17 C
Albaida
Divendres, maig 20, 2022
HomeOpinióLes peculiars tradicions

Les peculiars tradicions

Després de dos anys d’aturada obligada a causa de la situació sanitària i un any mes extra a causa de les inclemències meteorològiques, hem tornat a tindre actes per Setmana Santa. És una setmana molt diferent, d’això no hi ha cap mena de dubte, per les múltiples formes que existeixen a l’hora de com viure-la; estan els que se’n van de viatge, els que no viatgen, els que participen dels seus actes, els que miren aqueixos actes, els que ni viatgen, ni participen ni miren… en fi, un bon i extens repertori de com viure aquesta setmana pasquera.
Són dies de reunions familiars, d’amistats, d’asseure’s a la taula al voltant d’un bon “caldero” i el consegüent porró de “Manolo”, dies de llesques amb ou (las típicas torrijas) i “panquemaos”, de menjar-se un tros de “mona” amb la seua corresponent unça de xocolate o amb la llonganissa de pasqua, de posar a bullir unes mates de timó, de traure la guitarra i comprovar qui està més entonat en cantar allò de “ella porta pirri” (durant un partit de futbol celebrat en dia de pasqua entre el Mestalla i el Reial Madrid, se li va haver d’explicar al gran jugador madridista Pirri que si escoltava aquell càntic en les graderies no era gens ofensiu contra ell sinó una cançó popular valenciana que cantava l’afició) i dies d’intentar volar el caxirulo i no plorar en l’intent. Si no aconseguim fer-lo volar sempre podrem cantar el “Ai xúmbala”.
Però és també la Setmana Santa una setmana de dies festius en els quals el fervor religiós i la fe ixen a relluir per mitjà dels diferents passos i confraries, les diferents imatges que componen la festivitat. Passos molt definits en gremis com és el cas d’Ontinyent; El pas dels paperers, el pas dels llauradors, el pas dels vinaters i els carreters, el pas dels fusters i els obrers, el pas dels carnissers, el pas dels fariners i les sucreres, el pas del tèxtil o el pas de l’Ajuntament. Alguns d’aquests gremis o associacions ostenten la presidència d’honor d’aquestes.
Dins de les tradicions que se celebren per Setmana Santa en la Vall d’Albaida ens trobem amb algunes d’elles certament peculiars que s’han tornat amb el pas dels anys en aspectes molt característics d’aquestes. En la població d’Otos, “La Salpassa” va ser recuperada en els anys 80 del segle passat, tradició que té com a objectiu la benedicció i la purificació de les cases del municipi amb aigua beneïda i sal. La tradició de “Els rastres” a la ciutat de Bocairent té com a protagonistes als xiquets i xiquetes i al soroll provocat per grans tires de pots metàl·lics lligats entre si que en arrossegar-los provoquen el so estrident que celebra la resurrecció al toc de Gloria en dissabte sant. A Montaverner, cada diumenge i dilluns de pasqua, la localitat agraeix la curació miraculosa que Sant Blai va realitzar en els seus ciutadans malalts d’infecció de gola amb el “Ball de la bandera”, fent ballar en la Plaça Major una bandera que conté la imatge del sant per part de dos festers, que, com a marca la tradició, han de ser solters. Alfarrasí també s’ompli de tradició el Diumenge de Pasqua amb la celebració de “L’angelet de la corda”, singular acte en el qual una xiqueta vestida d’àngel es llisca per una corda que travessa la plaça fins a arribar al punt en què es troba amb la verge, alçant el mantell negre que cobreix el seu rostre, moment que simbolitza la resurrecció.
Peculiars tradicions, característiques fabules, particulars mites que fan de la Setmana Santa uns dies singulars en tots els sentits. Perquè la singularitat entra dins del joc d’aquestes particulars festes.

ARTICLES RELACIONATS

SEGUEIX-NOS A...

3,376FansLike
584FollowersFollow
421FollowersFollow
338SubscribersSubscribe