Estem en temps nadalencs, temps de reunions en família, normalment al voltant d’una taula ben plena i copiosa…
…temps de benaurances, temps d’il·lusions, clar que sí, i temps també de nadales.
Toca traure la guitarra i la simbomba per a acompanyar les lletres d’aquestes melodies. Originàriament van ser cançons profanes amb tornada, d’origen popular i a diverses veus populars entre els segles XV i XVIII. Un dels millors exemples d’aquest gènere amb tornada i cobla va ser la nadala atribuïda a Mateo Fletxa el Vell que va portar per títol “Riu, riu, chiu”. Molts dels quals lligen aquestes línies recordaran haver-ho cantat en algun moment de la seua vida.
De les més populars perquè clar, “Arre borriquito”, “Ya vienen los reyes”, “Hacía Belén va una burra”, “Campana sobre campana” o aquell que ens recorda que en nadal els que beuen i beuen són els peixos en el riu. I de quan érem xiquets aquell popular en valencià que deia allò de “Bones festes de nadal, en la ma tinc un pardal, en la boca un xiulit…” que cantàvem vestits de pastorets i pastoretes amb les nostres panderetes a la mà.
Però han sigut també les nadales models d’expressió molt concrets, de moments històrics i que guarden històries de gran riquesa i també de gran importància humana. En 1941 naixia “El pequeño tamborilero”, una de les nadales més boniques i populars transcrita d’un supòsit original txec per la pianista nord-americana Katherine Kennicott Davis. En 1969 va ser estrenada amb lletra en espanyol pel gran cantant Raphael, estrena que va ser un autèntic èxit i que va elevar a l’altar de les nadales aquesta bella composició.
Tot just enguany justament es compleixen cinquanta des que el cantant de Puerto Rico José Feliciano llançara el clàssic “Feliz Navidad”, cantat amb el peculiar i particular estil d’aquest virtuós músic de guitarra al qual haver nascut amb ceguesa no li ha impedit ser un dels més grans músics de la història i haver popularitzat aquesta nadala.
La més popular de les nadales, “Noche de paz”, va ser cantada pel duo de folk rock Simon & Garfunkel en l`any 1970. Mentre interpretaven aquesta cançó nadalenca tan entranyable, la veu uniforme d’un locutor de ràdio relatava les funestes notícies que arribaven de la guerra de Vietnam en el butlletí informatiu de les set de la vesprada. Les nadales tornarien a ser grans protagonistes en aquest conflicte bèl·lic quan la cèlebre “Blanca Navidad” cantada per la veu inconfusible del gran Bing Crosby va sonar inusualment fora dels dies nadalencs. Un 30 d’abril de 1975 va començar a sonar en totes les emissores nord-americanes. Era el senyal de l’evacuació total, acció amb la qual es posava fi a la guerra de Vietnam.
Potser la nadala que millor il·lustra l’altra cara d`aquestes festes, aquella que no está repleta de benaurances, il·lusions ni taules plenes és aquella amb la qual acaba l’excel·lent pel·lícula del director valencià Luis García-Berlanga “Placido”, pel·lícula rodada l’any 1961 i que va tindre una gran repercussió internacional en el seu moment i que va ser candidata a l’Óscar com a millor pel·lícula de parla no anglesa. La nadala “Madre, en la puerta hay un niño” ens trasllada també a aqueix nadal mes fosc i menys agradable. La pel·lícula va tindre problemes en la seua estrena amb la nadala final de la mateixa la lletra de la qual diu “Madre, en la puerta hay un niño, tiritando está de frio. Anda, dile que entre, se calentará porque en esta tierra ya no hay caridad, ni nunca la habido ni nunca la habrá”. El meu pare sempre en recordava que era la nadala que li cantava la seua mare.
Com hem pogut comprovar, les nadales són alguna cosa mes que simples cançons populars que cantem per aquestes dates. El seu significat al llarg de la història així ens ho demostra.