Article de Dani Aguilera. Complir cinquanta anys sempre és una efemèride especial, reconfortant, una cosa exclusiva en eixe moment, possiblement perquè evoquem la mirada cap arrere per a veure tot l’aconseguit durant eixa trajectòria.
Tot començava a mitjan any 1974 quan durant una assemblea per a promocionar la instal·lació de centres musicals no estatals, es planteja la implantació d’un conservatori a Ontinyent. La primitiva idea es comença a gestar fins a convertir-se en realitat.
El 24 de novembre de 1975 obria les seues portes el Centre Musical José Melchor Gomis. El nou centre d’ensenyança musical vènia a retre homenatge al, possiblement, millor músic de la nostra ciutat i vènia també a donar recer a totes aquelles persones amb inquietuds musicals que van trobar empara en el nou centre musical. I és que ja en aquell primer curs es van disparar les expectatives. Els alumnes matriculats van superar el centenar.
Aquell primer professorat fundacional comptava amb el Pare Vicente Pérez-Jorge com a director i com José María Ferrero com a secretari. Ells van ser els grans propulsors de la creació del centre, al qual van conjuminar els seus esforços altres reconeguts músics i docents tant locals com forans com ho van ser Francisco Ferrero, María Tormo, Pepita Galiana, María Luisa Díaz, María Bolinches, María Amparo Lucas, María Isabel Alonso, María Teresa Arnau, Manuel Amorós, Rafael Talens, José Cabedo i Salvador Valero amb José Daniel Silvaje d’administratiu. Este va ser el professorat fundacional que va tirar a caminar el centre d’ensenyança musical.
I no va ser un camí de roses. La il·lusió i l’entusiasme va ser, sens dubte, un dels grans motors d’aquells anys, perquè les carències quant a local i infraestructures eren, sent benvolents, més que notables. L’adequació del que eren els antics locals de la Unió Artística Musical en la popular pujada de la bola, va permetre arrancar la història no sense dificultats. Com recordava algun membre del professorat, hi havia classes que s’impartien amb paraigua a causa de la falta de condicions més favorables. Com tot en la vida, no va ser gens fàcil començar.
L’entusiasme va ser el motor que va poder superar aquella falta d’equipament, una cosa que desgraciadament es va prolongar durant anys de trajectòria, però que no va ser impediment per a l’ensenyança musical d’innombrables alumnes que van accedir a la seua formació musical, aconseguint d’esta manera, ser un referent dins de la docència.
I d’aquell llunyà 24 de novembre de 1975 hem arribat fins als nostres dies. El conservatori d’Ontinyent continua gaudint d’excel·lent salut. Amb el temps les seues instal·lacions van mudar a les del que va ser l’antic Institut de Formació Professional Sant Joan Bosco en la Plaça de la Coronació, on, en l’actualitat, es contínua amb la formació musical d’un gran nombre d’alumnes tant d’Ontinyent com de les poblacions veïnes.
Han passat ja cinquanta anys i el centre s’ha encarregat de recordar-lo. Dinars commemoratius, diferents esdeveniments i, per descomptat, un concert extraordinari a càrrec de les agrupacions del centre que va tindre lloc en el Teatre Echegaray el passat 13 de març i que va posar un brillant colofó final a este mig segle de trajectòria musical.
Com he comentat al principi, complir mig segle és un moment exclusiu, especial, per tot el que s’ha aconseguit i per tot el que, de segur, queda per aconseguir.