Als qui som de pobles i ciutats, on des de ben menuts hem conegut la festa de Moros i Cristians, els concerts de música festera són probablement una de les coses que més gaudim i que ens emocionen al llarg de l’any. Si a això li sumes el fet de no haver pogut celebrar concerts d’aquest tipus per culpa d’una maleïda pandèmia, pots entendre perfectament els sentiments i experiències viscudes tant baix com dalt de l’escenari el passat diumenge 27 de febrer. Un concert on de nou festers, músics i poble en general ens uníem per a gaudir d’un repertori variat i d’un gran nivell compositiu, i on juntament als noms de grans compositors històrics de la música festera vam poder veure noms dels futurs talents de la composició musical ontinyentina com el del jove Ferran Lluís Martínez i Silvestre.
El concert va començar amb un dels pasdobles més apreciats per a la nostra formació musical: Brisas del Clariano. Pasdoble del desaparegut mestre Ferrero, qui sap perfectament entreteixir els fils d’una composició sense fissures i d’una alta bellesa musical. Seguidament, va ser el torn d’ Al-musta’rib. Primera de les marxes mores del concert que va comptar amb la participació dels dolçainers del Regall, German Estévez i Xus Gandia, i on es va poder escoltar la melodia popular Mare, Vicenteta es casa. Tot seguit, pujava a l’escenari altre dels il·lustres ontinyentins; el compositor i director Dani Ferrero retornava a la seua banda una vegada més per a posar-se al front de la seua famosíssima Aragonesos 99. Entre grans aplaudiments tornava a l’escenari el nostre director titular, Ramon Garcia i soler per a mostrar al públic una de les seues composicions menys conegudes; el pasdoble/pas moro Any 1944. Es tracta d’una peça innovadora i on queda demostrada la gran qualitat compositiva del mestre d’Atzeneta d’Albaida. I per tancar la primera part, un dels grans plats forts del concert. El mestre Amando Blanquer va delectar des del més enllà tant a músics com al públic amb la seua imponent Moment de festa. Una gran ovació reconeixia l’entrega dels músics i el director amb les obres de la primera part, però encara ens esperava una encara més imponent i apoteòsica segona part.
En la segona part era el torn de l’anteriorment anomenat Ferran Lluís Martínez i Silvestre, qui es posava per primera vegada davant de les seues companyes i companys per tal de mostrar en concert la seua primera composició festera; el pasdoble Arturo. Un pasdoble que no té gens que envejar als de les grans figures de la música de Moros i Cristians i, que ja vaticina el brillant present i futur que li espera a aquest jove ontinyentí. Seguidament, era el torn dels pesos pesats de la música festera. Amb Cavall de foc, Picadilly Circus i Al primer tro els músics de la Unió pujàvem el llistó amb música dels nostres apreciats José Rafael Pascual Vilaplana, Josep Vicent Egea Insa i Rafael Mullor Grau. Lamentablement, i per motius d’agenda sòls vam comptar amb la presencia de l’últim d’aquests, qui ja és quasi un dels convidats fixes als nostres concerts de música festera. La festa de la música es va tancar de nou amb música de dos dels fills il·lustres de la nostra ciutat. Amb Ramon de nou a l’escenari, la Unió Artística tancava el programa amb Ilicitana, una de les marxes cristianes menys conegudes del mestre Ferrero. No obstant, tots sabem que el concert no acaba sense els “dos himnes”; l’un del mestre Ferrero (Chimo) i l’altre del mestre Martínez Valls (l’Himne a Ontinyent). Amb el públic en peu, i les cares de satisfacció i felicitat en els músics i director es tancava un matí on per fi tornàvem a recordar el que era poder celebrar amb una certa normalitat les nostres tant estimades festes de Moros i Cristians. Un concert ben treballat durant mesos i que no hagués estat possible sense el suport constant de les entitats festeres, culturals i institucionals de la nostra ciutat.
Rubén Penadés Silvestre
Sotsdirector i arxiver de la Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent