Periodisme de proximitat i en valencià. Aquesta va ser la definició d’Ara La Vall que ens vam plantejar des del primer moment. Potser per això no ho vaig pensar molt a l’hora de dir que si i sumar-me al projecte.
Des de ben menut m’ha apassionat el meu poble, i m’atreviria a dir que qui em coneix un poc ho afirmarà. Sempre m’han agradat les festes de Moros i Cristians, tot i que no vaig veure cap entrada fins als divuit anys. M’emocionava veure com la gent aplaudia a la Puríssima a la soca del campanar tot just abans de tornar a pujar en processó a Santa Maria. Córrer davant dels Gegants i Cabets. Anar a veure a Jacobo i perdre temps buscant l’Home dels Nassos.
La gent que s’estima Ontinyent sabrà del que parle. I passant les fronteres d’Ontinyent, crec que a moltes i molts se’ns plena la boca i les orelles quan parlem o sentim parlar de la Toscana Valenciana, de les Covetes dels Moros, del Benicadell o de la Mariola. Crec que moltes i molts, com jo, direu ben orgullosos allò de “jo és que sóc de poble”. I quin poble! Quins pobles!
Una cosa va passar, que ara no ve al cas, que em va despertar interés per escriure. Contar allò que em passava pel cap en forma de redacció i, amb el pas dels anys, la meua formació acadèmica em va permetre començar a contar coses de manera molt més objectiva (o aparentment objectiva). De sobte, era quasi periodista i em trobava escrivint temes molt variats que afectaven el meu poble. Ostres, quina responsabilitat.
I a poc a poc vaig començar a estimar, al costat del meu poble, el que anomenem periodisme de proximitat. I és pròxim perquè realment ens toca de prop. Potser és espectacular gravar imatges des del peu d’un volcà per a retransmetre arreu del món, però em preocupa molt més conéixer què és allò que realment m’afecta a mi i a la gent que tinc a prop. I per això vaig dir que sí.
Vaig dir que si perquè, a banda de conéixer què passa en la meua comarca, vull contar-ho de la millor manera possible a la meua gent. Si no ho fa el periodisme de proximitat qui ho farà? Parlar, en la nostra llengua, de les nostres coses. Amb responsabilitat i la màxima imparcialitat possible. Respectant totes les idees i opinions, sempre que no traspassen la barrera del respecte i la dignitat de les persones. En definitiva, contar a les meues veïnes i veïns què està passant en el nostre trosset de món.