20.6 C
Albaida
Dijous, març 28, 2024
HomeEducacióMiguel Fita: "A les meues classes intentava inculcar l'esforç, el ben fer...

Miguel Fita: “A les meues classes intentava inculcar l’esforç, el ben fer de les coses, gaudir jugant i saber guanyar i perdre”

La setmana passada el Col·legi Santa Maria d’Ontinyent va dir adeu a un mestre que ha estat durant 41 anys al servici de la comunitat educativa al centre de la capital valldalbaidina. Miguel Fita, o Don Miguel, com li deien alumnes i professors, es jubila per tancar una etapa llarga com a mestre d’Educació Física, principalment, entre altres matèries. A més, durant aquest temps ha tingut l’oportunitat de tindre a les seues classes a grans esportistes professionals com Juan Carlos Ferrero, Miguel Ángel Mullor o Pascual Donat.

Pregunta: Com va ser l’acomiadament?

Resposta: Va ser una gran sorpresa perquè era l’últim dia del primer trimestre. Vam anar a missa, i a la tornada els xiquets anaven davant. Vaig arribar a la porta i m’acompanyaven el director i el retor, i aleshores vaig vore allí a una i altra part a tots els xiquets aplaudint-me. Va ser molt emocionant passar per davant de tots.

P: Com va entrar al Col·legi Santa Maria?

R: L’anterior mestre d’Educació Física s’ho volia deixar, i em va dir si volia vindre a substituir-lo, això va ser en setembre del 81. Vaig vindre i estava de retor Don Blas. Em van oferir donar 6é, 7é i 8é de l’EGB, a més de 1r i 2n de formació professional de la branca administrativa. Aleshores vaig començar en eixes 10 hores d’esport. Després ja vaig donar l’EGB més hores, donava socials, llenguatge, i jornada ja quasi completa.

P: I d’on va nàixer eixa afició per l’esport?

R: Quan vaig anar a l’institut em va agradar moltíssim l’esport. Als anys 70 i pico Espanya estava modernitzant-se i estava canviant les coses. Jo vaig tindre el primer professor d’educació física en l’institut. I era un dels primers, perquè no tots els instituts tenien Educació Física. Em va agradar i jo era també un atleta, en aquella època practicava l’atletisme, i estava format per iniciar-me en eixa matèria. Després van traure els cursos d’especialització en Educació Física, i en el col·legi el que portava tot l’esport en les classes era jo. A més, va haver uns anys que es feien competicions els dissabtes i diumenge, i el que anava era jo fins que l’AMPA es va fer càrrec.

P: Per què és tan important l’Educació Física en l’escola?

R: L’Educació Física és salut. Si tu meneges el cos i fas activitats o qualsevol cosa que implique un moviment, és salut. El que practique qualsevol esport pot estar ben content, perquè això guanya en salut. A més, si estàs unes quantes setmanes sense fer res el cos t’ho demana.

P: Què intentava inculcar en les seues classes?

R: Intentava inculcar l’esforç, el ben fer de les coses, estar en forma, gaudir jugant i saber guanyar i perdre. En aquella època teníem l’obsessió de guanyar, i no, s’ha de jugar i passar-ho bé.

P: Com ha canviat el col·legi des que va entrar fa 41 anys fins ara?

R: Físicament, ha canviat prou perquè abans hi havia 3 camps, estava la pantalla del cine, i tot això ha desaparegut. Ara s’ha construït un pavelló nou. Això li ha restat un poc d’espai a la resta de camps, però ha guanyat en altres millores. Per a fer l’esport jo quasi diria que millor, perquè tenim una pista coberta i un camp descobert, un parc infantil, etc.

P: I per la part personal?

R: Jo vaig entrar i érem 11 professors, i ara crec que som 24 o 25. Ha canviat moltíssim. Abans donàvem horari partit. Quan jo vaig entrar per la vesprada era de 15:30 h a 18 h. Les classes eren d’hora i quart. Els xiquets gaudien prou perquè en hora i quart es podien fer moltes coses, no com ara que són de 45-50 minuts, que entre que es canvien es perd molt de temps. A més, jo recorde classes de 35 persones, o un curs que vaig ser tutor que hi havia 42. Eren tot xics perquè abans era exclusivament xics. La Milagrosa eren xiques i nosaltres tot xics.

P: Què significa el col·legi Santa Maria per a vosté?

R: Significa tota la vida, perquè vaig acabar la mili en agost, i en setembre vaig començar a treballar. Ha sigut tot a nivell laboral, professional i social. No me n’he anat a cap altre lloc.

P: A més, va ser mestre de grans futurs esportistes professionals, no?

R: Jo he conegut a grans esportistes que han triomfat com Pascual Donat, jugador del Sevilla en Primera Divisió, Miguel Ángel Mullor i, lògicament, a Juan Carlos Ferrero. Recorde com a anècdota amb el seu pare quan jo li donava socials que em deia: “Alguna volta no estarà, però és que quan anem a entrenar a Villena ell ahí darrere jo li pose la bandeja i ell va fent deures”. I jo li vaig dir: “No ho faces així, que es marejarà”. Ell va estar ací, i Alberto també va ser un atleta que va destacar prou a l’atletisme.

P: Com va ser la seua experiència com a entrenador als esports del col·legi?

R: L’únic col·legi que feia handbol era el Santa Maria en Ontinyent. Jo demanava balons i anàvem a competir, teníem que passar directament a Canals i a la zona de la Ribera perquè no hi havia gent ací. Jo era entrenador d’handbol, i després en el futbol va haver uns anys que vam quedar campions de la comarca i anàvem a la provincial.

ARTICLES RELACIONATS

SEGUEIX-NOS A...

5,400FansLike
956FollowersFollow
629FollowersFollow
725SubscribersSubscribe