14.3 C
Albaida
Divendres, març 29, 2024
HomeVall d´AlbaidaLlutxentLlutxent signa l'agermanament amb Daroca i Carboneras de Guadazaón

Llutxent signa l’agermanament amb Daroca i Carboneras de Guadazaón

El municipi de Llutxent ha tancat una sèrie d’acords amb les localitats de Daroca (Saragossa) i Carboneras de Guadazaón (Conca), mitjançant el qual els tres pobles estableixen una relació d’agermanament, amistat i fraternitat per al progrés, desenvolupament i benestar conjunt.

El passat diumenge, els alcaldes dels tres municipis, Carlos Arteche (Carboneras de Guadazaón), Xaro Boscà (Llutxent) i Álvaro Blasco (Daroca), van signar un acord per a la història que simbolitza l’agermanament dels 3 municipis.

Aquest ha sigut l’últim acte de signatura, ja que la primera firma es va produir el 25 d’octubre a Llutxent, i la segona el 7 de març a Daroca, coincidint amb la festivitat del seu Patró, Santo Tomás de Aquino, a més del 784 aniversari de l’arribada de la burra a Daroca, amb els corporals, que va ocórrer el mateix dia del 1239.

Què uneix a aquests 3 pobles?

Cada 24 de febrer, Llutxent, Daroca i Carboneras de Guadazaón commemoren el Miracle dels Corporals de Llutxent. Un 23 de febrer de 1239 es realitzava una missa a Llutxent pel capellà dels terços de Daroca. Aleshores, en el moment de celebrar la Comunió als 5 capitans i el general, els moros van sorprendre amb un atac.

La missa es va interrompre, i el sacerdot va amagar les sis hòsties consagrades embolicades en un corporal entre els matolls. Les tropes cristianes van guanyar la batalla i els moros es van retirar. Posteriorment, el cura va trobar les hòsties entre els matolls.

Els Terços es van disputar en sorteig la propietat dels Corporals entre Daroca, Calatayud i Saragossa, sent el primer el poble agraciat. En canvi, els altres dos municipis no van quedar satisfets i el general va ordenar que els Corporals foren duts a muscles en una burra, i on ella parara allí quedarien, quedant a Daroca.

Per la seua part, la relació amb Carboneras de Guadazaón naix perquè des del segle XC es conserva allí la Santa Hijuela, la qual és un tros de llenç circular que cobreix l’hòstia.

ARTICLES RELACIONATS

SEGUEIX-NOS A...

5,400FansLike
956FollowersFollow
629FollowersFollow
725SubscribersSubscribe