no identifiquen el que estan vivint com a violència. Fins que conten aquestes vivències, les conten a una persona de fora, i és quan contant a aquesta persona de fora li diu que el que estàs patint és violència, i comences a estirar del fil, i potser d’aquest fil que estires hi ha una madeixa.
– “Buscant el meu propi nom” parla de dignitat i salut mental. Com s’integra la perspectiva psicològica en les polítiques locals d’igualtat?
Bé, la pel·lícula documentant de ”Buscant el meu propi nom” crec que és d’iniciatives dintre de la regidoria d’igualtat de la qual estem més satisfets d’haver portat a Ontinyent, perquè parla no sols de la violència que patien les dones, sinó també de la violència de les dones amb malaltia mental, perquè tenen doble violència, pel simple fet de ser dones i també per tenir una malaltia mental. Nosaltres, des de la regidoria d’Igualtat, tenim atenció psicològica, que ha estat adjudicat el lot de l’atenció psicològica a víctimes de violència masclista, i a banda sempre hem tingut una especial sensibilitat en atendre aquestes persones amb tota l’estima i amb tota la professionalitat que es mereixen, i per això tant la meua companya Natàlia hem tingut cura a través de la regidoria i de l’atenció especialitzada psicològica a les víctimes.
– Quin és el missatge central que vol transmetre Ontinyent este 25N?
Bé, el que volem transmetre és que la violència no és un problema individual de la persona que la pateix, sinó és un problema de tota la societat. Cada dona tenim dret a viure de manera lliure i segura i tindre una vida plena. I també aquest 25 de novembre volem reconèixer a totes les dones que ja no hi són, però també a les que encara hi són i estan patint aquesta violència i també donar el nostre reconeixement i suport a les que estan patint i, a pesar de deixar por, no han fet un pas enrere i han demanat ajuda i han denunciat. Perquè existeixen recursos professionals i un teixit social i professional que estem al seu costat i fer-los veure una vegada més que no estan a soles.
-Quina de les activitats que resten per celebrar, recomanaries en especial?
De les activitats que resten per celebrar, recomanaria especialment acudir a la manifestació que es celebrarà aquest dimarts 25 de novembre de vesprada perquè és la manera que tenim de fer visibles les nostres reivindicacions.