A Ontinyent la dansa és un element essencial. Les escoles fan un treball extraordinari i ara quan arriben les Festes d’Ontinyent ens oferiran un gran espectacle tant a l’Entrada de Moros i Cristians com a l’Infantil. Nosaltres hem parlat amb Mª Carmen Mompó, directora de Masters Ballet, sobre la situació de l’escola, els nous reptes i el que ens tenen preparats per a l’espectacular Entrada del dia 26 d’agost.
Pregunta: Ara que per fi hem tornat a la normalitat, com heu viscut des de Masters aquesta època de la pandèmia?
Resposta: Imagine que com la majoria de la gent. Sobretot parlant del món de la festa, un dels sectors que més s’ha vist afectat per la impossibilitat de traure la festa. Doncs, amb molta incertesa i preocupació per saber si es podria suportar el període que hem passat perquè no sabíem quan podíem tornar a traure la festa al carrer. Ha suposat un procés molt complicat i difícil.
P: Ara que ja heu tornat a l’activitat com esteu vivint aquest estiu?
R: L’estem vivint amb molta il·lusió i dificultat. Per un costat la gent pot pensar que en dos anys hi ha temps per a preparar-ho tot sobradament, però no ha sigut així. Per la incertesa no es podia avançar perquè no sabies fins a quan anava a durar. Hi ha hagut empreses del sector que han tancat i allà on tu solies subministrar-te t’encontres que uns no estan i la disponibilitat està molt complicada. L’encariment de les matèries primeres, del transport de tots els productes… està costant molt la part de materials i la creació de vestuaris, viatge i elements de complement.
Pel que fa a la part humana, hi ha hagut gent que s’ha “baixat del carro”, em referisc al món dels ballarins. Però, d’altra banda, els que aquest any estan, venen amb una actitud molt més ferma i un compromís major. Això ens està permetent un treball emocionant dia a dia perquè crec que és la primera vegada que hem complit els terminis d’acabar les coreografies. Cada assaig quan acabàvem era emocionant perquè acabàvem amb aplaudiments. Ara ja estem finalitzant vestuaris i elements de coreografia. Fins al dia de l’entrada va a ser un no parar perquè anem a estar les 24 hores del dia perquè la nostra desfilada siga el que la gent espera.
P: Es pot avançar alguna cosa del que teniu preparat per a les festes d’Ontinyent?
R: Nosaltres participem en les dues capitanies (Llauradors i Mudéjares) i en l’ambaixada cristiana (Arquers). En els tres traem pel matí el ballet infantil i en l’ambaixada traem un ballet amateur. Els 3 projectes des del primer moment que ens van contactar fa 2 anys, hi va haver una connexió molt immediata. Ara que ja estem veient el resultat final, crec que ja s’està sent fidel al que en un principi es podia intuir. Jo ho puc comparar de vegades com al gran reserva del vi. Tu has fet un vi, l’has deixat en reserva obligatòriament dos anys, i nosaltres esperem que eixa reserva done un poc més de qualitat o d’emoció.
L’espectacle dels Llauradors connecta amb els orígens i el sentir de la nostra terra, d’Ontinyent. Personalment, crec que va a ser una arrancada, perquè eixim al principi de la capitania, que va a emocionar molt al poble d’Ontinyent. És una cosa molt nostra, utilitzaria els adjectius de pur, emocionant, un sentiment a flor de pell… Estem acompanyats per una música meravellosa que és una adaptació del músic ontinyentí Pau Barberà amb el seu grup Sons d’Embat on s’entrellacen melodies ontinyentines com el Ball dels Gegants.
En l’ambaixada dels Arquers, traem dos ballets. El professional està inspirat en una de les parts de la batalla dels Moros i Cristians. Participen 35 ballarines en aquest espectacle, i hi ha una energia desbordada en tots els sentits. No oblidem que en aquests dos anys de parada hi ha hagut diverses generacions que no han pogut estrenar-se en l’any que els toca eixir a ballar en l’entrada. Aquesta coreografia s’adapta perfectament al seu moment d’emoció per la festa.
P: La capitania mora també serà espectacular, no?
R: En la capitania mora portem un ballet que reflecteix una de les parts importants de la capitania dels Mudéjares, perquè aquesta està inspirada en Uzbekistan, en la ciutat de Samarcanda. Aleshores s’ha descobert que hi ha una tradició tèxtil molt important i pareix que en els seus temps antics va haver una connexió amb Ontinyent. Ahí participen prop de 100 ballarines. La música és de Saül Gómez i va en directe. No és la primera vegada que treballem amb Saül i treballem molt a gust, ens coneixem molt bé.
P: Fa poc va ser el Campus de Dansa, quina valoració fa d’aquest?
R: El Campus de Dansa d’aquest any ha sigut una meravella perquè l’any passat la pandèmia ens va permetre un respir en estiu i el vam poder fer però amb les mesures i limitacions. Aquest any hemo pogut fer-lo sense mascaretes i amb les nits de vetlada que és el que els xiquets busquen. No és tan sols ballar, sinó també eixa convivència amb alumnes de diferents edats compartint la il·lusió per aprendre. També ha sigut molt especial perquè el 90% del professorat ha sigut gent que en els seus inicis ha estat formada a la nostra escola i ara són ballarins professionals en grans companyies i a l’estranger.
P: Quins reptes teniu per al futur?
R: Açò és un no parar, molta gent diu: “I quan descanseu?” Doncs ara no es pot. També estem organitzant el que va a ser el concurs internacional en Bèlgica que serà en octubre i, potser, a principis de novembre tenim altra fase. Després, els majors tenen el concurs en Luxemburg. És un orgull per a l’escola. A més, vull agrair enormement als alumnes i a les famílies que sempre estan disposades a donar suport a qualsevol iniciativa i més en moments com aquests amb tanta incertesa i por per la crisi econòmica. Que els pares facen aquest esforç i ajudar als xiquets a complir el seu somni… Sempre els donem les gràcies perquè ara més que mai s’ha de reconéixer eixe esforç.