L’entrenador del conjunt raboser concedeix una entrevista a Ara La Vall on parla de la seua renovació, les claus de l’èxit del projecte, l’afició i la plantilla que ja estan confeccionant per al seu debut en Primera FFCV
El projecte del CF Llutxent està creixent com l’espuma. El conjunt raboser ha aconseguit dos ascensos en dues temporades, i ara afronta una nova etapa a Primera FFCV. El cap visible ha estat l’entrenador Miquel Castalla, qui va agafar l’equip fa dues temporades. Ara, continuarà un any més per afrontar un any il·lusionant en una categoria nova.
Castalla compta amb una gran trajectòria al futbol base xativí. Va començar entrenant a les categories inferiors del Plus Xàtiva, i també ha estat al capdavant del Juvenil del CD Olímpic, al qual va aconseguir pujar a categoria nacional. Al futbol amateur ha entrenat a equips com el Manuel Ènova o el CF Aielo, fins que va arribar a Llutxent. Aquesta temporada ha rebut el premi al millor entrenador de la lliga després de proclamar-se campió de Segona FFCV (foto).
Pregunta: Mirant-ho amb perspectiva, quant de mèrit té el que heu fet en Llutxent amb dos ascensos?
Resposta: Ho valorem, però no som conscients de lo complicat que és pujar en cada categoria. Mires enrere, i enguany equips com l’Anna o l’Aielo no han pogut pujar de Tercera FFCV, que pareixia una lliga molt fàcil. És molt complicat. Ens adonem amb el temps que la primera temporada tan sols vam perdre 3 partits, i aquesta també. L’any passat vam estar 18 partits seguits guanyant, i enguany hem estat 25 sense perdre. No som conscients del que estem aconseguint. És molt difícil, però s’ha fet una bona base. Un grup molt unit, i eixa força és la que ens està fent pujar.
P: Este és un club molt jove, però quines han sigut les claus de l’èxit del projecte?
R: Tindre un equip que, en principi es van ajuntar els amics del poble, que es coneixien, que són amics, que han jugat junts, etc. Hem connectat molt bé amb la gent que ha vingut de fora, perquè els coneixíem d’altres temporades. Jo coneixia prou a la plantilla perquè els he tingut al futbol base o s’hem enfrontat. Eixa unió i eixa família. Hem anat tots de sopar, de viatge a Eivissa dues vegades amb l’espònsor. Eixa unió ha sigut la base d’aquest èxit.
P: Vas agafar l’equip a la categoria més baixa i ja són dos ascensos. Al ser categories noves, és un aprenentatge per a tu i el club?
R: Sí, cada any puja el nivell i el nivell d’exigència, a més de la qualitat dels equips i la pressió. Comencem sempre les temporades un poc dubtosos, però portem un projecte que l’espònsor fa que tire més avant. Vol competir i que tinguem un bon equip, ens ajuda. Això fa molt. Enguany és una categoria nova. Més nivell d’exigència i qualitat d’equips. Primer anem a intentar salvar la categoria, i a partir d’ahí, els resultats decidiran.
P: Es pot confirmar que continues un any més al Llutxent?
R: Sí. Era resoldre uns quants ‘flecos’ més esportius que econòmics. Amb els econòmics no hi havia problema. Jo volia un cos tècnic, i al final estan decidits a tindre’l. Hem renovat ja, estem confirmant la plantilla de l’any que ve amb la base de jugadors que tenim, més 4 o 5 reforços que milloren la plantilla.
“Per a nosaltres, l’afició és el jugador número 12”
P: On està el sostre d’aquest equip?
R: Per a mi no tenim sostre. Este equip és molt competitiu. S’adapta molt bé a qualsevol dificultat. Intenta eixir a guanyar tots els partits i competir. Ho dona tot. Sostre? Crec que aquesta categoria deuria ser el sostre, però al futbol mai es pot dir. Nosaltres anem a donar la talla i guanyar cada partit. Si la sort i les lesions ens acompanyes intentarem estar dalt també.
P: Penses que aquesta reestructuració de les categories regionals valencianes vos ha perjudicat? Si no s’haguera reestructurat estaríeu a una categoria de Tercera RFEF, i ara esteu a dos.
R: Sí. L’any passat estàvem en Segona Regional i pugem a Segona FFCV. Ara hem pujat a Primera, i és com si haguérem de pujar a Preferent. Nosaltres hem perdut un any d’ascensos. Nosaltres estaríem en categoria Preferent, intentant pujar a una categoria nacional. Ara queda un altre any. Ens ha perjudicat molt. Si hauria sigut un any després, igual estem parlant d’estar nosaltres en Lliga Comunitat. Però, el futbol és així. Crec jo que prompte faran el passet enrere altra vegada.
P: Per últim, el factor diferencial del Llutxent és l’afició. Tindre una afició així, com ajuda?
R: Això és la primera forma diferencial del Llutxent. No és tan sols per la pressió que dona al rival. Ja de per si és un ambient d’una caldera, que anima, que no para. Damunt, fora de casa hem tingut partits de 150 persones, més gent que inclús els locals. Quan venen de fora al·lucinen de veure el recibiment que tenim. No estan acostumats. Nosaltres diem que amb l’afició ja anem guanyant 1 a 0. Per a nosaltres, l’afició és el jugador número 12.