La Glorieta d’Ontinyent es va omplir anit de nostàlgia, emoció i bona música amb el concert de Mikel Erentxun, dins del festival Nómade, una cita que uneix paisatges, vi i cultura. El cantant basc, fidel a la seua essència i acompanyat de la seua copa de vi —un detall molt adient per al context del festival—, va oferir un espectacle sobri en l’escenari però carregat d’intensitat musical.
El concert forma part de la gira DDKO, amb què Erentxun commemora el 40 aniversari del primer disc de Duncan Dhu, la banda que va marcar tota una generació als anys vuitanta i noranta. Sense Diego Vasallo però amb un directe molt reconeixible, Erentxun va fer vibrar el públic ontinyentí amb els clàssics més estimats del grup.
A la Glorieta van sonar temes com Una Calle de París o Jardín de Rosas, autèntics himnes que van transportar els assistents a la seua joventut. El punt àlgid va arribar amb els bisos, quan l’artista va regalar interpretacions tan esperades com Esos Ojos Negros, Cien Gaviotas o En Algún Lugar, que van desfermar l’entusiasme i la passió d’un públic totalment entregat.
