La polèmica al voltant de la Fundació de la Beneficència ha tornat a posar de manifest una qüestió que s’ha anat evidenciant al llarg d’esta legislatura a l’Ajuntament d’Ontinyent. L’aclaparadora majoria absoluta de La Vall ens Uneix, el partit de l’actual alcalde Jorge Rodríguez, ha adquirit alguns vicis en les formes de gestionar que estan provocant conflictes innecessaris. I molt probablement, la prepotència, la falta d’escoltar i atendre les prioritats de la ciutadania abans de voler imposar determinades decisions és el principal error de la majoria absoluta governant en este tema i en alguns altres.
L’intent de realitzar per la porta de darrere una modificació dels estatuts de la Fundació de la Beneficència, participada pel consistori i presidida per l’alcaldia d’Ontinyent, ha sigut paralitzat gràcies a la mobilització social i també política d’aquells col·lectius que defensem una gestió més transparent sobre tot allò que implique béns d’interés per a la societat ontinyentina. De moment, la pressió de la comunitat educativa del col·legi La Milagrosa, la recollida de més de 1.700 signatures ciutadanes i les propostes que hem fet des de l’oposició han evitat que una institució centenària com la Beneficència acabara elegint a dit els membres del seu Patronat entre l’alcalde i la jerarquia eclesiàstica. Una pretensió que, malgrat semblar pròpia del segle passat, figurava escrita en la proposta inicial de canvi dels estatuts que es volia aprovar per part del Patronat de la Fundació, presidit per un alcalde que es declarava progressista.
Però és que, més enllà d’una qüestió de progressisme o conservadorisme, estem parlant d’una qüestió de transparència i de trellat. D’una causa justa que ens convoca a la unitat. D’un interés general de ciutat. De fet, la reivindicació d’un Patronat de la Beneficència més ampli, plural, elegit de manera democràtica i que tinga en compte la necessària col·laboració entre religiosos, laics i poder civil, és compartida per persones cristianes catòliques de base i persones atees o agnòstiques. Un consens social que també existeix quan diem que el destí dels béns de la Fundació en cas de dissolució ha de seguir sent l’Ajuntament d’Ontinyent, i no una entitat regida per estatuts canònics. Entre altres motius, perquè molta gent encara recorda amargament com es va gestionar l’Herència de Maria Nadal per part de la jerarquia eclesiàstica, i això ha fet que en la consciència col·lectiva del poble pervisca amb molta força la importància de salvaguardar bé el patrimoni llegat per les persones de bona voluntat per poder-lo destinar a finalitats socials.
Per això, no s’entén per quina raó costa tant rectificar una modificació dels estatuts que estiga adaptada de veritat als temps actuals, amb la participació directa dels sectors directament implicats en el dia a dia de les activitats de la Fundació i garantint la seua representació democràtica en el Patronat, sense cap interferència estranya.
En eixe sentit, l’acord que s’ha presentat esta mateixa setmana entre l’AMPA, el professorat de La Milagrosa, el Consell Veïnal (que agrupa 18 associacions de tots els barris i del disseminat de la ciutat) i el Partit Popular i Compromís per Ontinyent com a grups de l’oposició municipal, al qual s’ha sumat després el Partit Socialista a través d’un comunicat, demostra que, quan hi ha ganes de dialogar per poder aportar solucions als problemes, tot és possible.
Que persones, entitats i partits de diferents ideologies i maneres d’entendre la societat hàgem sigut capaços d’arribar a un consens demostra que, quan es treballa per un objectiu comú centrat en els interessos del nostre poble, trobar la solució és perfectament viable. Això sí, s’ha de tindre ganes d’escoltar, atendre allò que és de justícia i cedir en alguna cosa. El professorat ja ha cedit renunciant a la seua aposta per una cooperativa educativa. I des de Compromís per Ontinyent hem cedit acceptant que, per part de l’Ajuntament, només el partit que ostenta el càrrec de Cap de l’Oposició puga designar un membre en el Patronat, a més de la representació corresponent del govern municipal. Ara, la pilota està en la teulada del Patronat.
En definitiva, l’obligació d’un alcalde és defensar els interessos del seu poble per damunt de tot. I això, sovint, requereix ser valent i saber dir no a determinades pretensions que afecten negativament al bé comú. Més encara quan disposa d’una majoria absoluta tan gran. Esperem que el senyor Rodríguez recapacite i, en la seua condició de President del Patronat de la Beneficència, faça valdre adequadament l’enorme confiança que la majoria de la ciutadania va dipositar en ell. Si no és així, ens haurà decebut a totes i tots.
Article escrit per: Nico Calabuig i Serna (Regidor i portaveu municipal de Compromís per Ontinyent)
