9.5 C
Albaida
Dissabte, desembre 3, 2022
HomeCulturaPablo Cabello: "Aquest premi m'ha donat un plus per a poder arrimar-me...

Pablo Cabello: “Aquest premi m’ha donat un plus per a poder arrimar-me més al meu somni, que és ser ballarí”

El passat cap de setmana del 5 i 6 de novembre, Masters Ballet va participar en la Final Internacional CND Espanya a Luxemburg. Entre els premiats va destacar l’alumne Pablo Cabello, qui va aconseguir un 1r premi i va meravellar al jurat internacional amb la seua coreografia ‘Sin alas’. Amb 16 anys, el seu somni és del ser ballarí. Ara, està pel bon camí per a aconseguir-ho.

Pregunta: Com estàs després del que va passar a Luxemburg?

Resposta: La veritat que molt content. Encara recorde una experiència molt guai. Tota la gent felicitant-me… Molt content i molt orgullós d’haver guanyat el premi

P: Com va ser l’experiència d’estar allí i participar?

R: En un principi estava un poc nerviós perquè en una Internacional els nervis estaven a flor de pell. També és veritat que tampoc sabia molt com funcionava el concurs, però primer vam fer una classe de contemporani i després una altra. Jo tenia dues individuals obligatòries, i una havíem de practicar-la amb un professor de França. Una volta ja van passar les dues individuals, la veritat que hi havia molt de nivell. Hi havia 36 concursants més o menys i l’ambient era molt guai. A pesar que jo no soc específicament molt bo en anglés, la comunicació va ser molt guai i la gent molt agradable.

P: Com va ser eixe moment en el qual et diuen que has guanyat el primer premi?

R: El primer que vaig pensar va ser: “No soc jo”. L’entrega de premis era en francés i no estava entenent el que deien. Primer van començar a donar premis d’interpretació en els que jo pensava que potser algun seria per a mi. Però, quan van començar a dir el tercer premi jo pensava que no anava a tocar-me i estava un poc desesperançat. En canvi, jo estava content d’haver participat. De sobte, van dir el primer premi, però en francés. Quan van dir el meu nom em vaig quedar supersorprés. No em creia el que estava passant, era una sensació inoblidable i era sorpresa i shock total.

P: Què significa aquest premi per a la teua vida?

R: Sobretot, em dona un gran plus d’ara endavant, perquè en un principi jo anava en la intenció de passar-ho bé en el concurs. Però, aquest premi m’ha donat un plus per a poder arrimar-me més al meu somni, que és ser ballarí. Aquestes beques que m’han proporcionat sé que van a ajudar-me moltíssim emocionalment. Podré aprendre molt en les escoles, i és veritat que estic molt content d’aquests premis i per a mi significa un superplus.

P: En eixes beques te n’aniràs a Marsella i a Roma. Com penses que va a canviar-te la vida, i què creus que vas a aprendre?

R: Hem estat mirant i sabem que en Marsella són 5 dies i, segurament, les agafe en juliol. La professora que em donarà classe és amb la que vaig fer contemporani. A més, em van proporcionar un xec de 1000 euros per a poder invertir en les beques, ja que no m’incloïen ni l’apartament ni res. Aleshores, és una ajuda financera molt important per a mi i la meua família.

P: Quin tipus de ball vas fer?

R: Vaig fer la meua coreografia, que es diu ‘Sin alas’, en un context que jo estava passant un moment un poc complicat tant en l’escola, per molts exàmens, era un cúmul de coses… A més, la meua família també estava un poc angoixada per temes familiars. Aleshores, va ser una manera de crear una coreografia en base al que sentia en eixos moments. Tracta d’una persona que realment vol ballar i eixir d’una espècie de gàbia de la que no pot eixir. Es fa una lluita entre els problemes que hi ha per poder eixir en llibertat, per això es diu ‘Sin alas’.L’estil és contemporani. La coreografia la vaig muntar jo perquè notava que així seria més meua. La cançó també la vaig triar jo, i són dues cançons d’un grup que m’agrada molt, a més que expressen el sentiment per a mi.

P: Has parlat del somni de ser ballarí, des de quan vas començar a ballar?

R: Quan la meua família veia que m’agradava molt ballar en un principi no veien molt clar apuntar-me a una acadèmia. Però, quan van vore que se’m donava molt bé i que l’únic que feia durant el temps lliure era ballar, al final es van animar. A partir de 3r de primària em vaig apuntar a l’acadèmia de Masters Ballet.En un principi vaig provar en funky, i no em va agradar del tot. Però, després vaig provar en clàssic, i ahí vaig descobrir un poc més el que m’agradava i vaig començar a formar-me professionalment quan vaig començar en 1r d’ESO. També vaig descobrir l’estil de contemporani, que és el que més m’agrada, i en un futur m’agradaria dedicar-me a ser ballarí en una companyia de fora d’Espanya. Professionalment, són de molt més alt nivell i m’agradaria aprendre molt i fer espectacles al voltant de tot el món.

P: Com t’ha ajudat en tot açò Masters Ballet?

R: Per a mi són com una família. Masters Ballet ha sigut el meu suport durant tota la meua vida, i no sabria dir lo molt que els vull tant a les professores com als meus companys. Tots ens recolzem uns a altres i aprenem junts, tots tenim el mateix objectiu que és ballar, la dansa. L’ambient és espectacular i no ho canviaria per res perquè som com una família, és el millor que he tingut.

ARTICLES RELACIONATS

SEGUEIX-NOS A...

3,376FansLike
584FollowersFollow
421FollowersFollow
338SubscribersSubscribe