Després de l’Entrada Cristiana, Ontinyent va viure una nit màgica amb l’Entrada Mora, on les 12 comparses el bàndol de la mitja lluna van meravellar el públic amb els seus tratges, ballets i esquadres.
En la capitania mora dels Mossàrabs, Vicent Martí Donat tornava a la vida al Cabdill andalusí Omar Ben Hafsun, un cabdill andalusí d’origen hispano-godo que es va rebelar contra l’emirat de Còrdoba, qui va controlar un ample territori amb capital en Bobastro. La narrativa del boato de l’entrada mora, el transportava a la vila “d’Untinyan”, arrancant amb ritmes africans un viatge fantàstic i escenificar rebelions, i la cura de la “flama sagrada” dels mossàrabs, encarnada en la filla del capità. Elements culturals àrabs, una aposta pel colorit, dansa i un protagonisme especial del foc obrien pas a Ben Hafsun, amb espectaculars peces musicals composades per a l’ocasió.
El punt i final a les entrades el posava l’ambaixada mora dels Benimerins, que transformava a l’ambaixador moro Juanan Alcaraz i al banderer Ivan Más en el viatger i explorador Ibn Battutta i el poeta i estudiós Ibn Yuzayy, qui va donar forma al relat de les aventures del primer en un viatge per Europa i Asia que va durar 21 anys, i en el qual va cobrir més distància que el seu contemporani Marco Polo. Escenaris i elements com el far i la biblioteca d’Alexandria, representacions dels territoris que va recòrrer Battutta com Marroc o la Índia, aparició de guerrers d’oritge mongol o la representació de la pesta, que va afectar els viatges, eren alguns dels ítems que articulaven un intens i variat boato, que tenia un dels seus elements més cridaners en els ballets i les coreografies, que comptaven amb la participació del Premi Nacional de Dansa Marcos Morau.