Núria Martí, una de les grans referents femenines en el món de la pirotècnia, va disparar la seua última mascletà a la plaça de l’Ajuntament de València el dissabte 8 de març, en una jornada carregada d’emoció i significat. Natural d’Alfarrasí, la seua empresa, Pirotècnia Nadal-Martí, té la seu a l’Olleria, des d’on ha dut la pólvora a cada racó del territori. A València, no va estar sola: el poble de l’Olleria la va acompanyar en aquest adéu especial. Encara que no prové d’una família de coeters, al costat del seu marit ha fet de la pirotècnia la seua gran passió. Ara li arriba la jubilació i, amb una trajectòria marcada per l’esforç i la dedicació, s’acomiada de la primera línia del foc i ens conta com ha viscut aquesta última etapa.
És l’últim any, veritat?
-Quan passe la temporada d’estiu, perquè jo realment el 17 de març em podia jubilar, tindria ja l’any i escaig més que m’havien demanat. Però clar, encara queda una temporada d’estiu amb molta feina.
El que sí que ha sigut és l’última mascletà en la plaça de València, no?
-L’any que ve ja no estaré. Ara aniré a una falla que fem de molts anys i a pobles on hem anat sempre.
Com naix el sentiment de coeter?
-Jo no vinc de família de coeters. La família de coeters era el meu marit, que eren els “Úbedes”.Ells eren famosos perquè van guanyar el primer premi a Mònaco quan els prínceps d’Espanya eren encara prínceps. Però va vindre la desgràcia quan va caure en la plaça de l’Ajuntament València una carcassa en la ‘Nit del Foc’ en la qual va morir una xica. A partir d’ací van anar cap arrere. L’empresa que jo tinc ara és la d’un ‘Úbeda”, besavi dels meus fills. Em vaig casar en un coeter, i vam comprar l’empresa dels oncles. A partir d’ací vaig entrar en el món de la pólvora.
Parlem un poquet eh, d’eixa trajectòria. Quin ha sigut el moment més especial, de la teva carrera com a pirotècnia?
-La mascletà de dissabte perquè disparar en la plaça de l’Ajuntament genera molta tensió. No hi ha cap altre lloc on les mascletades sonen com allí. No sé si són els edificis o el que és, però té una gran caixa de ressonància. I a banda la gent s’emociona molt, hi havia gent plorant. És veritat que ‘la mascletà’ de diumenge em va agradar molt i em va eixir com estava programada, no va haver cap ‘paronet’.
Una mascletà amb una data commemorativa com el 8 de març i amb dedicatòria especial.
-La vàrem titular “la mascletà és música” i la vaig dedicar a tots els músics i la gent que es meneja este món. Després del que va passar a la Dana també ho va vaig dedicar als voluntaris.
Acaba la mascletà, abraçades i alçades en muscle. Com van ser eixos moments?
-El primer que vaig dir és que em baixaren. És que jo no em vaig a adonar. Quan em vaig veure dalt els deia, baixeu-me, però no em feien cas. Després ho veus i és molt emotiu, perquè jo des de dalt veia la gent eufòrica, escridassant. Jo dic, doncs sí que els ha agradat la mascletà.
Com es presenten les falles?
-Es presenten amb molta faena, ara tinguem, este dilluns a Mislata a les 12 de la nit, la més gran que es fa enguany en València amb 500 quilos de pólvora.
Supose que el negoci continuarà en estos fills. Quins consells els donaries?
-No puc donar cap consell, perquè ells saben el que està professió és, són conscients que hi ha molt de perill. Perquè ja veus, el que va passar a Bèlgida el darrer estiu. No s’ha de tindre por, s’ha de tindre respecte perquè sabem el que duem entre mans. Cremar té el seu perill, però és en la fabricació on passen la major part d’accidents.
Com ha evolucionat el món de la pirotècnia en els últims temps?
-Els llançaments electrònics per ordinador, perquè ahí sí que aconsegueixes un efecte com van fer el dissabte. Començarem amb uns efectes per tota la Plaça, això és polsant un botó perquè a mà, a mà no podries fer tot això. Després eixien per la part esquerra de la Plaça uns trons, més tard per la dreta contestaven és altres. Això hauries de tindre un home en cada part i no podria ser. Però al mateix temps la mascletà doncs et pot fallar també.
-Vas disparar la mascletà dissabte 8M mascletà, un dia reivindicatiu. Has sigut un referent femení en un gremi tradicionalment masculí.
-Sempre he vist a l’home disparant, la dona no. No obstant així, les dones sempre han treballat en pirotècnies. En una exposició que va haver en Olleria, es van recuperar unes fotografies, me les va donar una dona. Són precioses, pareixen postals antigues i es veuen moltes dones treballant. La feina manual la feien les dones moltes, assegudes llegant. Per suposat, l’home també. A les fotos, si hi ha 3 homes, hi ha 5 o 6 dones en eixa imatge. Els que anaven a disparar eren els homes, per això no tenia tanta visibilitat la dona. Va haver una dona, Josefina Caballer la qual va quedar viuda, i ella doncs es va arromangar i va eixir a disparar per tirar avant la família.
I el pròxim any d’espectadora. Creus que podràs resistir no poder participar d’alguna manera?
-Sí, que costarà, perquè tu veus que estan afaenats i dius jo podria tirar una maneta i la falta que faig estar ahi i a mi m’agradaria estar també en ells. Ara ho he de veure des de fora. M’haguera pogut quedar més temps, però al final ja arriba un moment que t’has de jubilar.
Vols afegir alguna cosa?
-Sí, a la pancarta de la gent de l’Olleria que va vindre a la Mascletà posava ‘L’Olleria poble de coeters’. He de dir que al poble va haver 14 pirotècnies amb escrits de 500 anys d’història. Ara sols quedem nosaltres.
Molt bé Núria, doncs moltíssimes gràcies i a gaudir de la nova vida i del que queda d’any.
-Moltes gràcies.
