El CF Talavera ha fet història. L’equip toledà torna a Primera RFEF després d’una temporada intensa, culminada amb un ascens davant rivals d’entitat com l’Utebo i el Torrent. En aquesta gesta col·lectiva, un nom brilla amb força pròpia: José Cambra. El jove futbolista d’Ontinyent, format al Llevant UD, ha sigut una de les grans revelacions del conjunt de Javi Vázquez. En el seu primer any fora de terres valencianes, Cambra no sols s’ha adaptat a la perfecció sinó que s’ha convertit en una peça indispensable, sent escollit millor jugador de la temporada.
Ara La Vall ha parlat amb ell just després d’aconseguir un dels majors èxits de la seua jove carrera.
Un ascens que posa un gran colofó a la temporada
Ha estat una temporada que ha sigut totalment espectacular. S’ha resolt de la millor manera possible amb l’ascens. I sí que és veritat que al principi va costar una miqueta més per la distància, perquè al final t’has d’adaptar un poc a l’estil de joc, als companys i tot. Però molt content d’haver-la acabada d’esta manera.
Com s’ha viscut l’ambient des d’arribar al camp fins acabar el partit?
Pel que fa a l’ambient, la veritat que ha sigut increïble. Jo mai havia vist alguna cosa així: la recepció de l’afició, com viu el futbol esta ciutat, el Talavera en si, és brutal. No m’ho esperava jo que fora tan increïble.
Les dues eliminatòries front l’Utebo i el Torrent s’han solventat en la pròrroga, el que demostra com de car és un ascens a Primera RFEF.
Sí, l’ascens és jugar contra els millors equips de tots els grups. I al final, l’Utebo ens ho va posar molt difícil allí a casa –ens va guanyar 1-0–, i després en casa tampoc ens va posar les coses fàcils. Però vam estar més encertats de cara a porteria, i també es va resoldre en la pròrroga. I pel que fa a este partit, el Torrent, sabíem que era un rival molt difícil, que en el seu camp feien les coses molt bé. I així ho van demostrar: vam quedar 1-1. I després, en casa nostra ens van posar les coses difícils, costava que entrara el baló. Al final els partits de play-off es decideixen per xicotets detalls. En la pròrroga sí que és veritat que nosaltres estàvem millor que ells i ho hem pogut solventar de la millor manera possible.
En un àmbit personal, com valores la teua primera eixida lluny de casa?
Valore la temporada d’una manera magnífica. A més, l’hem culminada de la millor manera possible. I pel que fa a un àmbit personal, no m’esperava que poguera haver aportat tant a l’equip de la manera que ho he fet: amb els gols, assistències, i sobretot els minuts jugats. El cos tècnic d’este equip és increïble, tenen una confiança en mi que és d’agrair i la valore de 10. La temporada ha sigut increïble, ha anat de menys a més.
Alguna dedicatòria especial?
I pel que fa a dedicatòria especial, doncs bé, fer èmfasi en la meua família, que al final ha vingut a molts partits, ací en casa i també fora de casa. Han recorregut mitja Espanya, i la veritat que els meus pares, les meues germanes, els nuvis de les meues germanes, fins i tot la meua nòvia, han vingut sempre que han pogut. Han estat sempre donant-me suport, sempre valorant-me. Al final això et dona un plus, t’ajuda a seguir quan creus que no pots. I sobretot també als meus amics, que han estat ara en els play-offs fent-me costat, venint a veure’m. Encara que estiga a quatre hores i mitja, s’han alçat prompte, han vingut, i quan no donava temps d’estar junts, venien, veien el partit i se n’anaven. Molt content per això.
Com veus la jugada del gol que el Torrent reclama fora de joc teu?
Sobre la jugada sí que pareix. Però bé, al final són mil·lèsimes de segons i l’àrbitre ha de decidir. També hi ha hagut un parell de penals que ens ha pogut xiular i no s’han donat. Aleshores, al final són decisions arbitrals. Preferisc no parlar, perquè són persones que s’equivoquen. Igual que ens hem pogut equivocar nosaltres, també s’han equivocat ells. Són jugades polèmiques de partit que són mil·lèsimes de segons, com dic, són complicades, la veritat.