Al final, un escriu del que sap o, en tot cas del que creu saber. Per a un fester com jo resultava massa obvie escriure sobre els actes de les festes, però com he esmentat anteriorment, escrivim del que creiem saber o, en tot cas, del que ens agrada saber. I aquest mes de febrer, l’últim dissabte del mes, els festers i tota la ciutat d’Ontinyent tenen una cita ineludible, el Mig Any Fester. Perquè febrer és Mig any.
Va ser durant la presidència d’Antonio J. Lacueva en la Societat de Festers a la fi dels anys seixanta i principis dels setanta quan es va instaurar aquest esdeveniment, denominat inicialment com a Setmana d’Exaltació Festera, per a, d’aquesta manera, poder diferenciar-se dels actes celebrats a Alcoi, on el Mig Any estava ja molt arrelat per aquelles dates. Aquella setmana setentera d’Exaltació Festera ja contenia en els seus programes diversos plats forts en un intent més que destacable de projecció de l’acte, que a poc a poc anava arrelant dins de la idiosincràsia de la ciutat.
Exposicions al més alt nivell, xarrades i col·loquis sobre la ciutat i les seues festes (que no van tindre el suport per part del públic que segurament es mereixien) confluïen amb la preceptiva desfilada de les comparses. Tal com va comentar una vegada el mateix president Lacueva, en tot moment es va tindre la pretensió en els seus inicis que l’acte fora diferent a la festivitat alcoiana. Cada any i amb major brillantor es va anar celebrant aquesta data festera fins que finalment l’any 1978 sota la presidència d’Emilio Reig, l’acte passa a denominar-se definitivament Mig Any Fester.
I a poc a poc, la veritat és que el Mig Any Fester s’ha convertit en una data marcada en el calendari per a tota la ciutat. Tan sols cal observar detingudament la programació d’actes a celebrar per aquesta festivitat i que aglutinen conferències, projecció de documental i col·loquis, competicions esportives, concursos de dibuix i pintura, sainets festers, matinal infantil i càrrecs solidaris, donació de sang, concerts, sopars i esmorzars o la inauguració del Mercat Medieval.
Tots aquests prolegòmens fins a arribar a la vesprada del pròxim dissabte 25 de febrer on tindrà lloc la desfilada de les comparses. Fent un ràpid repàs a tot el que hem esmentat tenim ni més ni menys que història, cultura, esport, art, solidaritat, música, gastronomia, comerç i, clar, sobretot, festa, que aquesta última mai pot ni deu faltar. Tot un menú completíssim per als paladars més exigents i exquisits.
Aquells que van iniciar el camí d’aquests festejos fa més de cinquanta anys ja no es troben hui dia entre nosaltres. Imagine que, des d’on estiguen, estan dibuixant un somriure en la seua cara en veure l’evolució de la criatura que ells van gestar amb gran esforç. Perquè sempre hi ha una primera vegada en la vida per a tot i la primera vegada mai és fàcil.
Ara ja només ens queda gaudir d’aquests dies intensos, d’aquest Mig Any que recupera la normalitat completa, sense restriccions que puguen llevar-li lluentor, unes setmanes d’exaltació, com van dir aquells pioners que fa més de mig segle van saber albirar, sens dubte, que Ontinyent, els seus ciutadans i els seus festers, necessitaven i esperaven aquests dies d’explosió cultural i festiva. Xe, i que tots i totes els disfruteu, clar que sí.